Una jornada analitza la destrucció del patrimoni històric del Pròxim Orient
Les imatges propagandístiques de la demolició de relleus i estàtues, la voladura de jaciments arqueològics o la crema de biblioteques per part de lʼanomenat Estat Islàmic ha provocat una gran commoció entre la comunitat internacional. Quin és el propòsit i quines són les bases dʼaquest comportament que ha sacsejat la comunitat acadèmica? Per intentar entendre i valorar aquest episodi dʼiconofòbia, lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona ha organitzat una taula rodona amb el títol «LʼEstat Islàmic i la destrucció del patrimoni històric del Pròxim Orient», que tindrà lloc dimecres que ve, 22 dʼabril, a les 11 h, a la sala de professors de lʼedifici Josep Carner (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, de Barcelona).
Les imatges propagandístiques de la demolició de relleus i estàtues, la voladura de jaciments arqueològics o la crema de biblioteques per part de lʼanomenat Estat Islàmic ha provocat una gran commoció entre la comunitat internacional. Quin és el propòsit i quines són les bases dʼaquest comportament que ha sacsejat la comunitat acadèmica? Per intentar entendre i valorar aquest episodi dʼiconofòbia, lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona ha organitzat una taula rodona amb el títol «LʼEstat Islàmic i la destrucció del patrimoni històric del Pròxim Orient», que tindrà lloc dimecres que ve, 22 dʼabril, a les 11 h, a la sala de professors de lʼedifici Josep Carner (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, de Barcelona).
La taula rodona analitzarà temes com ara lʼorigen de la iconofòbia de lʼEstat Islàmic, lʼús propagandístic de la destrucció del patrimoni cultural, el comerç dʼantiguitats i el finançament de lʼEstat Islàmic, el paper de la comunitat acadèmica en aquest conflicte, la magnitud i la transcendència dʼaquesta destrucció i les mesures que hauria de prendre la comunitat internacional.
Moderarà lʼacte la directora de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic i professora del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona, Adelina Millet Albà, especialista en la Síria de lʼedat del bronze. Ha dirigit i participat en diverses excavacions arqueològiques a Síria i ha estat epigrafista del jaciment de Chagar Bazar (Síria). Intervindran a la taula rodona el professor dʼEstètica i Teoria de les Arts (UPC) Pedro Azara, que ha participat en diverses campanyes dʼexcavació a Síria i lʼIraq; lʼinvestigador de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic (UB) i especialista en lʼantiga Mesopotàmia Lluís Feliu; el catedràtic del Departament de Prehistòria (UAB) i especialista en la prehistòria del Pròxim Orient Miquel Molist, i un membre dels cossos de seguretat de lʼEstat especialitzat en tràfic internacional dʼantiguitats.