Notícies
Inici  >  Notícies > Quan es van començar a diversificar les plantes amb flor?

Quan es van començar a diversificar les plantes amb flor?

Per primer cop, es constata amb evidències científiques que <i>Montsechia vidalii</i> és una de les plantes angiospermes més primitives descobertes fins ara. Foto: Carles Martín Closas

Per primer cop, es constata amb evidències científiques que Montsechia vidalii és una de les plantes angiospermes més primitives descobertes fins ara. Foto: Carles Martín Closas

El professor Carles Martín Closas, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

El professor Carles Martín Closas, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

02/09/2015

Recerca

Les plantes amb flors o angiospermes van iniciar la seva diversificació evolutiva a la Terra colonitzant els hàbitats aquàtics d’aigua dolça, segons revela un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) per un equip internacional en què participa el professor Carles Martín Closas, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

Aquest treball científic obre nous horitzons sobre l’antiguitat i el paper de les plantes aquàtiques en la diversificació inicial i el domini final de les plantes amb flor en la vegetació mundial. També han col·laborat en l’estudi els experts Bernard Gomez i Véronique Daviero Gomez (Universitat de Lió I, França), Clément Coiffard (Institut Leibniz d’Evolució i Biodiversitat, Alemanya) i David Dilcher (Universitat d’Indiana, Estats Units).

 
 

Una de les angiospermes més antigues conegudes fins ara

 

Algunes filogènies de les plantes amb flor actuals situen els nenúfars (ordre Nymphaeales) com les plantes aquàtiques més basals o primitives. No obstant això, les nimfees no es documenten al registre fòssil fins fa 115 milions d’anys. El nou treball publicat a PNAS està centrat en una planta aquàtica fòssil del cretaci inferior amb una morfologia atípica —la Montsechia vidalii (Zeiller) Teixeira—, que ha estat protagonista de múltiples estudis en la bibliografia científica.

 

Per primer cop, es constata amb evidències científiques que Montsechia vidalii, que va viure a la península Ibèrica fa entre 130 i 125 milions d’anys, és una de les plantes angiospermes més primitives descobertes fins ara.

 

Montsechia és una planta fòssil de nom dedicat a la serra del Montsec i al geòleg català Lluís Marià Vidal. Es tracta d’una planta localment abundant en calcàries litogràfiques del barremià (cretaci inferior), que representen els sediments d’antics llacs d’aigua dolça en dues localitzacions ben conegudes: el Montsec, al Prepirineu, i Las Hoyas, a la cadena Ibèrica (Espanya). Tal com explica el professor de la UB Carles Martín Closas, expert en micropaleontologia i bioestratigrafia continental del cretaci i del cenozoic, «aquesta datació més antiga de Montsechia —a l’entorn de 130 milions d’anys— s’ha obtingut amb anàlisis biostratigràfiques (caròfits correlacionats amb foraminífers i ammonits), que demostren que es tracta d’una de les angiospermes més antigues que es coneixen».

 

«Montsechia és una angiosperma inequívoca —continua Martín Closas— amb llavors inserides anatòmicament a la planta que mostren un carpel tancat i indehiscent. El fruit conté una única llavor que porta cap per avall, amb el micròpil apuntant cap al punt de subjecció i el funicle que discorre ventralment en relació amb la placenta, a la base, fins a l’hílum, situat a prop de la part superior». La mateixa anatomia la trobem a les Ceratophyllum, conegudes com a volantins o llapons d’aigua, unes plantes aquàtiques actuals amb flor. Les seves flors subaquàtiques no mostren les parts típiques que coneixem en altres flors, com ara els pètals o els nectaris per atraure els insectes pol·linitzadors.

 
 

Una planta aquàtica d’aigua dolça

 

Aquesta angiosperma fòssil era una planta aquàtica que vivia i es reproduïa sota la superfície de l’aigua, com les Ceratophyllum. Mostra tiges flexibles, cutícules fines i pocs estomes. El fruit té un porus a prop de l’àpex a través del qual penetraria el tub pol·línic.

 

La Montsechia és més antiga o de la mateixa edat que la planta aquàtica Archaefructus, un gènere extint de plantes amb flor originari de la Xina que també data del cretaci inferior. Per Martín Closas, «això indicaria que les plantes aquàtiques eren localment abundants en una etapa molt inicial de l’evolució de les angiospermes i que els hàbitats aquàtics devien tenir un paper important en la diversificació d’alguns llinatges primitius d’angiospermes».

 
 

Fòssils que canvien la visió sobre la filogènia de les angiospermes

 

La morfologia i l’anatomia de Montsechia —incloent-hi diverses de les seves característiques reproductives— suggereixen que era una planta filogenèticament germana de les Ceratophyllum. A més, l’edat tan antiga de Montsechia qüestiona la divergència del clade de Ceratophyllum com a germà de les eudicotiledònies (la majoria de les plantes amb flors vistoses) en molts estudis cladístics recents sobre l’origen i la diversificació de les angiospermes.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona