Mosques que pol·linitzaven les plantes cretàciques fa 105 milions dʼanys
Quan es pensa en la pol·linització, la imatge més comuna és la dʼuna abella o una papallona cobertes de pol·len. Però en el cretaci, fa 105 milions dʼanys, no existien ni abelles ni papallones, i la majoria dʼecosistemes terrestres estaven dominats per plantes sense flors (gimnospermes).
Quan es pensa en la pol·linització, la imatge més comuna és la dʼuna abella o una papallona cobertes de pol·len. Però en el cretaci, fa 105 milions dʼanys, no existien ni abelles ni papallones, i la majoria dʼecosistemes terrestres estaven dominats per plantes sense flors (gimnospermes).
Un equip científic internacional ha descobert unes mosques atrapades en peces dʼambre del jaciment dʼEl Soplao (Cantàbria) que es nodrien de nèctar i pol·linitzaven plantes gimnospermes fa 105 milions dʼanys, segons un article publicat a la prestigiosa revista científica Current Biology en què participa el professor Xavier Delclòs, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). També signen lʼarticle Enrique Peñalver i Eduardo Barrón (Institut Geològic i Miner dʼEspanya, IGME); Antonio Arillo (UCM); David Grimaldi (Museu Americà dʼHistòria Natural, Estats Units); Ricardo Pérez de la Fuente (Universitat de Harvard, Estats Units), i Mark L. Riccio (Universitat de Cornell, Estats Units).
Plantes i insectes: una llarga història
Les plantes atrauen els insectes amb diferents estratègies —per exemple, el dolç i nutritiu nèctar— perquè transportin el pol·len i tingui lloc el procés de pol·linització, en una estreta relació de simbiosi que és fonamental per mantenir els ecosistemes terrestres. A banda de les abelles i altres organismes afins, als ecosistemes actuals, on predominen les plantes amb flors, els principals agents pol·linitzadors són les papallones amb espiritrompa, els escarabats, els tisanòpters i les mosques. En els paisatges del cretaci, per contra, les plantes dominants eren les gimnospermes (per exemple, grups afins a pins, avets i ciques) i el vent era el principal factor pol·linitzador.
Mosques que pol·linitzaven plantes cretàciques
Lʼambre dʼEl Soplao (Cantàbria) està aportant vestigis de noves espècies dʼinsectes que són clau per comprendre com era la vida als boscos del cretaci, quan lʼactual península Ibèrica era una illa gegantina. Els insectes que presenta el nou estudi, dotats dʼuna llarga trompa molt especialitzada i perfectament conservats en lʼambre càntabre, són dues espècies de mosques de la família Zhangsolvidae, extingida abans que els dinosaures. Un dels espècimens presenta una taca de centenars de grans dʼuna bennettital, un ordre extint de plantes gimnospermes.
El nou treball mostra que lʼestructura interna de la llarga trompa de les mosques sʼha conservat a un nivell microscòpic, tal com ha revelat la tomografia computeritzada i la microscòpia electrònica de transmissió. Lʼequip científic ha demostrat que aquestes mosques prenien el nèctar de les plantes apropant-sʼhi en vol batut, igual com ho fan alguns ocells com ara els colibrís.
Quan les angiospermes van començar a dominar els ecosistemes terrestres
Al món hi ha pocs casos coneguts dʼinsectes que van quedar fossilitzats en ambre quan transportaven pol·len entre flors. Aquests fòssils del jaciment càntabre mostren una relació molt estreta entre les mosques i les plantes bennettitales fa 105 milions dʼanys. Per què no sʼhan trobat insectes en ambre tan antic portant pol·len dʼangiospermes? Segons els experts, aquesta seria una troballa de gran rellevància científica ja que en aquella època, les angiospermes començaven a dominar els ecosistemes terrestres i es diversificaven en moltíssimes espècies.
«Si els insectes ja estaven especialitzats per nodrir-se dʼestructures florals de gimnospermes, és pràcticament segur que el transcendental pas envers les angiospermes va tenir lloc en aquell moment», afirmen els autors de lʼestudi.