Notícies
Inici  >  Notícies > Un programa afavoreix que minories en risc d’exclusió accedeixin a la...

Un programa afavoreix que minories en risc d’exclusió accedeixin a la universitat

Un dels instituts que enguany ha participat en el programa és el Miquel Tarradell, al barri del Raval de Barcelona. Foto: Ana Jiménez

Un dels instituts que enguany ha participat en el programa és el Miquel Tarradell, al barri del Raval de Barcelona. Foto: Ana Jiménez

L'Institut Miquel Tarradell escolaritza nois i noies de vint nacionalitats. Foto: diari Ara

L'Institut Miquel Tarradell escolaritza nois i noies de vint nacionalitats. Foto: diari Ara

El PSAU treballa perquè la composició de les aules universitàries sigui més ajustada a la realitat del carrer i la societat. Foto: diari Ara

El PSAU treballa perquè la composició de les aules universitàries sigui més ajustada a la realitat del carrer i la societat. Foto: diari Ara

En els anys que fa que funciona el projecte, s’ha treballat conjuntament amb tres instituts diferents i gairebé una trentena de mentors han participat en el projecte. Foto: Juanma Ramos

En els anys que fa que funciona el projecte, s’ha treballat conjuntament amb tres instituts diferents i gairebé una trentena de mentors han participat en el projecte. Foto: Juanma Ramos

17/08/2015

Acadèmic

Fa cinc anys que la Universitat de Barcelona va posar en marxa el programa Política Social i Accés a la Universitat (PSAU) amb un objectiu clar: portar alumnes de cultures minoritàries i en risc d’exclusió social a la llavors Facultat de Formació del Professorat —actualment Facultat d’Educació— per enriquir la diversitat de l’alumnat del centre, i perquè arribessin a ser mestres i a incidir, així, en els seus col·lectius d’origen. Tot va començar per un encàrrec que l’aleshores rector Joan Tugores va fer al professor de la Facultat Ignasi Puigdellívol. En aquell moment, el projecte va quedar aparcat, però es va recuperar l’octubre del 2009, amb l’equip deganal d’Albert Batalla. Es va formar una comissió que el va tirar endavant, es va aprovar a la Junta de Facultat el 2010, i l’any 2011 ja es van fer accions concretes als instituts en el marc del PSAU.

El PSAU treballa perquè la composició de les aules universitàries sigui més ajustada a la realitat del carrer i la societat. Tal com fa notar Pep Alsina, responsable del programa i vicedegà de la Facultat d’Educació, «si ens aturem un moment a visualitzar les cultures i condicions de les persones que configuren els mons professionals de la nostra societat, ens adonarem, amb relativa facilitat, que no es corresponen amb les cultures i condicions que conformen completament aquesta societat nostra: nouvinguts, grups minoritaris, minories ètniques, discapacitats...». Per això, continua «aquest programa vol eixamplar el ventall de perfils, condicions i cultures dels estudiants universitaris».

La Facultat d’Educació disposa d’un equip de professors que, juntament amb el coordinador del programa, treballen per posar en contacte els estudiants de la UB que s’ofereixen a fer de mentors d’una sèrie d’alumnes de secundària proposats des dels mateixos instituts. La participació desinteressada de totes aquestes persones fa possible que el programa es dugui a terme amb èxit. En els anys que fa que funciona, s’ha treballat conjuntament amb tres instituts diferents i gairebé una trentena de mentors han participat en el projecte, la qual cosa ha permès, en molt casos, que els estudiants de secundària que tutoritzaven arribessin a cursar estudis superiors.

Un exemple d’èxit és el de Maria Gegova, exalumna de l’Institut Miquel Tarradell. D’origen búlgar, va participar en el programa durant el curs 2011-2012. «Em vaig assabentar de l’existència del programa per l’institut; ells van escollir un grup d’estudiants i ens van reunir a tots per presentar-nos els que serien els nostres mentors. Jo em vaig quedar amb la Tània, tot i que, si no recordo malament, ella estudiava Educació Social i jo feia el batxillerat científic. Em va semblar simpàtica i realment em va caure molt bé, sabia que n’aprendria moltes coses. El meu objectiu no era que m’ajudés amb les assignatures del batxillerat, sinó que m’informés sobre com anaven les coses a la universitat». La Tània, això no obstant, va fer molt més. «Per mi va suposar, en certa manera, un canvi radical. Ella em va despertar la meva part més humanitària. Recordo que una vegada em va preguntar si m’agradaria anar a l’Índia a conèixer la realitat del tercer món, i li vaig respondre que seria un dels últims llocs on viatjaria. En canvi, si em fes aquesta pregunta avui, respondria una cosa totalment diferent. Inconscientment, la seva manera de veure el món em va colpir i sempre li ho agrairé».  

Una de les mentores que ha participat enguany en el programa és Marta Lupiáñez, que es va assabentar de l’existència del PSAU mitjançant el Campus Virtual de la UB. Va decidir apuntar-se al programa perquè, des de l’experiència com a monitora d’esplai, sempre s’ha interessat pel treball amb joves, i va pensar que era una bona oportunitat. Segons explica, l’experiència «ha suposat, sobretot, un intercanvi cultural molt ric». «Reps una compensació molt valuosa en forma d’agraïment o de felicitat quan veus els èxits que assoleixen els alumnes». En el seu cas, en el grup on feia de voluntària tenien quatre alumnes de segon de batxillerat. Van buscar informació de graus universitaris i notes de tall, van visitar dues facultats i van buscar quins cicles formatius de grau superior s’oferien i on els podien cursar. Alguns dies feien reforç acadèmic per preparar els exàmens que tenien. «Crec que, essencialment, es tracta de fer que s’adonin que, si tu has arribat a la universitat o a ampliar els estudis, qualsevol altre també ho pot fer», assegura Lupiáñez.

No en va, Alsina assegura que «el paper del mentor és cabdal: dóna suport acadèmic als alumnes; però, alhora, apareixen vincles d’altres tipus molt més potents que no pas els acadèmics». «Em refereixo, sobretot, a vincles emocionals —especifica—, i també a un augment de les expectatives; perquè els mentors els encoratgen: “La universitat no és tan lluny! Si jo he pogut, tu també podràs!”. El mentor o més ben dit, la mentora, perquè quasi tot són noies no és un germà, ni un pare, ni un professor, ni un col·lega: és una figura d’admiració, exemplar, a qui es pot explicar i preguntar coses que no preguntaries a la resta». 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona