Determinen les causes moleculars de la recuperació del sistema vestibular en casos dʼototoxicitat

Tal com explica Jordi Llorens, investigador del Departament de Ciències Fisiologiques II i de lʼIDIBELL que ha liderat la recerca, un dels resultats principals del treball és que «sʼha pogut observar que els símptomes de pèrdua de la funció vestibular apareixen abans que tingui lloc la mort de les cèl·lules ciliades». «Concretament —continua lʼinvestigador—, hem vist que, prèviament, es produeix una desconnexió entre les cèl·lules ciliades i els terminals neuronals, i hem pogut mostrar com aquesta desconnexió és, en bona part, reparable».

Les causes principals dʼototoxicitat són els antibiòtics de la família dels aminoglicòsids, com ara lʼestreptomicina, o productes anticancerosos com ara el cisplatí. El que se sabia fins ara és que lʼexposició a aquests compostos causa la mort de les cèl·lules ciliades, que són cèl·lules sensorials i transductors encarregats de detectar el moviment i transformar-lo en un senyal nerviós. La mort dʼaquestes cèl·lules és irreversible atès que no hi ha regeneració. Dʼaltra banda, sʼhavia observat en pacients que hi ha recuperació funcional amb un alt grau de variabilitat —que pot arribar a la recuperació total— després dʼeliminar lʼagent tòxic; però es desconeixia la causa dʼaquesta recuperació.

Les cèl·lules ciliades estan embolcallades pels terminals neuronals, que formen una estructura similar a un calze. En el treball, publicat a la revista Disease Models and Mechanisms, sʼha identificat un efecte inicial de la toxicitat crònica: lʼeliminació de les unions —que els autors han anomenat calicials—, que hi ha entre la cèl·lula i el terminal neuronal. A escala molecular, aquest canvi estructural ha estat corroborat mitjançant dades immunohistoquímiques que mostren una reducció significativa de proteïnes dʼunió CASPR1 en aquesta unió que es recupera en eliminar lʼagent tòxic. Altres proteïnes, com el canal de potassi KCNQ4, mostren una distribució anormal com a conseqüència de la toxicitat, la qual cosa comporta una alteració de les propietats funcionals del terminal nerviós.

En lʼestudi, els autors han utilitzat un model animal en rates per estudiar la progressió de la disfunció vestibular i la seva reversibilitat durant i després de lʼexposició tòxica amb nitrils. Encara que en humans no es produeix una exposició significativa a aquests compostos, els efectes són similars als que es produeixen en lʼexposició a aminoglicòsids en humans.

El sistema vestibular es pot considerar un sisè sentit del qual som poc conscients. Està localitzat a lʼoïda interna, situat darrere del timpà. A cada oïda tenim cinc epitelis sensorials vestibulars que estan formats, dʼuna banda, per tres crestes ubicades als canals semicirculars i encarregades de detectar els moviments de rotació del cap, i de lʼaltra, per un utricle i un sàcul, encarregats de detectar la gravetat i els moviments lineals del cos.

Encara que no en siguem conscients, el nostre sistema vestibular està calculant constantment el sentit de la gravetat per tal de corregir la postura del cos, i també sʼencarrega de fixar la mirada quan el cos està en moviment. La degradació dʼaquest sistema, poc estudiat i sense tractaments efectius, pot provocar la pèrdua de lʼequilibri i com a conseqüència més caigudes, així com vertígens, entre altres trastorns.