Marisa Siguan: “En un món cada vegada més globalitzat, la diversitat lingüística és important perquè ens allunya del pensament únic”

Marisa Siguan.
Marisa Siguan.
Entrevistes
(22/05/2014)

Demà, divendres 23 de maig, la catedràtica Marisa Siguan llegirà el seu discurs dʼingrés a lʼAcadèmia Alemanya de Llengua i Poesia (DASD), de la qual és membre des del passat mes dʼoctubre. La DASD és una institució alemanya que agrupa escriptors i erudits amb lʼobjectiu de preservar, difondre i promoure la llengua i la literatura alemanyes. Es va fundar el 1949 en el marc del dos-cents aniversari del naixement de Goethe i té la seu a Darmstadt (Hesse).

Marisa Siguan.
Marisa Siguan.
Entrevistes
22/05/2014

Demà, divendres 23 de maig, la catedràtica Marisa Siguan llegirà el seu discurs dʼingrés a lʼAcadèmia Alemanya de Llengua i Poesia (DASD), de la qual és membre des del passat mes dʼoctubre. La DASD és una institució alemanya que agrupa escriptors i erudits amb lʼobjectiu de preservar, difondre i promoure la llengua i la literatura alemanyes. Es va fundar el 1949 en el marc del dos-cents aniversari del naixement de Goethe i té la seu a Darmstadt (Hesse).

Siguan és catedràtica de Literatura Alemanya a la UB i external fellow a lʼInstitut dʼEstudis Avançats de Friburg (FRIAS), que pertany a la Universitat Albert Ludwig de Friburg. Des de lʼany 2000, coordina el programa de doctorat Construcció i Representació dʼIdentitats Culturals de la Facultat de Filologia de la UB i també participa, des de la seva creació, en el màster de la UB del mateix nom. Els seus àmbits de recerca i docència són principalment les relacions literàries hispanogermàniques en el tombant del segle XVIII al XIX, la literatura alemanya de la modernitat i la relació entre memòria traumàtica i escriptura literària dels segles XX i XXI. Ha publicat, entre dʼaltres, La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán, Historia de la literatura en lengua alemana (juntament amb Hans Gerd Rötzer), Transkulturelle Beziehungen (amb Karl Wagner), i Goethe: obra narrativa. Ha impartit docència i conferències a les universitats de Santiago de Compostel·la, Sevilla, País Basc, Complutense de Madrid, València, Trèveris, Viena, Friburg, Würzburg, Zuric, Roma III, Londres i Wisconsin-Madison. És membre fundadora de lʼAssociació de Germanistes de Catalunya i de la Societat Goethe a Espanya, entitat que presideix. Pertany al comitè científic internacional de lʼInstitut de la Llengua Alemanya.

Quin paper té lʼAcadèmia a la qual ha ingressat dins de la societat i la cultura alemanyes?

La DASD té un paper important dins de la vida literària alemanya perquè reuneix escriptors importants i estudiosos de la llengua alemanya. No edita gramàtiques o diccionaris com lʼespanyola, no es dedica a la normativa de la llengua, sinó a la difusió i la reflexió sobre la literatura. Organitza les reunions dels acadèmics i cada tardor fa una sessió a la seu de Darmstadt, on es concedeix el Premi Georg Büchner a persones que destaquen en el camp de la literatura alemanya. A la primavera celebra una altra sessió, aquesta en un lloc diferent cada any, relacionada amb autors o temes vinculats amb la literatura en llengua alemanya.

Què representa per a vostè formar-ne part? Què creu que hi pot aportar?

Formar-ne part és un honor i una alegria, perquè suposa un gran reconeixement al meu treball, així com un impuls per a la germanística del nostre país, encara que precisament, ara i aquí, sʼestigui precaritzant dʼuna manera alarmant. Això fa el reconeixement encara més important per a mi. Crec que hi puc aportar una perspectiva des de fora sobre la literatura en llengua alemanya, i també una perspectiva intercultural.

Quina valoració fa sobre el moment que viuen actualment la cultura i la llengua alemanyes?

La llengua i la cultura alemanyes viuen un bon moment, un moment de vitalitat i de presència dʼautors literaris novells, de debats sobre literatura i de presència dʼaquests debats en la vida ciutadana. També hi tenen certa presència autors que vénen dʼentorns multilingües, que escriuen en alemany encara que aquesta no sigui la seva primera llengua, i que impulsen així creativament la llengua alemanya. Els temes de memòria històrica tenen, així mateix, un paper important en la producció actual.

Què dota les llengües de rellevància? Quins factors influeixen en el manteniment i lʼexpansió de les llengües?

Penso que la rellevància cultural dʼuna llengua es troba en la capacitat de traspassar fronteres de la producció literària o de pensament escrit en aquesta llengua, en la capacitat de convertir-se en referent per al pensament dʼuna època. Pel que fa a les ciències, la llengua de referència és lʼanglès. Però per a tot allò que no és estrictament «científic», és a dir, per a la vida, per a la comunicació entre les persones, per a tot el que sobrepassa el valor dʼuna llengua estrictament vehicular, continua entrant en joc la varietat lingüística. Hi ha esperança per a la resta de llengües.

Lʼalemany és la llengua que té més parlants a Europa. Només això ja seria suficient per mostrar la seva importància; però a més, hi ha una producció ingent de literatura i pensament en llengua alemanya. En un món cada vegada més globalitzat, la diversitat lingüística és absolutament important perquè les llengües transmeten cultures i la varietat de llengües ens allunya del pensament únic, per dir-ho dʼalguna manera. Els contactes entre les persones es fan des de cultures diverses i des de llengües diverses: el fet que utilitzin tots els mitjans és el que marca la pervivència de les llengües.

Quin coneixement té la nostra societat de la llengua alemanya? Quin paper té la literatura en llengua alemanya en la història de la literatura europea?

La literatura ―i la filosofia― fetes en llengua alemanya han estat determinants per al desenvolupament del pensament europeu. Pensem en els romàntics alemanys i en la relació que van establir entre llengua i poble, un concepte que ha estat clau en el decurs dels segles XIX i XX a Europa.

Per a la literatura dels segles XX i XXI, tenim autors en llengua alemanya que han estat decisius per a la modernitat: Kafka, Thomas Mann, Broch, Musil, etc. Per no parlar del teatre, amb autors més propers com ara Thomas Bernhard, o dʼescriptores que han mostrat la relació entre literatura i història des de la perspectiva de la dona, com ara Christa Wolf. Molts han determinat camins de la literatura del segle XX. A casa nostra es coneixen i hi ha una activitat traductora important i lloable, és cert. Però només es coneixen els més famosos.