La UB aprova la seva reforma dʼestructures acadèmiques i dʼorganització administrativa
El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona ha aprovat, per vint-i-vuit vots a favor, dues abstencions i un vot en contra, la reforma dʼestructures acadèmiques i dʼorganització administrativa, que dóna pas a deu estructures acadèmiques de centres i a una reducció del voltant del 50% dels 106 departaments que ara com ara té la Universitat, a més de la corresponent reforma administrativa i de gestió. Lʼacord arriba després dʼun ampli procés participatiu de tota la comunitat universitària iniciat al juny del 2014 i debatut en tres claustres, i inclou les aportacions del grup de treball ―format per professors, PAS i estudiants— sorgit del darrer Claustre de la Universitat.
El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona ha aprovat, per vint-i-vuit vots a favor, dues abstencions i un vot en contra, la reforma dʼestructures acadèmiques i dʼorganització administrativa, que dóna pas a deu estructures acadèmiques de centres i a una reducció del voltant del 50% dels 106 departaments que ara com ara té la Universitat, a més de la corresponent reforma administrativa i de gestió. Lʼacord arriba després dʼun ampli procés participatiu de tota la comunitat universitària iniciat al juny del 2014 i debatut en tres claustres, i inclou les aportacions del grup de treball ―format per professors, PAS i estudiants— sorgit del darrer Claustre de la Universitat.
La sessió del Consell de Govern sʼha hagut de celebrar a la Secretaria dʼUniversitats i Recerca per la protesta dʼun grup dʼestudiants a primera hora del matí a lʼEdifici Històric de la UB. El Consell de Govern ha lamentat lʼalteració del normal funcionament dʼaquest òrgan de govern i ha condemnat lʼús de pràctiques antidemocràtiques, que no tenen res a veure amb els valors universitaris, per segon cop en menys dʼuna setmana.
De divuit facultats i una escola universitària a deu estructures acadèmiques de centres
La Universitat de Barcelona es projecta al futur passant de les divuit facultats i una escola universitària de què disposava fa un any a la nova relació dʼestructures acadèmiques de centres, que inclou la creació de lʼÀrea de Ciències i Enginyeries, que agruparà les facultats de Física, Geologia, Matemàtiques i Química, i una facultat nova que ajuntarà els actuals centres de Biblioteconomia i Documentació, Filologia, Filosofia i Geografia i Història entorn de les Humanitats, i una part de Ciències Socials i de Comunicació. Una altra de les novetats és la constitució de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que incorpora els centres dʼInfermeria, Medicina i Odontologia, a més de lʼEscola de Podologia. D'altra banda, es configura un centre, amb règim especial, vinculat amb lʼensenyament de les arts. Les denominacions finals dels centres es decidiran durant el procés.
Les facultats de Biologia, Dret, Economia i Empresa, Educació, Farmàcia i Alimentació i Psicologia completen el nou mapa dʼestructures acadèmiques de la UB.
El Consell de Govern també ha aprovat la nova organització acadèmica dels 106 departaments actuals, que es reduiran al voltant dʼun 50%. Això no és incompatible amb lʼexistència de departaments interfacultatius ni amb la necessària coordinació amb els instituts de recerca.
Aquesta nova estructura, a la qual sʼafegeix una reforma de lʼorganització administrativa basada en la gestió per processos, la formació del personal i lʼatenció des dʼun principi de subsidiarietat, comportarà impactes per a la institució. Per una banda, de caràcter cientificoacadèmic, ja que es disposarà dʼestructures acadèmiques amb més recursos, de titulacions més transversals i dʼuna oferta acadèmica més dinàmica i innovadora que augmentarà lʼocupabilitat dels estudiants i titulats. En el terreny econòmic, es reorientaran recursos humans cap a activitats de suport per millorar la recerca i la internacionalització i sʼestalviarà per la reducció de càrrecs i lʼincrement de sinergies i eliminació de duplicitats. Finalment, hi haurà un impacte social intern vinculat amb els estudiants, ja que disposaran de més beques i ajuts, millors serveis dʼatenció i més mobilitat internacional; amb el personal dʼadministració i serveis, gràcies a lʼimpuls de la carrera professional i a la seva formació especialitzada, i amb el personal docent i investigador, amb el disseny dʼuna carrera professional i acadèmica que amb polítiques pròpies permetrà superar, encara que sigui de manera parcial, els inconvenients de la crisi econòmica i les limitades taxes de reposició.
També sʼha aprovat el calendari dʼimplementació de la reforma dʼestructures acadèmiques i dʼorganització administrativa, que comença el curs 2014-2015 i està previst completar-se entre aquest curs i el següent.
Professorat
Així mateix, el Consell de Govern ha aprovat més de 80 concursos de professorat necessaris per estabilitzar el col·lectiu. El 7 dʼabril passat, el rector de la Universitat, Dídac Ramírez, va presentar un programa propi de retenció de talent, el Tenure Track Senior, essencial per garantir aquesta estabilitat.
Condol
Finalment, el Consell de Govern ha volgut traslladar el condol de la institució als familiars del professor de lʼInstitut Joan Fuster mort aquest matí al districte de Sant Andreu de Barcelona, així com expressar la seva aflicció per la desaparició de més de 700 persones en lʼenfonsament dʼun vaixell a les costes de Líbia.