Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi qüestiona algunes de les regles de l’epigenètica

Un estudi qüestiona algunes de les regles de l’epigenètica

Portada de la revista <i>Nature Genetics</i> amb una il·lustració de Luisa Lente inspirada en els resultats dels equips catalans i el quadre de Salvador Dalí <i>Paisatge amb papallones (El gran masturbador en paisatge surrealista amb ADN)</i>.

Portada de la revista Nature Genetics amb una il·lustració de Luisa Lente inspirada en els resultats dels equips catalans i el quadre de Salvador Dalí Paisatge amb papallones (El gran masturbador en paisatge surrealista amb ADN).

07/10/2015

Recerca

Les cèl·lules d'un organisme pluricel·lular contenen material genètic idèntic (el genoma), però s'organitzen en estructures amb funcions molt diverses. Les diferències entre els tipus cel·lulars són degudes a l'expressió diferencial dels seus gens, una conseqüència de la interacció de diversos components —com els factors de transcripció amb la maquinària de transcripció— i d'un conjunt de modificacions que es produeixen en la cromatina (ADN i proteïnes associades), les anomenades modificacions epigenètiques.

En un estudi codirigit per Montserrat Corominas, investigadora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Roderic Guigó, expert del Centre de Regulació Genòmica (CRG-UPF), els científics han posat de manifest que les marques de cromatina sembla que són poc rellevants en la regulació de gens que s’expressen de manera puntual durant el desenvolupament. Els resultats de l’estudi, publicat aquest octubre a la portada de la revista Nature Genetics, contrasten amb la visió generalment acceptada sobre el paper clau de les marques en la cromatina en la regulació de l’expressió dels gens.

La recerca s’ha dut a terme gràcies a les dades sobre expressió dels gens obtingudes en el projecte internacional modENCODE, que té per objecte proporcionar a la comunitat científica una enciclopèdia completa d'elements funcionals del genoma dels organismes model. En aquest cas, els investigadors han utilitzat les dades d’expressió dels genomes del cuc C. elegans i la mosca del vinagre D. melanogaster.

Tal com explica la professora Montserrat Corominas (UB-IBUB), «inicialment no buscàvem estudiar la relació entre les marques de la cromatina i l’expressió dels gens durant el desenvolupament, sinó analitzar la funció d’aquestes marques en el processament de l'ARN. Vam observar, però, que hi havia alguns gens amb alts nivells d’expressió que no tenien les marques de cromatina que es consideren necessàries per mantenir justament aquests nivells elevats».

«Inicialment —continua— vam considerar que això podria ser un artefacte de la nostra aproximació experimental, ja que si els gens s'expressen únicament en algunes cèl·lules —com passa sovint amb gens regulats durant el desenvolupament—, el senyal que s'origina de les modificacions podria diluir-se i no ser detectat. Però en analitzar les dades produïdes pel projecte modENCODE, ens vam adonar que, efectivament, els gens regulats durant el desenvolupament s’expressen sense les marques de cromatina que caldria esperar». Tal com expliquen els experts, gran part del treball s’ha centrat a confirmar experimentalment aquests resultats.

El desenvolupament embrionari és un procés molt estudiat en què la regulació en l’expressió dels gens és crucial. Hi ha molts gens expressant-se simultàniament i de manera puntual. El treball que presenten ara aquests dos grups de recerca a Barcelona ofereix nova informació per comprendre aquest procés; en concret, se centra en un conjunt de gens que actuen durant el desenvolupament i que són específics d’alguns teixits.

Avui en dia, es disposa de models informàtics que ajuden a preveure quins seran els patrons en l’expressió dels gens segons les modificacions en la cromatina. El treball publicat afegeix una nova visió que fins ara no es considerava i contribueix que es pugui disposar de «models predictius encara més fiables», en paraules de Roderic Guigó, coordinador del programa de Bioinformàtica i Genòmica al CRG i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. «Els nostres resultats es basen en l’expressió dels gens en dos organismes model. Ara caldria comprovar si el que hem observat en aquests dos organismes també succeeix en humans. Si fos així, els resultats del nostre estudi contribuirien a una millor aproximació a l’hora de manipular o modular els nivells d’expressió dels gens, una cosa que seria molt útil amb vista a l’estudi i el tractament d’algunes malalties perquè sabem que sovint aquests gens hi estan directament relacionats», conclou Guigó.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona