Alumnes en pràctiques de la UB descobreixen un gran fossat ibèric de més de 2.200 anys dʼantiguitat a Valls

Segons els investigadors Jaume Noguera, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, i Jordi López, de lʼInstitut Català dʼArqueologia Clàssica, directors de lʼexcavació, aquest assentament podria haver estat destruït pels romans durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), que va enfrontar Roma i Cartago per lʼhegemonia de la Mediterrània.

Tècniques geofísiques per a la recerca arqueològica 

En el marc de les pràctiques del grau, un centenar dʼestudiants van dur a terme prospeccions a peu, amb detectors de metalls, fotografia aèria i prospeccions geofísiques a la zona del Vilar de Valls. Els resultats dʼuna de les tècniques de prospecció utilitzades —les tomografies elèctriques— van evidenciar una anomalia en el subsòl. Es tracta dʼuna tècnica no destructiva, realitzada amb el suport de professors i investigadors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB, que analitza els materials dels subsòl en funció del seu comportament elèctric, i els diferència segons la resistivitat.

A partir dʼaquests resultats, a finals del mes de desembre es va fer un sondeig que ha confirmat que es tracta dʼun enorme fossat que defensava pel nord la ciutat ibèrica del Vilar de Valls. El fossat podria tenir una amplada de catorze metres i gairebé cinc metres de profunditat, i una longitud superior als quatre-cents metres.

Rere la petjada de les guerres púniques

Les pràctiques dels alumnes del grau dʼArqueologia aprofiten en aquest cas la infraestructura del projecte de recerca Guerra i conflicte al nord-est de la península Ibèrica en època romanorepublicana (segles III-I aC), dirigit per Jaume Noguera, i finançat per la Fundació Privada Mútua Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de lʼAjuntament de Valls.

«Aquest projecte planteja com un dels seus objectius la prospecció sistemàtica de la zona, ja que els indicis recuperats fins ara (monedes cartagineses, projectils de plom...) indiquen la presència de contingents militars punicocartaginesos en el marc de la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica», descriu Jaume Noguera.

Durant aquest enfrontament, les comarques meridionals de lʼactual Catalunya van constituir un dels espais dʼoperacions més importants del conflicte. El general cartaginès Hanníbal Barca havia travessat els Pirineus i els Alps amb un potent exèrcit i amenaçava Roma. Els cartaginesos maldaven per consolidar el seu domini al corredor mediterrani i poder garantir una via de subministrament a les seves tropes. Però Roma va tallar aquesta possibilitat en el seu contraatac, en què va assolir diferents victòries contra els cartaginesos. Finalment, els romans van assaltar i capturar Cartago Nova el 209 aC, la principal base cartaginesa a la Península.

Vestigis de la derrota de Cartago

La presència cartaginesa a la zona de lʼactual Tarragona i la destrucció violenta de lʼassentament del Vilar de Valls podrien estar relacionats amb una dʼaquestes batalles descrites a les fonts antigues. Així, després del desembarcament del general romà Gneu Corneli Escipió, oncle de lʼAfricà, a Empúries lʼestiu del 218 aC, les tropes romanes van derrotar un contingent dʼ11.000 cartaginesos deixats a la rereguarda per Hanníbal Barca, a prop dʼuna població anomenada Kissa o Cissis. «Després de la batalla, els legionaris romans van assaltar i destruir el campament cartaginès i la població ibèrica, potser la que hi ha situada sota lʼactual ciutat de Valls», explica Jaume Noguera.

El projecte preveu continuar les prospeccions geofísiques amb lʼobjectiu de delimitar lʼantiga ciutat, que podria abastar entre sis i vuit hectàrees, i seleccionar una zona on es puguin iniciar les excavacions arqueològiques.