Notícies
Inici  >  Notícies > Mosques que pol·linitzaven les plantes cretàciques fa 105 milions d’anys...

Mosques que pol·linitzaven les plantes cretàciques fa 105 milions d’anys

Una peça d'ambre del jaciment d'El Soplao amb un exemplar de l'espècie <i>Buccinatormyia magnifica</i>.

Una peça d'ambre del jaciment d'El Soplao amb un exemplar de l'espècie Buccinatormyia magnifica.

Aquests insectes es nodrien de nèctar i pol·linitzaven plantes gimnospermes fa 105 milions d’anys . Il·lustració: J.A. Peñas

Aquests insectes es nodrien de nèctar i pol·linitzaven plantes gimnospermes fa 105 milions d’anys . Il·lustració: J.A. Peñas

L’equip científic ha demostrat que aquestes mosques prenien el nèctar de les plantes apropant-s’hi en vol batut, igual com ho fan alguns ocells com ara els colibrís . Il·lustració: J.A. Peñas

L’equip científic ha demostrat que aquestes mosques prenien el nèctar de les plantes apropant-s’hi en vol batut, igual com ho fan alguns ocells com ara els colibrís . Il·lustració: J.A. Peñas

10/07/2015

Recerca

Quan es pensa en la pol·linització, la imatge més comuna és la d’una abella o una papallona cobertes de pol·len. Però en el cretaci, fa 105 milions d’anys, no existien ni abelles ni papallones, i la majoria d’ecosistemes terrestres estaven dominats per plantes sense flors (gimnospermes). 

Un equip científic internacional ha descobert unes mosques atrapades en peces d’ambre del jaciment d’El Soplao (Cantàbria) que es nodrien de nèctar i pol·linitzaven plantes gimnospermes fa 105 milions d’anys, segons un article publicat a la prestigiosa revista científica Current Biology en què participa el professor Xavier Delclòs, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). També signen l’article Enrique Peñalver i Eduardo Barrón (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME); Antonio Arillo (UCM); David Grimaldi (Museu Americà d’Història Natural, Estats Units); Ricardo Pérez de la Fuente (Universitat de Harvard, Estats Units), i Mark L. Riccio (Universitat de Cornell, Estats Units).

 

Plantes i insectes: una llarga història

 

Les plantes atrauen els insectes amb diferents estratègies —per exemple, el dolç i nutritiu nèctar— perquè transportin el pol·len i tingui lloc el procés de pol·linització, en una estreta relació de simbiosi que és fonamental per mantenir els ecosistemes terrestres. A banda de les abelles i altres organismes afins, als ecosistemes actuals, on predominen les plantes amb flors, els principals agents pol·linitzadors són les papallones amb espiritrompa, els escarabats, els tisanòpters i les mosques. En els paisatges del cretaci, per contra, les plantes dominants eren les gimnospermes (per exemple, grups afins a pins, avets i ciques) i el vent era el principal factor pol·linitzador. 

 

Mosques que pol·linitzaven plantes cretàciques 

 

L’ambre d’El Soplao (Cantàbria) està aportant vestigis de noves espècies d’insectes que són clau per comprendre com era la vida als boscos del cretaci, quan l’actual península Ibèrica era una illa gegantina. Els insectes que presenta el nou estudi, dotats d’una llarga trompa molt especialitzada i perfectament conservats en l’ambre càntabre, són dues espècies de mosques de la família Zhangsolvidae, extingida abans que els dinosaures. Un dels espècimens presenta una taca de centenars de grans d’una bennettital, un ordre extint de plantes gimnospermes.

 

El nou treball mostra que l’estructura interna de la llarga trompa de les mosques s’ha conservat a un nivell microscòpic, tal com ha revelat la tomografia computeritzada i la microscòpia electrònica de transmissió. L’equip científic ha demostrat que aquestes mosques prenien el nèctar de les plantes apropant-s’hi en vol batut, igual com ho fan alguns ocells com ara els colibrís.

 

Quan les angiospermes van començar a dominar els ecosistemes terrestres

 

Al món hi ha pocs casos coneguts d’insectes que van quedar fossilitzats en ambre quan transportaven pol·len entre flors. Aquests fòssils del jaciment càntabre mostren una relació molt estreta entre les mosques i les plantes bennettitales fa 105 milions d’anys. Per què no s’han trobat insectes en ambre tan antic portant pol·len d’angiospermes? Segons els experts, aquesta seria una troballa de gran rellevància científica ja que en aquella època, les angiospermes començaven a dominar els ecosistemes terrestres i es diversificaven en moltíssimes espècies.

 

«Si els insectes ja estaven especialitzats per nodrir-se d’estructures florals de gimnospermes, és pràcticament segur que el transcendental pas envers les angiospermes va tenir lloc en aquell moment», afirmen els autors de l’estudi.

 
Consultar el vídeo i l’article en els enllaços corresponents.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona