Mozdalifa Elkheir: «Cal dotar lʼimmigrant dels recursos psicològics necessaris, i això comporta una intervenció psicosocial en diferents àmbits»

Mozdalifa Elkheir.
Mozdalifa Elkheir.
Entrevistes
(18/11/2014)

Mozdalifa Elkheir (1972, Sudan) és professora del Departament de Psicologia de la Facultat dʼEducació de la Universitat de Kordofan (Sudan) i de la Facultat de Psicologia de la UB, on imparteix classes en el postgrau de Salut Mental, Processos Culturals i Intervencions Psicològiques en Immigrants, Minories i Exclosos Socials. 

Acaba de presentar la seva tesi doctoral, titulada Síndrome dʼUlisses, aculturació i personalitat en una població dʼimmigrants àrabs, en la qual conclou, a partir dʼun estudi fet a partir del testimoni de tres-centes persones, que gairebé una quarta part de la població immigrant dʼorigen àrab a Catalunya pateix la síndrome de lʼimmigrant amb estrès crònic i múltiple: lʼanomenada síndrome dʼUlisses.

Mozdalifa Elkheir.
Mozdalifa Elkheir.
Entrevistes
18/11/2014

Mozdalifa Elkheir (1972, Sudan) és professora del Departament de Psicologia de la Facultat dʼEducació de la Universitat de Kordofan (Sudan) i de la Facultat de Psicologia de la UB, on imparteix classes en el postgrau de Salut Mental, Processos Culturals i Intervencions Psicològiques en Immigrants, Minories i Exclosos Socials. 

Acaba de presentar la seva tesi doctoral, titulada Síndrome dʼUlisses, aculturació i personalitat en una població dʼimmigrants àrabs, en la qual conclou, a partir dʼun estudi fet a partir del testimoni de tres-centes persones, que gairebé una quarta part de la població immigrant dʼorigen àrab a Catalunya pateix la síndrome de lʼimmigrant amb estrès crònic i múltiple: lʼanomenada síndrome dʼUlisses.

En què consisteix la síndrome dʼUlisses?

Descriu un quadre reactiu dʼestrès davant situacions de dol migratori extrem que lʼimmigrant no pot gestionar. Des de la perspectiva psicològica, es considera que la immigració és un esdeveniment que, com qualsevol canvi, comporta una part dʼestrès o dol —dol migratori—, que es donarà en més o menys grau depenent del procés migratori. Però quan aquest fenomen psicològic es presenta en el context actual de crisi econòmica, que ha suposat noves i doloroses adversitats per als immigrants, la immigració passa de ser un fet natural a ser un procés que implica uns nivells dʼestrès tan intensos, que arriben a superar la capacitat dʼadaptació dels éssers humans, i incrementen les dificultats dʼelaboració del dol migratori.

Aquest seria lʼaspecte negatiu de lʼemigració, descrit en la síndrome dʼUlisses, designació proposada per Joseba Achotegui el 2002, en referència a lʼheroi grec immortalitzat per Homer, que en la seva odissea particular es va trobar amb adversitats i perills de tal magnitud que, encara que fos un semidéu, va tenir grans dificultats per poder sobreviure lluny dels seus éssers estimats.

Lʼestudi que ha dut a terme amb una mostra de tres-cents immigrants àrabs residents a Catalunya conclou que gairebé una quarta part pateix la síndrome. Com es pot ajudar aquestes persones a superar les seves pors?

Normalment els immigrants són persones aïllades; no obstant això, tenir relacions i contacte amb la societat receptora els aporta més recursos per resoldre els seus problemes. Penso, per exemple, en el treball de les ONG o altres associacions. El suport psicosocial, especialment de tipus familiar, té un efecte protector davant els estressors a què sʼenfronten. Un altre recurs molt important és aprendre a relaxar-se i dormir bé: el son és el primer que es perd i és molt important mantenir lʼhàbit de descans. A més, en el procés necessari dʼaprendre a acceptar la nova realitat, cal intentar buscar el costat positiu de la situació. És imprescindible aprendre a evitar els pensaments negatius repetitius, a pensar amb més optimisme. Per tot això sʼha de dotar lʼimmigrant dels recursos psicològics necessaris, i això comporta una intervenció psicosocial en diferents àmbits.

A més, lʼestudi posa de manifest que en el cas de la població dʼorigen àrab sʼhi afegeixen també la xenofòbia, el racisme i la islamofòbia creixent. Quines conseqüències té això?

Molts estudis han demostrat que la religió és un factor de protecció davant les dificultats, i que les creences religioses tenen efectes positius en la salut, de manera que és un element important en el desenvolupament dʼestratègies dʼafrontament eficaces. Però en el cas de lʼislam pot ser també un factor de risc, ja que molts immigrants àrabs musulmans pateixen un tipus de discriminació coneguda com a islamofòbia. Aquesta actitud ha augmentat molt en la societat espanyola després dels atemptats de lʼ11 de març del 2004 a Madrid i, últimament, per les accions de lʼEstat Islàmic, que han provocat un augment de la distància dʼOccident respecte a la societat àrab, així com el rebuig als musulmans, tal com indica lʼinforme del Comitè Militar de la Unió Europea (EUMC, 2006). Si hi afegim la situació econòmica actual, els immigrants dʼorigen àrab són els més castigats per la crisi econòmica en comparació amb els autòctons i altres immigrants, tenen menys èxit social i econòmic que la resta dʼimmigrants i se situen en lʼescala més baixa de la societat espanyola.

Com a professora del postgrau de Salut Mental, Processos Culturals i Intervencions Psicològiques en Immigrants, Minories i Exclosos Socials de la UB, fa anys que investiga aquesta qüestió. El fet de conèixer de primera mà (pel fet que vostè és del Sudan) les característiques específiques de la població àrab, ha facilitat la recerca?

Ens trobem amb el primer estudi sobre la síndrome dʼUlisses en la població àrab sense mediadors. Tots els instruments dʼavaluació, lʼentrevista i els qüestionaris van ser en àrab. Ser de la mateixa cultura va facilitar molt la recerca, especialment amb els que estan en situació irregular: va ser important tranquil·litzar-los, assegurar-los que no pertanyo a la policia, però també els vaig haver dʼaclarir que no els podia ajudar a arreglar la seva situació amb els documents.

Reben ajuda psicològica aquestes persones? Per part de qui? Qui els ajuda?

La majoria dʼells no reben cap tipus dʼajuda: és una població oculta, invisible. Segons la llei, no existeixen; per tant, no reben cap tipus dʼajuda. Si a això hi afegim el desconeixement de lʼidioma, que produeix manca de comunicació entre els immigrants i la societat receptora, tant en el context de veïnatge com fora dʼaquest, en els espais públics, augmenta la solitud i lʼaïllament.

En canvi, la majoria dʼaquests immigrants tenen un contacte molt fort amb lʼendogrup, és a dir, persones immigrants del mateix país o persones immigrants dʼaltres països; amics que també estan afectats per la crisi econòmica.

Què podrien fer les diferents institucions públiques per millorar la situació dʼaquests immigrants?

Definitivament, haurien de millorar molt els programes de prevenció i intervenció psicosocial que sʼapliquen actualment. Existeix el risc de patologitzar lʼexperiència migratòria.