Antoni Martí Monterde i Bernat Padró aprofundeixen en el perfil dels intel·lectuals europeus
Antoni Martí Monterde i Bernat Padró Nieto presenten el llibre Qui acusa? Figures de lʼintel·lectual europeu el dimecres 6 de maig, a les 19.15 h, a la sala Martí lʼHumà del Museu dʼHistòria de Barcelona (plaça del Rei, Barcelona), en el marc del «Simposi Internacional Barcelona-París. Relacions intel·lectuals i capitals culturals (1880-1950)». A partir del cèlebre article «Jʼaccuse!», dʼÉmile Zola, considerat lʼacta fundacional de la intel·lectualitat a Europa, Antoni Martí Monterde i Bernat Padró han vertebrat lʼedició dʼaquest llibre, que aplega disset contribucions dʼespecialistes que analitzen lʼessència dʼaquesta figura primordial en les societats europees contemporànies.
Antoni Martí Monterde i Bernat Padró Nieto presenten el llibre Qui acusa? Figures de lʼintel·lectual europeu el dimecres 6 de maig, a les 19.15 h, a la sala Martí lʼHumà del Museu dʼHistòria de Barcelona (plaça del Rei, Barcelona), en el marc del «Simposi Internacional Barcelona-París. Relacions intel·lectuals i capitals culturals (1880-1950)». A partir del cèlebre article «Jʼaccuse!», dʼÉmile Zola, considerat lʼacta fundacional de la intel·lectualitat a Europa, Antoni Martí Monterde i Bernat Padró han vertebrat lʼedició dʼaquest llibre, que aplega disset contribucions dʼespecialistes que analitzen lʼessència dʼaquesta figura primordial en les societats europees contemporànies.
Escrit des de la perspectiva de la literatura comparada,Qui acusa? aborda la figura de lʼintel·lectual per reflexionar sobre la història europea i en especial sobre la seva dimensió literària, en un moment especialment crític en què sembla que la funció de lʼintel·lectual ha desaparegut del debat públic i en què la idea dʼEuropa és qüestionada tant com a projecte col·lectiu com pels seus valors implícits.
Des dʼaquesta perspectiva, professors, pensadors i escriptors com Christophe Charle, Joseph Jurt, Joan Manuel del Pozo, Carolina Moreno, Ignasi Moreta, Ester Pino, Maximiliano Fuentes, Bernat Padró, Antoni Martí Monterde, Enric Sullà, Mercè Rius, Neus Penalba, Borja Bagunyà, Àlex Matas, Henri Garric, Annick Allaigre i Túa Blesa miren de respondre preguntes essencials com ara si existeix un espai intel·lectual europeu compartit en què la reflexió sobre els problemes i els debats públics concrets de cada indret responguin a una tradició de pensament comú; o bé com ha evolucionat la posició de lʼescriptor respecte de la figura de lʼintel·lectual en cada literatura europea; o quines són les característiques, les contradiccions i les paradoxes dels intel·lectuals. Els autors recorren els itineraris intel·lectuals i humans de pensadors i escriptors que han marcat la història del continent europeu dels segles XIX i XX: Georg Brandes, Émile Zola, Joan Maragall, Josep Pla, Eugeni dʼOrs, José Ortega y Gasset, Stefan Zweig, Carles Riba, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Joan Fuster, Michel Leiris, Danilo Kiš, Juan Goytisolo, Rafael Sánchez Ferlosio, Walter Benjamin, Juan Gil-Albert i Maurice Blanchot. En conjunt, Monterde i Padró es proposen determinar quin és el llegat de la reflexió que va llançar Émile Zola des de les pàgines de LʼAurore el 1898.
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha alternat aquesta activitat amb lʼescriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de la publicació de Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost el 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb Lʼerosió (2001). En el camp de lʼassaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de lʼescriptura (1998), IX Premi dʼAssaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. Lʼany 2007 va ser finalista del XXXV Premi Anagrama d'Assaig per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. Ha coeditat, amb Teresa Rosell, Joan Fuster. Figura de temps (Publicacions i Edicions de la UB, 2012).
Bernat Padró Nieto (Barcelona, 1981) és professor associat de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i membre de diversos grups de recerca, entre els quals Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu de la UB i Pensament Literari Espanyol del Segle XX i la seva Contextualització de la Universitat de Saragossa. És autor de diversos articles en publicacions periòdiques, en què ha aprofundit en lʼobra de Friedrich von Schiller, Hans-Georg Gadamer i Rafael Sánchez Ferlosio, entre dʼaltres.