ʻComplèxicaʼ, un llibre que aborda la comunicació humana de manera global

Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat és un llibre que posa en relació els tres fonaments de la comunicació humana —el cervell, la societat i la llengua, tots tres sistemes complexos adaptatius íntimament imbricats— amb lʼobjectiu de construir un cos teòric i metodològic adequat a les propietats dʼuna sociocomplexitat cognitivoemotiva.

El neologisme complèxica fa referència a eines, mecanismes i llenguatges del coneixement que poden ajudar a comprendre fenòmens en què intervenen diversos agents de manera interrelacionada. Lʼexpressió substitueix o complementa les altres existents, com ara perspectiva de la complexitat o teoria de la complexitat.

La majoria dels textos que aplega el llibre, obra de reconeguts especialistes, aborden aquestes temàtiques des de diversos angles, però sempre des del punt de vista global de la complèxica. Són producte de tres esdeveniments internacionals —dos cursos i una conferència acadèmica— organitzats pel Projecte Scripta i pel grup de recerca consolidat Complexitat, Comunicació i Sociolingüística, ambdós dʼàmbit interuniversitari, però molt vinculats a la Universitat de Barcelona. Hi ha, a més, dues contribucions que complementen aspectes de les altres recerques: la de Lluís Barceló-Coblijn, investigador del Grup d'Evolució i Cognició Humana de la Universitat de les Illes Balears, i la de Sabela Labraña, especialista en sociolingüística gallega.

Els capítols del llibre estan organitzats en tres grans blocs temàtics: «Les xarxes i els sistemes complexos», «Ésser humà: comunicació» i «Llengua i complexitat».

La primera part consta de dos capítols. En el primer, Carlos Gershenson fa una crítica del component predictiu de la ciència més «tradicional» i el resitua com a element complementari al costat dʼingredients essencials en el paradigma de la complexitat, com són lʼadaptació i lʼautoorganització. I en el segon, Òscar Vilarroya remarca la centralitat de lʼexperiència i de les emocions en la comunicació, i afirma que, com a conseqüència dʼaixò, el referent dʼuna paraula és una experiència.

La segona part, dividida en cinc capítols, comença amb un estudi de Pere Darder sobre la relació entre educació, emoció i complexitat, en què emfatitza el paper central que tenen les emocions en processos tan importants com poden ser lʼautoavaluació o lʼavaluació dels altres i de la realitat i que, per tant, tenen un impacte directe en la nostra percepció de lʼentorn i en la manera dʼadaptar-nos-hi. A continuació, Enric Puig Giralt posa de manifest els problemes que comporta una interpretació dels textos i de la història basada en protocols tancats, perquè això implica prescindir dels processos complexos, com ara les transformacions socials o la interacció entre les característiques psicològiques dels individus quan actuen col·lectivament. Lʼautor considera que cal desconstruir els estereotips obsolets per restablir la sintonia amb la vida real. Per la seva banda, Xavier Martorell advoca per analitzar la conversa com a funció emergent, mentre que lʼarticle de Magdalena Albero il·lustra com el paradigma de la complexitat pot ajudar a entendre la relació (complexa) entre els mitjans de comunicació i la socialització dels joves i els adolescents. Finalment, Federico Mayor aprofundeix en els conceptes dʼètica i progrés en el món present.

Al primer capítol de la tercera part, que en té nou, Francis Heylighen explora algunes de les característiques principals dels sistemes complexos i ofereix una anàlisi de lʼimpacte dels processos en lʼestabliment dʼuna intel·ligència col·lectiva. Per la seva banda, Frederic Munné ofereix una original proposta dʼanàlisi del llenguatge des del punt de vista dʼun dels components principals dels sistemes complexos: la vaguetat, com a qualitat dʼésser difús (fuzziness). Salikoko S. Mufwene tracta les llengües com a sistemes complexos formats per microestructures que sʼadapten a un context canviant, fet que augmenta les seves possibilitats de «supervivència» o manteniment en la macroestructura, mentre que Lluís Barceló-Cobljin analitza la complexitat del llenguatge des de la perspectiva genètica, amb lʼobjectiu dʼharmonitzar el que sabem de lʼevolució humana amb el que sabem de la facultat del llenguatge. Albert Bastardas aporta dos articles: en un, pondera la necessitat dʼadoptar una perspectiva sociocomplexa i integradora de les ciències lingüística i comunicativa: una mirada dinàmica i «complexificada» del pensament, que analitzi tant els processos cognitius com els emocionals, a partir de la centralitat del complex «cervell/ment»; en lʼaltre, indica quins són els ingredients que hauria de tenir una perspectiva teòrica ecològica que expliqués amb complexitat el funcionament dels éssers humans en societat. Àngels Massip contribueix a aclarir els conceptes de la complexitat que han de ser a la base dʼuna lingüística complèxica; propugna una lingüística integradora que tingui en compte el factor temporal com a vector inherent en la descripció dʼuna llengua, i que es vertebri des la dinàmica de la llengua i sempre en relació amb els models del sistemes socials. Roland Terborg i Laura García Landa presenten el model dʼecologia de pressions per tal dʼestudiar els processos de substitució lingüística a Mèxic. Finalment, Sabela Labraña ens convida a contemplar la situació sociolingüística gallega amb una mirada que permeti interpretar-la dʼuna manera innovadora; el paradigma de la complexitat pot ser una eina adequada per cercar alternatives a la difícil situació sociolingüística que es viu actualment a Galícia.

Àngels Massip (Tortosa, 1957) és doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1994), on a més es va llicenciar en Filologia Hispànica (1986) i on actualment exerceix de professora. En lʼàmbit de la investigació, sʼha dedicat a la dialectologia catalana i a la lingüística històrica, i forma part de lʼequip de lʼAliR (Atlas Linguistique Roman). Ha fet edicions i estudis de textos antics catalans, com el Llibre de costums de Tortosa, primer text legal escrit originàriament en català, o la Comèdia de santa Bàrbara, única peça teatral de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona.

Albert Bastardas (Vilafranca del Penedès, 1951) és doctor en Sociolingüística per la Universitat Laval (Quebec, Canadà) i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. És catedràtic al Departament de Lingüística General de la UB i coordinador del Grup Complexitat, Comunicació i Sociolingüística. Ha fet estades de recerca a les universitats dʼIndiana i de Califòrnia, als Estats Units, i a les dʼAlberta (Edmonton), Simon Fraser (Vancouver) i York (Toronto), al Canadà. Ha estat director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) des de la seva fundació, el 1998, fins al 2010.