Notícies

Inici  >  Notícies > Miquel Martínez: «El Programa de millora i innovació en la formació de mestres...

Miquel Martínez: «El Programa de millora i innovació en la formació de mestres és un projecte de país»

Miquel Martínez Martín.

Miquel Martínez Martín.

Foto de grup dels signants del conveni per impulsar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres.

Foto de grup dels signants del conveni per impulsar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres.

02/12/2014

Entrevistes

Des de fa un any, el catedràtic de la UB Miquel Martínez coordina el consell de coordinació constituït pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per millorar la formació dels futurs mestres. Aquest consell de coordinació, format per setze representants de les universitats catalanes, dos del Departament d’Ensenyament i dos del d’Universitats, ha estat l’encarregat de posar en marxa, fer el seguiment i avaluar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF).

Miquel Martínez Martín és catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del Grup de Recerca Consolidat d’Educació Moral (GREM) de la UB. Ha estat degà de la Facultat de Pedagogia, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i vicerector de Docència i Estudiants de la UB. La seva activitat academicodocent i investigadora comprèn aspectes com ara l’aprenentatge ètic, l’axiologia i l’educació en valors i ciutadania, així com la política i prospectiva de l’educació. Ha estat professor convidat a diferents universitats i participa com a consultor i avaluador en organitzacions i administracions educatives a escala nacional i internacional. És membre de la Comissió d’Avaluació de la Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i ha estat codirector de L’estat de l’educació a Catalunya (anuaris de 2011 i de 2013 de la Fundació Jaume Bofill). Així mateix, enguany ha estat codirector del comitè científic del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que va tenir lloc a Barcelona aquest novembre.

 

Quin és l’objectiu principal del programa MIF i quins són els principals fronts d’acció que es proposa?

Estimular tota l’oferta formativa de les titulacions de mestre d’educació infantil, d’educació primària i de la recentment creada doble titulació, per potenciar en els futurs mestres competències que permetin el lideratge, el treball en equip, l’habilitat de comunicar bé el coneixement, habilitats comunicatives amb els alumnes i les famílies, la cultura de l’avaluació, de la pràctica reflexiva i la recerca, així com les metodologies centrades en l’alumne, per exemple el treball per projectes. Els principals fronts d’acció són la millora en les condicions d’accés als estudis de mestre, la incidència sobre el model formatiu i l’accés a la funció docent.

 

En relació amb les condicions d’accés, el primer que es va fer va ser reduir el nombre de places que s'ofereixen i crear la doble titulació d’Educació Infantil i Primària. Quines altres mesures s’han implantat?

Una prova d’aptitud personal obligatòria per a tots els estudiants que vulguin accedir a les facultats d’Educació. La va aprovar el Consell Interuniversitari el febrer del 2014 i el mes de juny d’aquest any ja s’ha aplicat. Totes les universitats, públiques i privades, l’han aplicat. Consisteix a tenir un mínim de 5 de mitjana en català i castellà i que cap de les dues notes sigui inferior a 4. Això, que pot semblar molt poca cosa, ha significat una dificultat per a alguns estudiants que no han pogut accedir al grau, malgrat tractar-se d’un nivell d’exigència mínima. En acabar el batxillerat, el nivell de llengües és més baix del que seria òptim per a totes les carreres en general. Als alumnes que venien de graus formatius superiors, que no fan les PAU, se’ls ha fet una prova de català i castellà.

 

Sembla que els primers resultats de la implantació d’aquesta prova són bons perquè totes les universitats han coincidit a reconèixer que el nivell global dels estudiants és més elevat que el dels cursos anteriors. Es mantindrà amb vista al curs vinent?

Sí. El curs 2015-2016 es repetirà la prova, i hem proposat que, a partir del curs 2016-2017,  a banda de la suficiència en llengües, es faci una prova nova que consistirà en una sèrie d’exercicis en què s’hauran de demostrar competències comunicatives, de caràcter matemàtic i científic, i la producció d’un text a partir d’un tema proposat amb anterioritat. Però això està pendent de l’aprovació del CIC.

 

Anem al segon front del programa, el model formatiu. Estan en marxa diferents grups de treball i, entre altres coses, ja s’ha convocat i resolt el programa d’ajuts a la recerca ARMIF 2014.

