Notícies

Inici  >  Notícies > Identifiquen alteracions en el sistema de recompensa cerebral de les persones...

Identifiquen alteracions en el sistema de recompensa cerebral de les persones amb obesitat

Reconstrucció de les connexions cerebrals.

Reconstrucció de connexions cerebrals a partir d'imatges de ressonància magnètica, on es visualitzen estructures del sistema del reforç i fibres de substància blanca del cervell.

Els investigadors de la UB: (D'esquerra a dreta) Pilar González-Tartiere, Idoia Marqués-Iturria, Jonatan Ottino, María Ángeles Jurado, Roser Pueyo i Xavier Caldú.

Els investigadors de la UB: (D'esquerra a dreta) Pilar González-Tartiere, Idoia Marqués-Iturria, Jonatan Ottino, María Ángeles Jurado, Roser Pueyo i Xavier Caldú.

05/03/2015

Recerca

Investigadors de la UB i el Consorci Sanitari de Terrassa han trobat diferències anatòmiques en les estructures cerebrals implicades en el reforç de la conducta en un grup de persones amb obesitat. L’estudi ha reconstruït amb tècniques de ressonància magnètica les zones del cervell on es troba el sistema de recompensa i ha documentat alteracions en el volum i la integritat de les connexions neuronals. Els resultats, publicats a la revista científica Neuroimage, aprofundeixen en el coneixement dels fonaments anatòmics de l’obesitat i obren la porta a dissenyar tractaments més personalitzats.

Les directores de la recerca són María Ángeles Jurado, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB i investigadora de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa, adscrit al campus d’excel·lència internacional de la salut HUBc. També hi ha col·laborat el grup dirigit per Martijn van den Heuvel, del Centre Mèdic Universitari d’Utrecht.

 
Analitzar el sistema de recompensa
 

Amb la prevalença de l’obesitat en augment arreu del món ―s’ha duplicat entre el 1980 i el 2014―, la comprensió dels processos que porten a una ingesta excessiva és cada vegada més important. Una de les hipòtesis amb les quals es treballa és que en l’obesitat hi hagi una alteració del processament del reforç de la ingesta, i que aquesta modificació es relacioni amb una ingesta excessiva.

 

El sistema de recompensa és un mecanisme cerebral que té un paper clau en el reforç del comportament, ja que quan s’activa augmenta la probabilitat de tornar a repetir la conducta que l’engega. Aquest sistema s’ha estudiat especialment en les addiccions, però també està en la base del reforç de la ingesta d’aliments. «El que ens interessa és descriure i estudiar les bases cerebrals de la ingesta en l’obesitat, i en concret les bases anatòmiques del sistema de recompensa pel seu rol en la conducta», explica Idoia Marqués, primera signant de l’article i investigadora de la UB i de l’IR3C.

 

Amb aquest objectiu, els investigadors van aplicar tècniques de ressonància magnètica per estudiar el cervell de 63 participants (de 12 a 39 anys). La mostra es va dividir en un primer grup integrat per persones amb un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30, que és l’indicador d’obesitat segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un segon grup de control, amb persones amb un IMC entre 18,5 i 25, que equival a la categoria de pes normal, també segons l’OMS. Aquest índex es calcula dividint el pes d’una persona en quilograms pel quadrat de la seva alçada en metres (kg/m²).

 
 
Mostra de persones obeses metabòlicament sanes
 

Un dels punts destacats de l’estudi és la selecció d’una mostra molt homogènia i metabòlicament sana, ja que en van quedar fora tant les persones amb un comportament més compulsiu d’ingesta ―l’anomenat trastorn d’afartament― com les que tenien algun historial de malalties cardiovasculars, metabòliques o psiquiàtriques. «S’ha demostrat que altres factors de risc, com ara la diabetis o les malalties cardiovasculars, produeixen alteracions tant estructurals com funcionals al cervell. Així, si la persona té algun d’aquests trastorns no es pot distingir si els efectes al cervell estan relacionats amb l’obesitat o amb els altres factors. Amb la mostra que hem triat tractem de treure totes les fonts de confusió i centrar-nos en el que té d’especial l’obesitat», assenyala María Ángeles Jurado.

 
Canvis en la connectivitat cerebral
 

Els investigadors van utilitzar la tècnica de ressonància magnètica per reconstruir les connexions de la substància blanca que forma la xarxa del sistema de recompensa. A partir d’aquestes dades, van comparar el volum i la integritat de les connexions entre els dos grups de participants. «Els resultats apunten a una connectivitat estructural més petita del grup de persones amb obesitat respecte al grup de control, tant en el volum de la substància blanca com en la integritat de les fibres que formen les connexions del sistema de recompensa», detalla Idoia Marqués.

 

«No es tracta de canvis estructurals tan grans com els que es veuen a les patologies cerebrals clàssiques, sinó que són canvis subtils. Tot i així, si hi ha diferències en la manera en què la ingesta resulta reforçada, significa que el sistema que regula la conducta en l’alimentació és diferent», explica María Ángeles Jurado.

 
Diferències anatòmiques i funcionals
 

Aquest és el primer estudi del grup en què els investigadors analitzen l’estructura en xarxa del sistema de recompensa, tot i que en estudis anteriors ja havien trobat diferències funcionals i anatòmiques al cervell de les persones amb obesitat. Així, van trobar un gruix cortical més prim en zones implicades en el control cognitiu i també van identificar amb estudis de ressonància magnètica funcional un processament diferent d’imatges d’estímuls reforçants.

 

Aquest coneixement pot servir per avançar en la prevenció i en l’aplicació de tractaments més individualitzats o per subgrups de pacients. «La persona que té una conducta d’ingesta anòmala no sempre és per una tria de conducta, sinó que existeix un substrat anatòmic. Aquest substrat, igual que altres aspectes culturals o socials, s’ha de tenir en compte en la prevenció de l’obesitat i en el disseny del tractament més adequat», conclou María Ángeles Jurado.

 
 Article de referència:
 Marqués-Iturria, I.; Scholtens, L. H.; Garolera, M.; Pueyo, R.; García-García, I.; González-Tartiere, P.; Segura, B.; Junqué, C.; Sender-Palacios, M. J.; Vernet-Vernet, M.; Sánchez-Garre, C.; De Reus, M. A.; Jurado, M. A.; Van den Heuvel, M. P. «Affected connectivity organization of the reward system structure in obesity». Neuroimage, 2015, 111, p. 100-106. DOI: 10.1016/j.neuroimage.2015.02.012

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona