Marc Partridge: «No es tracta de sobreinvertir en infraestructures que estaran infrautilitzades, sinó de crear una xarxa de transport ben connectada»

Vostè afirma que les ciutats de dimensions mitjanes tenen més èxit que les més grans. En què es basa aquesta afirmació?

Considero que un dels desavantatges principals és que com més gran és una ciutat més difícil és autogovernar-se. Com es gestiona una gran ciutat? Les ciutats mitjanes i petites ho fan dʼuna manera més natural, no han de bregar amb districtes complicats, decidir on emplaçaran carreteres i infraestructures o gestionar problemes socials. A més, les grans ciutats no només han de tenir en compte la ciutat, sinó també els barris circumdants que formen lʼàrea metropolitana. Per gestionar millor les grans ciutats, primer sʼhauria dʼaprendre a treureʼls partit; però això depèn de les característiques de cada país, de la interacció entre el govern central i els governs regionals. En el cas dʼun govern centralitzat, seria adequat atorgar una mica més dʼautonomia a les regions. No obstant això, si es tracta dʼun sistema federalista, apostaria per un enfocament centralista, ja que molts dels problemes regionals no succeeixen en una única ciutat sinó a tota la regió.

Quin futur preveu per a les grans ciutats? Quins desequilibris afectaran les grans urbs?

Bé, espero que el futur sigui positiu perquè sapiguem solucionar els problemes. Les ciutats concentren cada vegada més classes socials diferents: hi ha classes molt baixes —pel que fa a ingressos— i una elit. Això provoca moltes tensions i problemes socials. Les ciutats es converteixen en un lloc que no beneficia tothom de la mateixa manera. Al contrari, beneficia únicament lʼelit. Hi ha un increment de lʼeconomia de serveis i aquest fenomen sʼacompanya de lʼexistència de persones dʼalt poder adquisitiu que mantenen relació amb certs serveis financers i legals. Per això, cada vegada és més necessari un pacte social que asseguri que tots els ciutadans es beneficien de la ciutat dʼalguna manera. Cal trobar les vies per estendre aquest pacte, amb la finalitat de garantir que desapareguin determinats tipus de pressions socials.

Quines polítiques són més efectives per impulsar les zones rurals dʼun país?

A parer meu, és fonamental saber com es poden connectar millor les zones rurals amb les urbanes, atès que és molt complicat crear creixement econòmic en comunitats petites. Les grans empreses no seleccionen petites comunitats com a emplaçament, i les ofertes dʼocupació es concentren a la ciutat, on hi ha més oportunitats, més personal qualificat. Per tant, unir les comunitats rurals amb els pobladors urbans és una de les millors maneres de començar a crear creixement a les zones rurals, o almenys, aconseguir que la vida al camp sigui compatible amb el desplaçament diari a la ciutat.

Disposar dʼuna bona xarxa de transport és extremadament important per a les zones rurals. Òbviament, no es tracta de sobreinvertir en infraestructures que estaran infrautilitzades, sinó de crear una xarxa de transport ben connectada.

Què caracteritza Barcelona? Quins són els seus punts febles i els seus avantatges?

Barcelona és una gran ciutat. Dʼuna banda, es beneficia de tenir una ocupació alta i oferir oportunitats a persones de tot el món. Al meu entendre, la força de Barcelona resideix en la seva bellesa: està situada en un lloc preciós i té un clima meravellós. El seu punt fort és lʼentorn natural. Aquest tipus de factors són els que fan que persones innovadores i amb talent apostin per aquesta ciutat a llarg termini. Dʼaltra banda, presenta alguns problemes relacionats amb la mobilitat de les persones, el trànsit, la contaminació o les zones amb barris desafavorits. Aquests factors podrien degradar o alterar les oportunitats de Barcelona de ser una ciutat que creix de pressa. La meva recomanació és començar per entendre lʼorigen dʼaquests problemes per poder desenvolupar polítiques millors.