Medalla d'Honor de la ciutat per al grup promotor del Monument a la Presó de Dones de les Corts
El grup promotor del Monument a la Presó de Dones de les Corts, en el qual la UB participa mitjançat el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat; el màster de Disseny Urbà i lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, ha estat guardonat amb la Medalla dʼHonor de Barcelona. Aquesta iniciativa que ara es premia, i en la qual la UB treballa conjuntament amb lʼAssociació per la Cultura i la Memòria de Catalunya, té com a objectiu recuperar la memòria de la Presó de Dones de les Corts, oculta durant prop de seixanta anys. Amb aquesta finalitat, sʼha obert els tres últims anys un procés participatiu obert a la ciutadania i al treball cooperatiu amb les entitats locals i veïnals per debatre sobre la creació dʼun monument que recordi lʼexistència dʼaquest centre penitenciari.
El grup promotor del Monument a la Presó de Dones de les Corts, en el qual la UB participa mitjançat el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat; el màster de Disseny Urbà i lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, ha estat guardonat amb la Medalla dʼHonor de Barcelona. Aquesta iniciativa que ara es premia, i en la qual la UB treballa conjuntament amb lʼAssociació per la Cultura i la Memòria de Catalunya, té com a objectiu recuperar la memòria de la Presó de Dones de les Corts, oculta durant prop de seixanta anys. Amb aquesta finalitat, sʼha obert els tres últims anys un procés participatiu obert a la ciutadania i al treball cooperatiu amb les entitats locals i veïnals per debatre sobre la creació dʼun monument que recordi lʼexistència dʼaquest centre penitenciari.
La Presó de Dones de les Corts sʼubicava a lʼavinguda de la Diagonal, a la plaça de la Reina Maria Cristina. L'origen del centre va ser republicà: el Comitè de Presons de la Generalitat de Catalunya el va destinar a Correccional General de Dones. En aquesta etapa es van viure situacions d'amuntegament de preses i penúries; no obstant això, en cap cas comparables a les de la posterior etapa franquista. Entre el 1939 i el 1955, milers de dones hi van ser empresonades i onze preses van ser afusellades en els anys més cruents de la postguerra. La repressió no era només dʼordre polític o social, sinó també moral i de gènere. Les dones eren tractades des dʼuna posició paternalista, com persones histèriques incapaces dʼassumir el rol domèstic que els pertocava. La presó va ser enderrocada i aquest lloc lʼocupa actualment un conegut centre comercial. Només una placa instal·lada recentment recorda lʼexistència de lʼantic presidi, però sense que es faci cap referència a la dictadura franquista.