La nova economia social i el Festival de Sitges entren en escena en els cursos de la segona setmana dʼEls Juliols

El cinema de ciència-ficció és un gènere que afavoreix la reflexió sobre molts aspectes de la nostra societat, especialment al voltant de la ciència i les seves conseqüències a escala individual i social. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb quaranta-set edicions dʼhistòria, és un dels referents dʼaquest gènere. El curs El cinema de ciència-ficció vist des del Festival de Sitges aprofita aquesta experiència per analitzar el cinema de ciència-ficció del segle XXI i com ha evolucionat al llarg del temps. Sota la coordinació de Jordi Ojeda, professor associat del Departament dʼEconomia i Organització dʼEmpreses de la UB, i Àngel Sala, director del Festival, el curs analitza les noves tendències del cinema fantàstic i de ciència-ficció, amb una atenció especial en el cinema asiàtic i les temàtiques de més èxit dels darrers anys, com ara lʼespai o el boom dels superherois. Hi participaran com a convidats Kike Maíllo, director, entre dʼaltres, del llargmetratge Eva (2011), que va rebre cinc premis Gaudí i un premi Goya, i Nacho Cerdà, director de cinema i de Phenomena Experience.

Lʼeconomia social i solidària ha crescut significativament en els darrers anys com a resposta a la crisi del model capitalista i al procés de deteriorament de lʼestat protector. El curs Més enllà del capitalisme: lʼeconomia social, solidària i col·laborativa explica què són el consum col·laboratiu i el procomú i exposa les diferències entre economia social, solidària i col·laborativa. Experts com ara Arcadi Oliveres, professor dʼEconomia Aplicada de la UAB, o Jonàs Sala, cofundador i soci de Verkami, reflexionaran sobre aquestes tendències i exposaran nous enfocaments econòmics com la banca ètica, les monedes socials, els serveis de proximitat, el mircromecenatge o els bancs de temps. El curs està coordinat per Teresa Montagut, professora del Departament de Teoria Sociològica de la UB.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) sʼhan convertit en un element essencial en la nostra vida diària. El curs Digital life. Cinc dies d'inspiració, aprenentatge i connexions en línia reflexiona sobre com han facilitat aquestes tecnologies la interconnexió entre persones i organitzacions a escala mundial, eliminant barreres espacials i temporals, transformant plenament la societat. El programa del curs analitza cap a on es dirigeix la implantació de les TIC en àmbits com ara lʼaprenentatge en lʼera digital, els serveis públics i el desenvolupament de les ciutats intel·ligents (smart cities). Experts com Jordi Marín Puigpelat, director general de Microsoft a Catalunya, o Josep Ramon Ferrer Escoda, exdirector d'Smart Cities i Estratègia TIC de lʼAjuntament de Barcelona, seran els encarregats dʼobrir aquesta porta al futur en un curs coordinat per Pere Juàrez, director dʼEduchallenges.

Parlar de modernisme a Sant Joan Despí és parlar de lʼarquitecte Josep Maria Jujol (1878-1949), el col·laborador més important dʼAntoni Gaudí. Sant Joan Despí té un important patrimoni de Jujol, tant de la seva etapa modernista com dels anys del noucentisme, el racionalisme i, fins i tot, de després de la Guerra Civil (sʼhi han pogut comptar al voltant de seixanta intervencions, del 1913 al 1949). El curs Sant Joan Despí, la vila del Modernisme mostra com un petit nucli rural es va convertir en una vila que, amb lʼarribada del ferrocarril i una remodelació urbanística, va desenvolupar una interessant arquitectura dʼestiueig que va donar un to molt especial a la seva imatge. El curs està coordinat per Mireia Freixa, catedràtica dʼHistòria de lʼArt de la UB, i Míriam Soriano, investigadora de la UB, i inclou diferents visites guiades com la de la Torre de la Creu, una de les obres de referència de Jujol.   

El simbolisme des de lʼart, la literatura i el pensament

Un dels moviments més destacats de finals del segle XIX és el simbolisme, caracteritzat pel fet dʼutilitzar el símbol per expressar lʼintangible. El curs El simbolisme: mites, figures i obsessions de la fin de siècle fa un recorregut conceptual i iconogràfic a través dʼaquest moviment per aprofundir en diverses de les nocions que el caracteritzen, partint dʼun enfocament interdisciplinari que interrelaciona art, literatura i pensament estètic. Les sessions aprofundeixen en alguns dels elements propis del simbolisme, com ara lʼatracció per fer autoretrats i paisatges de lʼànima, per lʼunivers del mite, per interpretacions de la naturalesa i per lʼatracció per les substàncies addictives. Hi participaran especialistes de la talla de Geneviève Lacambre, conservadora general honorària del patrimoni que ha estat conservadora al Louvre i al Museu dʼOrsay (París), i també directora dʼaquest últim. Irene Gras i Teresa Sala, professores del Departament dʼHistòria de lʼArt de la UB, són les coordinadores del curs.

Els cursos dʼestiu de la UB sʼallargaran fins al 24 de juliol. La matriculació, oberta fins al mateix dia d'inici dels cursos, es pot formalitzar per dues vies: de manera presencial, a la secretaria dʼEls Juliols, ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 582, o mitjançant lʼautomatrícula, a la qual es pot accedir des dʼaquest enllaç. Lʼhorari dʼatenció presencial i telefònica és de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i de 16 a 20 h.

Al web dʼEls Juliols podeu consultar el programa detallat dels cursos, i també tota la informació relativa a la matrícula i el reconeixement acadèmic de lʼactivitat.