Una jornada recorda la figura de Francisco Giner de los Ríos en el centenari de la seva mort
El Projecte de Recerca Història de la Crítica Literària Espanyola 1860-1975 (HCLE) organitza el dimecres 6 de maig de 10 h a 19 h, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, la jornada «Un duelo de labores y esperanzas. Don Francisco Giner de los Ríos en su centenario (1839-1915)», per recordar la figura i el magisteri de Francisco Giner de los Ríos. Considerat l'educador per excel·lència de l'Espanya contemporània, Giner de los Ríos va exercir un lideratge intel·lectual decisiu per al projecte de modernització del país durant l'últim terç del segle XIX i les primeres dècades del XX, que es va materialitzar amb la creació de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
El Projecte de Recerca Història de la Crítica Literària Espanyola 1860-1975 (HCLE) organitza el dimecres 6 de maig de 10 h a 19 h, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, la jornada «Un duelo de labores y esperanzas. Don Francisco Giner de los Ríos en su centenario (1839-1915)», per recordar la figura i el magisteri de Francisco Giner de los Ríos. Considerat l'educador per excel·lència de l'Espanya contemporània, Giner de los Ríos va exercir un lideratge intel·lectual decisiu per al projecte de modernització del país durant l'últim terç del segle XIX i les primeres dècades del XX, que es va materialitzar amb la creació de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
El degà de la Facultat de Filologia i investigador principal de l'HCLE, Adolfo Sotelo, presentarà la jornada juntament amb la directora del Departament de Filologia Hispànica, Rosa Vila. Durant la trobada, els membres del projecte impartiran una sèrie de conferències sobre el llegat de Giner de los Ríos, els vincles intel·lectuals i personals que va forjar durant la seva vida i la fecunditat que va tenir el seu ideari en l'obra de successives generacions literàries. Així, una primera taula de comunicacions descriurà la fructificació de les idees ginerianes en els representants del realisme i el naturalisme narratius —concretament, en l'obra de Galdós i Clarín—, i així mateix abordarà la recepció del pensament de Giner de los Ríos en Marcelino Menéndez Pelayo.
Una segona taula tractarà sobre la seva influència en els escriptors de la generació del 98 i el modernisme. Es parlarà de la presència de Giner de los Ríos darrere del concepte d'Unamuno de la natura com a via de creixement i regeneració espiritual, la dimensió política que Azorín atribueix al cultiu de la sensibilitat estètica, l'exploració machadiana d'una construcció múltiple de la veritat o la idea de poesia, espiritualitat i mística de Juan Ramón Jiménez. L'última taula tractarà aspectes com ara la petjada de la pedagogia institucionista en alguns personatges de mestres d'escola de la novel·la espanyola, la projecció de l'ideari ginerià en l'obra de l'historiador Américo Castro i la relació entre Giner de los Ríos i el poeta José Ángel Valente des de l'experiència de l'exili. La jornada es tancarà amb una conferència sobre els vincles entre Giner de los Ríos i la intel·lectualitat catalana.
Francisco Giner de los Ríos, pedagog i pensador
Pedagog, pensador i escriptor, Francisco Giner de los Ríos (Ronda, Màlaga, 1839 - Madrid, 1915) va estudiar Dret i Filosofia a les universitats de Barcelona, Granada i Madrid. En el pensament pedagògic espanyol, la figura i l'obra de Giner de los Ríos és una referència imprescindible per a qualsevol reflexió sobre quin ha de ser el paper de la institució escolar i com s'ha d'establir un mètode d'ensenyament adequat per formar homes lliures i complets. Va deixar una amplíssima obra escrita sobre temes jurídics, filosòfics, polítics, artístics i literaris, entre les quals destaquen Lecciones sumarias de psicología (1874), Estudios sobre educación (1886), Educación y enseñanza (1889), Resumen de la filosofía del derecho (1898) i Pedagogía universitaria (1905).
El 1867 va obtenir per oposició la càtedra de Filosofia del Dret i de Dret Internacional de la Universitat de Madrid, que va abandonar al cap de pocs mesos en protesta per les sancions del Govern a Julián Sanz del Río. Va tornar a la càtedra després del triomf de la Revolució de 1868, en va ser separat després de la Restauració borbònica pel Govern de Cánovas (1875), i un altre cop restablert en el càrrec quan els liberals de Sagasta van arribar al poder (1881).
La Institución Libre de Enseñanza
El 1876 va fundar la Institución Libre de Enseñanza (ILE) juntament amb un grup de professors que intentaven superar l'asfixiant ambient intel·lectual imposat per la Restauració. Es tractava d'un centre educatiu basat en models pedagògics moderns, laics i progressistes, que es proposaven com a alternativa a l'ensenyament oficial dominat per l'Església. Des que la va fundar fins al final dels seus dies, Giner de los Ríos es va dedicar en cos i ànima a posar en pràctica les línies pedagògiques que defineixen la ILE: formació de persones útils a la societat, però sobretot persones capaces de concebre un ideal; coeducació i reconeixement explícit de la dona en peu d'igualtat amb l'home; racionalisme, llibertat de càtedra i de recerca, llibertat de textos i supressió dels exàmens memorístics. La ILE es proposava ser una escola activa, neutra i no dogmàtica, basada en el mètode científic, que abastés tota la vida de l'home i que busqués la formació de persones completes, obertes a tots els àmbits del saber humà. Giner de los Ríos i els seus seguidors van fer de la ILE una llar del pensament lliure, les noves idees i el respecte mutu. La Institució, de la qual van sorgir projectes fonamentals com el Centre d'Estudis Històrics o la Residència d'Estudiants, es va convertir en una de les principals fonts de renovació de la vida espanyola; però solament a través de l'exemple dels seus assoliments, les seves publicacions i els seus deixebles, perquè Giner de los Ríos va rebutjar el suport estatal i es va abstenir de prendre partit en la lluita política.