Efectivament, es van convocar uns ajuts a la recerca per a equips formats per professorat de les facultats i mestres d’aula que volguessin desenvolupar projectes innovadors orientats a millorar la formació. Se n’hi van presentar cinquanta-tres i s’han atorgat quaranta-un ajuts, per un import de 480.000 euros. Els equips investigadors treballaran en els projectes durant aquest curs i, en el cas de projectes sobre el model formatiu de la doble titulació en Infantil i Primària, fins al desembre del 2016. Totes les recerques giren al voltant de com millorar el model formatiu dels metres, perquè són ajuts convocats específicament per a això.

També es van convocar ajuts a la mobilitat el passat mes de maig i s’estan resolent. Consisteixen en estades de dues a quatre setmanes en llocs de referència internacional. S’han presentat trenta-una sol·licituds per anar a la Gran Bretanya, el Canadà, els Estats Units, Finlàndia, Suïssa, Xile o Austràlia. Se’n concediran una quinzena que s’estan seleccionant en funció de la durada de l’estada, de la qualitat del centre on es vol fer, dels resultats que se n’esperen i del retorn que es preveu per al programa i el conjunt del sistema. Per això, en aquest cas, els degans de cada universitat prioritzen els candidats.

 

Pel que fa al tercer front d’acció, el de l’accés a la funció docent, teniu també objectius clars?

Principalment, s’està avançant en un treball conjunt que clarifiqui els criteris pels quals s’accedeix a la funció docent. És un tema central. Si les oposicions i l’accés a la borsa de treball en el cas dels centres públics s'adeqüessin millor a les competències que ha de tenir un mestre —en lloc de vincular-se a qüestions com ara l’antiguitat a la llista—, seria molt més fàcil per a les facultats establir quines són les mencions que cal tenir. És fonamental conèixer les necessitats del sistema per poder ajustar les propostes formatives de les universitats i orientar millor els estudiants en el moment d’escollir mencions.

En aquest sentit, el que hem fet és demanar al Departament d’Ensenyament dues coses: un estudi prospectiu d’evolució demogràfica del professorat i una anàlisi de les necessitats docents a l’escola per als propers vint anys. Això ens dirà quants professors de primària i de secundària necessitarem d’aquí al 2030 i ens ajudarà identificar els perfils dels professors que cal preparar i, conseqüentment, les mencions i postgraus o programes de formació continuada que convé oferir.

I el que cal que les universitats analitzem bé és què s’està fent amb les mencions actuals i quines propostes de millora hi ha. Si volem un mestre ben format cal que sigui un bon mestre generalista, però cal també que adquireixi certa especialització en algun àmbit del coneixement o professional. Crec que és difícil assolir aquesta formació amb el nombre actual de crèdits reservats per obtenir una menció. Hem d’arribar com a mínim als 60 crèdits. Creiem que cal anar cap a una intensificació que arribi la quarta part de la formació del futur mestre.

 

Creu que la implementació del programa ARMIF aportarà realment beneficis a mig i llarg termini?

Sí que ho crec. Representants de totes les universitats públiques i privades de Catalunya estem treballant molt per tirar-lo endavant: el Programa de millora i innovació en la formació de mestres és un projecte de país. Això de «projecte de país» sona grandiloqüent però és veritat. La proposta de crear aquest programa neix del CIC i dels departaments d'Ensenyament i d'Economia i Coneixement, i això significa que la proposta és transversal, inclou les institucions formadores i la institució que més professorat contracta. El programa és alguna cosa més que un canvi en les plans d'estudi. Vol revisar les condicions formatives per accedir als estudis, anirà avançant en l'establiment de criteris de rendiment compartits per totes les universitats en les matèries principals dels plans d'estudi i està analitzant la pràctica formativa actual mitjançant els diferents grups de treball en què participa professorat de totes les universitats i del sistema educatiu, tant del sector concertat com del públic. En concret, aquests grups estan analitzant el practicum, el desenvolupament del doble grau d'Educació Infantil i Primària, la integració de l'anglès en la formació, els punts forts i febles dels nous graduats i el mateix model formatiu.

Sabem que els països que assoleixen èxit educatiu —no només l’èxit escolar— són països que tenen bons docents i confiança activa en el valor de l'educació i en els seus mestres. Per això, a més de procurar millorar la qualitat de la formació dels mestres, el programa també vol contribuir a millorar el reconeixement i la imatge social dels mestres al nostre país perquè són clau en la societat de l'economia del coneixement en què ens trobem.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona