Investigadors de la UB troben una mandíbula i un húmer de neandertal a la cova del Gegant de Sitges

Els fòssils tenen 55.000 anys d’antiguitat i corresponen a un infant.
Els fòssils tenen 55.000 anys d’antiguitat i corresponen a un infant.
Recerca
(17/04/2015)

Un equip científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha descobert una mandíbula i un húmer dʼun infant de neandertal (Homo neanderthalensis) a la cova del Gegant de Sitges (Garraf). Lʼanàlisi dels fòssils, divulgada en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution, confirma que són les primeres restes de neandertal trobades a Catalunya en una excavació actual. Aquestes restes corresponen a un individu que va viure fa 55.000 anys.  

Els fòssils sʼhan presentat avui en roda de premsa a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB. En lʼacte hi han participat els arqueòlegs Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i del grup de recerca Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP). En la recerca també hi han participat João Zilhão, de la UB, Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les universitats de Lisboa (Portugal), Burgos (Espanya), Binghamton (EUA) i Bristol (Gran Bretanya), i del Museu dʼHistòria Natural de Nova York (EUA).
 
Aquests fòssils són lʼevidència més clara dʼaquesta espècie a Catalunya. Fins ara, totes les restes de neandertal trobades al territori català havien estat resultat de troballes casuals o dʼexcavacions antigues. En aquest cas, sʼhan trobat en una àrea de la cova del Gegant molt ben datada perquè seʼn coneixen bé els nivells, la qual cosa ha permès emmarcar cronològicament les restes. A més, també sʼhi han trobat sediments que contenien eines de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la datació. «Aquestes restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics mosterians i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica», explica Joan Daura, investigador Juan de la Cierva a la UB.
 
Restes dʼun mateix individu

La mandíbula es correspon a un individu que quan va morir tenia entre quatre anys i mig i cinc anys, i en el cas de lʼhúmer correspondria a un individu dʼentre cinc i set anys. La proximitat de les restes en el jaciment i la coincidència en les edats fa pensar als investigadors que podrien pertànyer a un mateix individu dʼaquesta espècie que va poblar Europa i lʼoest dʼÀsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. Tot i això, no es pot descartar que els dos ossos siguin de dos individus diferents.

Els investigadors van fer servir tècniques de microescàner dʼalta resolució per avaluar les característiques morfològiques dels fòssils i els van comparar amb altres mostres de neandertals i dʼéssers humans de diferents èpoques i edats. Els resultats han permès documentar atributs específics de lʼespècie neandertal essencials per classificar-los, com per exemple la robustesa de lʼesquelet, el desenvolupament dental més ràpid o la localització del forat mentonià.
El forat mentonià és un dels dos orificis situats a la superfície anterior de la mandíbula que permeten el pas dels nervis i dels vasos sanguinis. En els neandertals està situat a la part posterior de la línia de les dents, tal com sʼha constatat en el nou fòssil i en la mandíbula dʼadolescent trobada en aquesta mateixa cova lʼany 2005 i també documentada com a neandertal pel mateix grup de científics. «Les mostres proporcionen informació nova sobre com era el creixement en els neandertals», destaca Montserrat Sanz. Aquest mateix estat de creixement i reemplaçament de les dents en una mandíbula dʼHomo sapiens sʼatribuiria a un individu entre 5,5 i 6,8 anys dʼedat.
 

Sis fòssils de neandertal a Catalunya

Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya, que fins ara es reduïen a quatre: la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de lʼEstany, i la mandíbula i la dent trobades a la cova del Gegant procedents dʼexcavacions antigues i identificades posteriorment pels mateixos investigadores de la UB.

La cova del Gegant es converteix, així, en lʼindret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. «Malgrat tot, la presència humana sembla probable durant terminis curts i esporàdics, com ho demostra el petit nombre dʼeines de pedra i el baix nivell dʼimpacte humà sobre les restes de fauna. En contrast amb lʼevidència limitada de lʼactivitat humana, la presència de restes de hienes suggereix que la cova funcionava principalment com un cau dʼaquests mamífers», conclou Joan Daura.
 
 
Referència de lʼarticle:

R. Quam, M. Sanz, J. Daura, K. Robson Brown, R. García-González, L. Rodríguez, H. Dawson, R. F. Rodríguez, S. Gómez, L. Villaescusa, Á. Rubio, A. Yagüe, M. C. Ortega Martínez, J. M. Fullola, J. Zilhão, J. L. Arsuaga. «The Neandertals of northeastern Iberia: New remains from the Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Journal of Human Evolution, abril de 2015. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.02.002

 

 

Els fòssils tenen 55.000 anys d’antiguitat i corresponen a un infant.
Els fòssils tenen 55.000 anys d’antiguitat i corresponen a un infant.
Recerca
17/04/2015

Un equip científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha descobert una mandíbula i un húmer dʼun infant de neandertal (Homo neanderthalensis) a la cova del Gegant de Sitges (Garraf). Lʼanàlisi dels fòssils, divulgada en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution, confirma que són les primeres restes de neandertal trobades a Catalunya en una excavació actual. Aquestes restes corresponen a un individu que va viure fa 55.000 anys.  

Els fòssils sʼhan presentat avui en roda de premsa a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB. En lʼacte hi han participat els arqueòlegs Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i del grup de recerca Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP). En la recerca també hi han participat João Zilhão, de la UB, Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les universitats de Lisboa (Portugal), Burgos (Espanya), Binghamton (EUA) i Bristol (Gran Bretanya), i del Museu dʼHistòria Natural de Nova York (EUA).
 
Aquests fòssils són lʼevidència més clara dʼaquesta espècie a Catalunya. Fins ara, totes les restes de neandertal trobades al territori català havien estat resultat de troballes casuals o dʼexcavacions antigues. En aquest cas, sʼhan trobat en una àrea de la cova del Gegant molt ben datada perquè seʼn coneixen bé els nivells, la qual cosa ha permès emmarcar cronològicament les restes. A més, també sʼhi han trobat sediments que contenien eines de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la datació. «Aquestes restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics mosterians i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica», explica Joan Daura, investigador Juan de la Cierva a la UB.
 
Restes dʼun mateix individu

La mandíbula es correspon a un individu que quan va morir tenia entre quatre anys i mig i cinc anys, i en el cas de lʼhúmer correspondria a un individu dʼentre cinc i set anys. La proximitat de les restes en el jaciment i la coincidència en les edats fa pensar als investigadors que podrien pertànyer a un mateix individu dʼaquesta espècie que va poblar Europa i lʼoest dʼÀsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. Tot i això, no es pot descartar que els dos ossos siguin de dos individus diferents.

Els investigadors van fer servir tècniques de microescàner dʼalta resolució per avaluar les característiques morfològiques dels fòssils i els van comparar amb altres mostres de neandertals i dʼéssers humans de diferents èpoques i edats. Els resultats han permès documentar atributs específics de lʼespècie neandertal essencials per classificar-los, com per exemple la robustesa de lʼesquelet, el desenvolupament dental més ràpid o la localització del forat mentonià.
El forat mentonià és un dels dos orificis situats a la superfície anterior de la mandíbula que permeten el pas dels nervis i dels vasos sanguinis. En els neandertals està situat a la part posterior de la línia de les dents, tal com sʼha constatat en el nou fòssil i en la mandíbula dʼadolescent trobada en aquesta mateixa cova lʼany 2005 i també documentada com a neandertal pel mateix grup de científics. «Les mostres proporcionen informació nova sobre com era el creixement en els neandertals», destaca Montserrat Sanz. Aquest mateix estat de creixement i reemplaçament de les dents en una mandíbula dʼHomo sapiens sʼatribuiria a un individu entre 5,5 i 6,8 anys dʼedat.
 

Sis fòssils de neandertal a Catalunya

Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya, que fins ara es reduïen a quatre: la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de lʼEstany, i la mandíbula i la dent trobades a la cova del Gegant procedents dʼexcavacions antigues i identificades posteriorment pels mateixos investigadores de la UB.

La cova del Gegant es converteix, així, en lʼindret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. «Malgrat tot, la presència humana sembla probable durant terminis curts i esporàdics, com ho demostra el petit nombre dʼeines de pedra i el baix nivell dʼimpacte humà sobre les restes de fauna. En contrast amb lʼevidència limitada de lʼactivitat humana, la presència de restes de hienes suggereix que la cova funcionava principalment com un cau dʼaquests mamífers», conclou Joan Daura.
 
 
Referència de lʼarticle:

R. Quam, M. Sanz, J. Daura, K. Robson Brown, R. García-González, L. Rodríguez, H. Dawson, R. F. Rodríguez, S. Gómez, L. Villaescusa, Á. Rubio, A. Yagüe, M. C. Ortega Martínez, J. M. Fullola, J. Zilhão, J. L. Arsuaga. «The Neandertals of northeastern Iberia: New remains from the Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Journal of Human Evolution, abril de 2015. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.02.002