Javier Cercas: «Les grans mentides es construeixen amb petites veritats»

Cercas va protagonitzar la sessió titulada «De la prensa y otros cuentos», en la qual va conversar sobre la mentida en els mitjans de comunicació amb el també escriptor Ramón Andrés, coordinador del curs juntament amb la professora de Literatura Espanyola de la UB Lola Josa. Andrés va descriure lʼautor de Soldados de Salamina o Anatomía de un instante com un escriptor «dʼestil cervantí que fa ficció del que és en essència real, acostumat a tractar la línia fina entre la versemblança i lʼaproximació a la veritat».

Des de lʼinici del diàleg, Javier Cercas es va mostrar crític amb els mitjans de comunicació. «Fomenten una visió del món que és un miratge; ja que estan dominats per la urgència de la immediatesa i per la dictadura del present. Sense el passat, el present està coix», va subratllar. Cercas també va denunciar el poder desmesurat dʼuns mitjans que no solament no reflecteixen la realitat, sinó que de vegades la fabriquen.

No obstant això, lʼescriptor també va recordar que, gràcies a aquest poder, els governs dels països democràtics estan més controlats. «El poder dʼObama és ara més feble del que va ser en la seva època el poder de Roosevelt, i això és positiu», va destacar. En aquest sentit, Cercas va subratllar que els periodistes no són sempre conscients de la responsabilitat que tenen.

A poc a poc, la conversa va anar derivant cap a El impostor, el seu personatge principal i com va aconseguir enganyar tothom, incloent-hi els periodistes. Segons lʼescriptor, «hi ha un element fonamental en una mentida que funciona: les grans mentides es construeixen amb petites veritats; sense el regust de la veritat no funcionen». En el cas concret de Marco —amb qui Cercas es va entrevistar en diverses ocasions—, darrere de cada mentida hi havia petites veritats. Per exemple, sostenia que havia estat en un camp de concentració alemany i, encara que això no va passar mai, sí que va estar a Alemanya durant els anys del nazisme i va estar a la presó per uns altres motius.

Una altra de les raons de la credulitat respecte a la seva història va ser, segons Cercas, que explicava el que tothom volia escoltar: «Era una veritat edulcorada, amable i digerible, amb uns bons molt bons i uns dolents molt dolents. I aquesta versió de la realitat és el que els mitjans i la gent estan encantats de difondre», va assenyalar.

Per evitar enganys dʼaquest tipus, lʼescriptor va recomanar tenir en compte que de vegades els testimonis del passat sʼequivoquen, no comprenen bé el que va passar en un moment històric determinat o fins i tot volen enganyar. «Els testimonis mereixen tot el respecte i el suport, però les seves paraules també han de ser contrastades», va apuntar.

Lʼexperiència de Cercas fent la recomposició de la història dʼEnric Marco li ha servit per comprendreʼs millor a si mateix i a lʼésser humà. «Per mi és una hipèrbole del que som les persones. Tots ens enganyem a nosaltres mateixos i necessitem les mentides per escapar-nos de la vida que tenim, perquè la realitat és insuficient i brutal», va afirmar. En aquest sentit, lʼescriptor va recordar la figura dʼAlonso Quijano, que sʼinventa el Quixot, encara que al final de lʼobra de Cervantes sʼadona que també necessita la veritat.

En aquesta via cap a la comprensió de la realitat, lʼescriptor va defensar la importància de la literatura per cartografiar lʼésser humà suspenent el judici: «La ficció és un engany consentit que ens aparta de la realitat i ens alleuja del que té dʼinsuportable, i al mateix temps ens permet entendre-la», va concloure.