Descoberta una nova espècie de cuc marí a lʼilla Decepció de lʼAntàrtida
Parougia diapason és el nom dʼuna nova espècie dʼinvertebrat marí descoberta a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, a lʼoceà Antàrtic. La troballa sʼexplica en un article publicat a la revista Polar Biology que signen els investigadors Sergi Taboada, Maria Bas i Conxita Àvila, del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Parougia diapason és el nom dʼuna nova espècie dʼinvertebrat marí descoberta a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, a lʼoceà Antàrtic. La troballa sʼexplica en un article publicat a la revista Polar Biology que signen els investigadors Sergi Taboada, Maria Bas i Conxita Àvila, del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
La nova espècie forma part dʼun grup de cucs marins (anèl·lids poliquets) que són freqüents en fons marins rics en matèria orgànica —tant dʼorigen natural com antropogènic— en diferents latituds oceàniques. En concret, P. diapason és la segona espècie del gènere Parougia descoberta a lʼoceà Antàrtic (la primera és P. furcata, que va ser descrita el 1953 per O. Hartman).
Una nova espècie als fons antàrtics de lʼilla Decepció
Aquest cuc marí de pocs mil·límetres va ser identificat pels experts en lʼesquelet en descomposició dʼun rorqual dʼaleta blanca (Balaenoptera acutorostrata), a les aigües poc profundes de Port Foster, a lʼilla Decepció, a prop de la base antàrtica espanyola Gabriel de Castella, i també en sediments costaners pròxims. «La península Antàrtica i les illes Shetland del Sud són una de les regions més ben estudiades de lʼAntàrtida. Tot i això, el nombre dʼespècies descrites fins ara a lʼilla Decepció és molt baix», explica la professora Conxita Àvila, cap del projecte multidisciplinari DISTANTCOM, que estudia lʼecologia química, la filogènia, la filogeografia i lʼecologia tròfica al continent antàrtic.
Cucs marins que mengen ossos de balena: vida després de la mort
Tal com detalla lʼinvestigador Sergi Taboada, primer autor de lʼarticle, «hi ha pocs estudis científics sobre les comunitats dʼinvertebrats marins associades a ossos de balena a lʼAntàrtida, que són hàbitats rics en matèria orgànica. El nostre grup és pioner a lʼAntàrtida en aquesta classe dʼestudis que sʼestan desenvolupant en altres àrees del planeta».
Els experts han dut a terme anàlisis morfològiques i filogenètiques (amb marcadors genètics nuclears i mitocondrials) per determinar la nova espècie biològica. Tot apunta que es tracta de lʼespècie més antiga del gènere Parougia. Lʼespècie nova també té alguns trets morfològics —manca dʼalguns apèndixs com ara el cirrus dorsal i diferències en la forma de lʼaparell mastegador— que la diferencien clarament dʼespècies relacionades evolutivament.
«El nostre estudi ―apunta Taboada― dóna una informació exhaustiva de la nova espècie no només des del vessant morfològic i ecològic, sinó també pel que fa al seu emplaçament en el context filogenètic». «En el passat, aquest tipus dʼinformació no estava disponible, però durant els darrers anys cada cop és més freqüent trobar descripcions dʼespècies en què sʼinclou un arbre filogenètic de parentiu. A més, aquesta informació queda recollida en una base de dades pública que qualsevol investigador pot consultar de manera gratuïta».
Uns dels aspectes de més interès científic és lʼecologia de lʼespècie descoberta a lʼAntàrtida. Aquests organismes, que colonitzen ràpidament un territori que té unes característiques alterades, són indicadors de zones riques de matèria orgànica, tant dʼorigen natural com antropogènic.
«Sembla que P. diapason ―detalla Taboada― és un organisme que podria indicar algun tipus dʼalteració en lʼambient, com ara un augment significatiu de la matèria orgànica». «Aquesta espècie —continua— seria un exemple clar dʼorganisme oportunista, és a dir, un ésser viu que aprofita unes condicions favorables molt particulars (un excés de matèria orgànica) per proliferar i assolir densitats poblacionals molt elevades». Conèixer aquesta informació sobre les característiques ecològiques de les espècies és important ja que ens permet detectar canvis en lʼambient de manera indirecta.
A lʼAntàrtida no hi ha gaire bibliografia científica sobre organismes bentònics que proliferin en ambients eutròfics (rics en matèria orgànica). Uns dels pocs referents bibliogràfics fins ara eren els estudis sobre lʼimpacte de lʼactivitat humana a la base McMurdo ―lʼestació científica dels Estats Units més gran en territori antàrtic― per monitoritzar les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼàrea on sʼabocaven les aigües residuals.
Descobrir i protegir les espècies noves a lʼAntàrtida
Aquest grup dʼexperts de la UB i lʼIRBio és autor dʼaltres descobertes significatives dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida, com ara els dos primers cucs menjaossos del gènere Osedax, o el nemertí Antarctonemertes riesgoae, amb una insòlita conducta reproductiva. Però segons asseguren els científics, encara queda molt per explorar, descobrir i, encara més important, per protegir a lʼAntàrtida.
«Caldria continuar estudiant les noves espècies descobertes i fer tot el possible per protegir-les», subratlla Conxita Àvila. «El continent antàrtic conté hàbitats molt particulars i difícils dʼestudiar, i sʼhan dʼextremar totes les mesures per evitar la contaminació dʼorigen humà o lʼimpacte del turisme, per exemple».
«Qualsevol canvi pot afectar les diferents àrees de lʼAntàrtida però encara no disposem de prou dades sobre això. El que sí que és cert és que aquests canvis poden causar la desaparició dʼespècies que encara no hem descobert ni sʼhan pogut estudiar. A més de la pèrdua de biodiversitat, la desaparició dʼespècies implica perdre lʼoportunitat dʼestudiar els productes químics que elaboren i que poden ser molècules de potencial interès biològic», alerta Conxita Àvila.