Mutacions a la zona fosca del genoma causen leucèmia

En aquest treball s’han seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica.
En aquest treball s’han seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica.
Recerca
(23/07/2015)

La revista Nature ha publicat un treball que suposa una fita en la recerca sobre el càncer a l'Estat, ja que sʼhan seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica. El càncer és una malaltia que es produeix per l'acumulació de danys en el genoma de les cèl·lules normals. Per això, fa set anys es va posar en marxa el projecte internacional més ambiciós impulsat fins ara per estudiar el genoma del càncer: el Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC). El projecte té com a objectiu desxifrar, per a cada un dels cinquanta tipus de càncer més freqüents, el genoma de les cèl·lules tumorals d'almenys cinc-cents pacients. El consorci espanyol, encarregat de l'estudi de la leucèmia limfàtica crònica, ha estat el primer grup de l'ICGC a completar aquest objectiu. En aquest treball, dirigit per Elías Campo, catedràtic d'Anatomia Patològica de la UB i investigador de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS, i per Carlos López Otín, investigador de la Universitat d'Oviedo, ​​hi han participat més de seixanta investigadors de diferents centres que formen part del Consorci Espanyol per a l'Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica.

En aquest treball s’han seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica.
En aquest treball s’han seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica.
Recerca
23/07/2015

La revista Nature ha publicat un treball que suposa una fita en la recerca sobre el càncer a l'Estat, ja que sʼhan seqüenciat els genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients amb un dels tumors més freqüents: la leucèmia limfàtica crònica. El càncer és una malaltia que es produeix per l'acumulació de danys en el genoma de les cèl·lules normals. Per això, fa set anys es va posar en marxa el projecte internacional més ambiciós impulsat fins ara per estudiar el genoma del càncer: el Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC). El projecte té com a objectiu desxifrar, per a cada un dels cinquanta tipus de càncer més freqüents, el genoma de les cèl·lules tumorals d'almenys cinc-cents pacients. El consorci espanyol, encarregat de l'estudi de la leucèmia limfàtica crònica, ha estat el primer grup de l'ICGC a completar aquest objectiu. En aquest treball, dirigit per Elías Campo, catedràtic d'Anatomia Patològica de la UB i investigador de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS, i per Carlos López Otín, investigador de la Universitat d'Oviedo, ​​hi han participat més de seixanta investigadors de diferents centres que formen part del Consorci Espanyol per a l'Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica.

La leucèmia limfàtica crònica és la leucèmia més freqüent als països occidentals, amb més de mil nous pacients diagnosticats cada any a Espanya. Conèixer quins canvis genètics provoquen el desenvolupament tumoral i com influeixen en el desenvolupament de la malaltia és un pas fonamental per millorar-ne el tractament.

La comparació del genoma de les cèl·lules tumorals amb el de les cèl·lules sanes del mateix pacient revela que cada cèl·lula tumoral ha acumulat unes tres mil mutacions en el seu genoma. Segons explica López Otín, «aquest estudi ens ha permès definir seixanta gens diferents les mutacions dels quals provoquen el desenvolupament del tumor». «No obstant això —continua, la troballa més rellevant de l'estudi ha estat haver identificat mutacions en zones del genoma que no codifiquen proteïnes i la rellevància funcional de les quals és encara molt poc coneguda».

Xose S. Puente, investigador de la Universitat d'Oviedo i primer signant de l'estudi, detalla que «aquestes regions representen el 98 % del nostre genoma, però es coneixen tan poc que no se solen analitzar en els pacients». «En aquest treball —remarca l'expert hem demostrat que un de cada cinc tumors sorgeix per mutacions en aquestes regions fosques del genoma, i que el seu coneixement és fonamental perquè influeixen en el pronòstic de la malaltia».

L'estudi també revela l'impacte de diverses mutacions en l'evolució clínica dels pacients. «Aquest treball proporciona un catàleg molt complet de les alteracions genètiques més importants que causen el desenvolupament d'aquesta leucèmia», explica Elías Campo.

 

El Consorci Espanyol per a l'Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica

El Consorci Espanyol per a l'Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica està finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat a través de l'Institut de Salut Carlos III, i la seva tasca s'emmarca dins del Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC). Els resultats generats per aquest consorci constitueixen un dels pilars en què se sustentarà l'anomenada medicina de precisió. Així, l'anàlisi genòmica d'un tumor permetrà classificar millor el pacient, així com abordar un tractament basat en el tipus de mutacions genètiques detectades en el tumor. La introducció a finals d'aquest any de nous fàrmacs per al tractament de la leucèmia limfàtica crònica requerirà per primera vegada l'anàlisi genètica a més de les anàlisis clíniques. Això anirà en augment a mesura que es vagin identificant mutacions que determinin la resposta a determinats fàrmacs. El treball dels investigadors espanyols publicat a Nature confirma la utilitat de la seqüenciació de genomes per conèixer les causes genètiques del càncer, identificar nous mecanismes subjacents al seu desenvolupament i definir noves dianes terapèutiques per tractar-los.

El consorci espanyol està format per més d'una dotzena d'institucions, entre les quals s'inclouen l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​l'Institut Universitari d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, la Universitat de Barcelona, ​​el Barcelona Supercomputing Center, la Universitat de Deusto, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, l'Hospital Universitari de Salamanca, l'Hospital Universitari Central d'Astúries, l'Hospital Clínic de València, l'Institut Català d'Oncologia , el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca, el Banc Nacional de DNA, el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, ​​i el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.

 
Referència de lʼarticle:

Puente, X. S.; Bea, S.; Valdés Mas, R.; López Otín, C.; Campo, E. et al. «Non-coding recurrent mutations in chronic lymphocytic leukaemia». Nature, juliol de 2015. doi:10.1038/nature14666