Dotze passejades per conèixer Barcelona amb lʼarquitecte Estanislau Roca

Portada del llibre, que encapçala cada capítol amb un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.
Portada del llibre, que encapçala cada capítol amb un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.
Cultura
(20/04/2015)

El llibre Walking the City. Barcelona as an urban experience, dʼEstanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes (eds.). es presentarà el dimarts 21 a les 19.30 h a lʼauditori del CCCB (Montalegre, 5). La presentació de lʼacte serà a càrrec d'Oriol Bohigas i Itziar González, autors del pròleg, juntament amb Lluís Permanyer i Anna Ramos. Lʼobra aplega col·laboracions de reconeguts especialistes en arquitectura, urbanisme i història de lʼart que presenten un recorregut fascinant per Barcelona i els seus barris. 

Portada del llibre, que encapçala cada capítol amb un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.
Portada del llibre, que encapçala cada capítol amb un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.
Cultura
20/04/2015

El llibre Walking the City. Barcelona as an urban experience, dʼEstanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes (eds.). es presentarà el dimarts 21 a les 19.30 h a lʼauditori del CCCB (Montalegre, 5). La presentació de lʼacte serà a càrrec d'Oriol Bohigas i Itziar González, autors del pròleg, juntament amb Lluís Permanyer i Anna Ramos. Lʼobra aplega col·laboracions de reconeguts especialistes en arquitectura, urbanisme i història de lʼart que presenten un recorregut fascinant per Barcelona i els seus barris. 

Els autors proposen en aquesta obra profusament il·lustrada dotze rutes detallades i documentades, des de Ciutat Vella fins a Nou Barris, passant per lʼEixample i la Meridiana, la xarxa ferroviària, les urbanitzacions i les universitats, acompanyades dʼun plànol i de nombroses fotografies que ens apropen a lʼarquitectura, lʼurbanisme, la sociologia i la història de Barcelona i els barris que la conformen, i ens descobreixen una nova manera de veure i de viure la ciutat passejant per la Vila Olímpica, Gràcia, els grups dʼhabitatges de Nou Barris o el passat industrial de la ciutat. En darrer terme, lʼobra proposa una reflexió sobre la interpretació i la representació de lʼexperiència urbana, la relació entre individu i ciutat, i el diàleg entre ciutats.

Cada capítol està encapçalat per un poema de Joan Margarit inspirat en lʼespai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.

Lʼitinerari de Ciutat Vella es desenvolupa a través dʼun itinerari que palesa, sobretot, la naturalesa capil·lar del barri vell de la ciutat: comença al passeig del Born i continua pels carrers de Montcada i Carders fins al mercat de Santa Caterina, creua la Via Laietana, passa pel carrer de Ferran i baixa fins a la Plaça Reial, per enfilar-se finalment per la Rambla fins a la plaça de Catalunya.

El segon itinerari, dedicat al barri de Gràcia, posa de manifest, a través dʼun exhaustiu recorregut pels indrets i els carrers més emblemàtics (els Lluïsos, el Cercle Catòlic, la Rosa de Foc, les places del Diamant, de la Virreina, de la Llibertat i del Sol, els centres Artesà i Moral, etc.) el pols autèntic, popular i associatiu de lʼantiga vila, que ha conservat traces dʼidentitat pròpia dins la ciutat de Barcelona.

El tercer, centrat en lʼEixample, és el més extens de tots, ja que sintetitza tres segles de desenvolupament urbà a través de quatre localitzacions diferents: el passeig de Gràcia, que exemplifica el modernisme i lʼeclosió urbana del segle XIX, la Vila Olímpica com a compendi de lʼurbanisme de finals del segle XX, la plaça de les Glòries com a nòdul comunicatiu urbà i centre dʼedificis emblemàtics del tombant de segle, i finalment el districte del 22@ i Diagonal Sud, com a exemple de lʼurbanisme del sector quinari del segle XXI.

El quart ressegueix lʼimpacte de la xarxa ferroviària en la trama urbana de la ciutat, fent referència tant al traçat de les vies com a la singularitat dels edificis, i també el futur que significarà la nova estació de la Sagrera.

El cinquè explora el passat industrial de Barcelona, i segueix lʼitinerari marcat per lʼavinguda de la Diagonal des de la plaça de Francesc Macià fins al Fòrum, passant per llocs com lʼEscola Industrial, el Velòdrom, els palaus dels capitans dʼindústria (el Palau Robert, el Palau Macaya, la Casa Milà, la Casa Batlló, etc.), lʼantiga Fàbrica Damm, la Farinera del Clot, Can Felipa, la Torre de les Aigües i la placa fotovoltaica del Besòs.

El sisè recorre la Meridiana, passant pel voltant dʼaquesta artèria que trenca la part de Barcelona menys amable amb el disseny del pla Cerdà. Comença al Camp de lʼArpa, al Clot, avança cap al barri del Congrés, passa pel Canòdrom i arriba a la futura estació de la Sagrera.

El setè travessa els habitatges de Nou Barris (el Turó de la Peira, la plaça Llucmajor, la Guineueta i Roquetes), on, en paraules dels autors, «la ciutat canvia de nom», fruit del creixement desordenat i caòtic de la ciutat a partir dels anys seixanta amb lʼarribada massiva de la immigració del sud dʼEspanya.

El vuitè, també dedicat a Nou Barris, recorre des de la Via Júlia fins al barri de Canyelles passant per Heron City i la plaça de Karl Marx, entre dʼaltres, i exemplifica la lluita veïnal per dignificar el territori i la voluntat política de monumentalitzar la perifèria de la ciutat.

El novè sʼocupa dʼun dels nous espais més emblemàtics de la ciutat, la Vila Olímpica; el desè, de la presència de la Universitat de Barcelona en la història urbana de la ciutat, i lʼonzè retrata onze espais diferents que han estat recuperats per a la ciutadania: des del Turó de la Rovira fins al Parc del Clot, passant per lʼEspanya Industrial o el carrer de Carabassa.

El darrer capítol és un relat sobre el procés de decisió del recorregut de la marató dels Jocs Olímpics de 1992, que va passar per una Barcelona en plena transformació urbanística i va acabar a lʼEstadi de Montjuïc.

Walking the City sʼinscriu en un projecte dʼinvestigació basat en visites i excursions per la ciutat que forma part del programa docent de lʼEscola Tècnica Superior dʼArquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, de manera que el professorat utilitza la ciutat com a aula i laboratori a partir dʼitineraris que permeten conèixer-la i experimentar-la. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement de la ciutat acostant-se a lʼarquitectura, lʼurbanisme, la sociologia i la història.

Aquesta iniciativa, que ha estat guardonada amb la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i amb el Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària, en la modalitat de Premi a la Iniciativa Docent, sʼha exportat a altres universitats, com les de Roma, Medellín, Lisboa i Montevideo.

La ciutat de Barcelona ha generat una àmplia bibliografia escrita per autors com Manuel de Solà-Morales, Joan Busquets, Josep M. Huertas Claveria, Lluís Permanyer, Alexandre Cirici i Itziar González, entre dʼaltres. Les seves aportacions han penetrat en la història, els esdeveniments urbans i les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans.

Estanislau Roca és doctor en arquitectura, catedràtic a lʼEscola Tècnica Superior dʼArquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC i director del Departament de Urbanisme i Ordenació del Territori de la mateixa universitat. Professor convidat a diverses universitats de tot el món, els seus projectes professionals van des de lʼescala territorial fins al detall urbà i ha dissenyat edificis i espais públics. És autor de més dʼuna dotzena de llibres i nombrosos treballs dʼinvestigació, entre els quals destaquen Montjuïc, la muntanya de la ciutat (1994) i Diagonal, un procés urbà (2010). Ha guanyat prestigiosos premis dʼarquitectura i urbanisme.

Inés Aquilué és arquitecta i professora a lʼEscola Tècnica Superior dʼArquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Actualment centra la seva recerca en ciutats afectades pel conflicte i amb complexitat urbana.

Renata Gomes és arquitecta, professora associada de lʼETSAB de la UPC i membre del grup de recerca lʼAR&M (Arquitectura: Representació i Modelatge) de la mateixa universitat. En el camp de lʼart, treballa en pintures, instal·lacions urbanes i art sonor i ha participat en diversos esdeveniments nacionals i internacionals en ciutats com ara Lisboa, Porto, Barcelona, Berlín, Tòquio i Nova York, entre dʼaltres.