Investigadors de la UB descobreixen un penjoll únic dʼurpa dʼós de més de 18.000 anys a Montlleó, la Cerdanya
Investigadors de la UB han descobert recentment noves restes arqueològiques al jaciment paleolític de Montlleó, a la Cerdanya. Concretament, lʼequip arqueològic dirigit per Xavier Mangado i Josep Maria Fullola, professors del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, ha identificat una llar de foc, diversos penjolls afaiçonats sobre cargolins marins procedents de les costes de la Mediterrània i un penjoll elaborat amb una urpa dʼós. Es tracta d'una troballa única i la més rellevant que s'ha fet a Catalunya els darrers anys. Les noves descobertes consoliden Montlleó com un dels jaciments paleolítics més importants del sud dels Pirineus.
Investigadors de la UB han descobert recentment noves restes arqueològiques al jaciment paleolític de Montlleó, a la Cerdanya. Concretament, lʼequip arqueològic dirigit per Xavier Mangado i Josep Maria Fullola, professors del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, ha identificat una llar de foc, diversos penjolls afaiçonats sobre cargolins marins procedents de les costes de la Mediterrània i un penjoll elaborat amb una urpa dʼós. Es tracta d'una troballa única i la més rellevant que s'ha fet a Catalunya els darrers anys. Les noves descobertes consoliden Montlleó com un dels jaciments paleolítics més importants del sud dels Pirineus.
La nova campanya dʼexcavacions que sʼha dut a terme aquest 2015 a Montlleó, situat al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya), ha permès aprofundir en el coneixement sobre els grups de caçadors de cavalls que ocupaven aquest territori els estius de fa 20.000 anys, durant lʼèpoca de la glaciació. A hores dʼara, Montlleó sʼha convertit en el jaciment català del paleolític superior que ha proporcionat una varietat més gran dʼespècies de cargols marins perforats.
Segons el professor de la UB Xavier Mangado, «aquests descobriments confirmen el que ja sospitàvem: durant lʼèpoca de la glaciació hi havia comunicació entre les dues bandes del Pirineu i també amb la Mediterrània, tal com demostra la presència de cargolins marins». «La llar de foc descoberta possibilitarà que puguem fer la datació exacta del jaciment amb carboni 14, que preveiem que se situï al voltant de fa 18.000 anys», afirma Mangado.
Mangado apunta que les noves troballes són clau per conèixer més aspectes dels grups nòmades que ocupaven aquest territori durant lʼèpoca glacial i en una etapa prèvia a lʼaparició de lʼagricultura.
Les excavacions, que tenen el suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri dʼEconomia i Competitivitat, lʼAjuntament de Prats i Sansor i el Museu Cerdà de Puigcerdà, són dirigides per un equip interdisciplinari del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, sota la direcció dels professors Mangado i Fullola i el director del Museu Cerdà de Puigcerdà, Oriol Mercadal.
Atesa la rellevància de les restes recuperades enguany, els treballs de recerca en el jaciment continuaran en el marc del projecte quadriennal «La conca mitja i alta del Segre durant la Prehistòria», amb el suport del Servei dʼArqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.