Notícies
Inici  >  Notícies > La jornada «Víctimes i agressores» analitza a la Facultat de Filologia la novel·la...

La jornada «Víctimes i agressores» analitza a la Facultat de Filologia la novel·la criminal escrita per dones

Inauguraran la trobada Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Helena González Fernández, directora del Centre Dona i Literatura, i Elena Losada, coordinadora de la jornada.

Inauguraran la trobada Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Helena González Fernández, directora del Centre Dona i Literatura, i Elena Losada, coordinadora de la jornada.

08/10/2015

Cultura

El 9 d’octubre té lloc a la Facultat de Filologia (a la sala Gabriel Oliver de l’edifici Josep Carner) la jornada «Víctimes i agressores. Primeres aproximacions», en què s’exposaran els primers resultats del projecte MUNCE, que, des de la perspectiva dels estudis feministes del Centre Dona i Literatura, analitza el paper de la dona en la novel·la negra actual.
La jornada inclourà dues taules rodones en què es recolliran els primers resultats del projecte i el balanç que es pot extreure del llibre de recent publicació Tras la pista. Narrativa criminal escrita por mujeres, el primer que es publica a Espanya sobre novel·la criminal des d’una perspectiva de gènere. Inauguraran la trobada Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Helena González Fernández, directora del Centre Dona i Literatura, i Elena Losada, coordinadora de la jornada.
 
El projecte MUNCE arrenca amb la creació d’un web amb un doble objectiu: fer visible i consultable un catàleg modern i interactiu sobre novel·la negra escrita per dones, i oferir eines per a recerques posteriors, com per exemple, quin tipus de violència es reflecteix en aquestes novel·les, si es basa en violència contra les dones o si són les dones les que, en aquests textos, l’exerceixen. El corpus s’inicia amb Picadura mortal, publicada per Lourdes Ortiz l’any 1979, i inclou fins a 130 textos, fonamentalment novel·les, però també contes i relats breus, d’una seixantena d’autores.
 
D’aquesta tasca, les impulsores del projecte n’han extret resultats prou interessants. Elena Losada, coeditora del llibre Tras la pista, ens n’explica uns quants: «Allò que va sorgir per veure què trobàvem ha donat més fruits dels que ens pensàvem. Entre altres coses, que les mateixes autores han començat a aflorar. Escriptores, per exemple, que als anys vuitanta van publicar una novel·la que està completament descatalogada, ens la fan arribar». «En aquesta primera fase del projecte —afegeix— ens interessava veure quin tipus de crims es produeixen en aquestes novel·les, quin tractament se’n fa, i com es tracta una víctima femenina. També hem volgut analitzar com conceben les autores d’aquest gènere els personatges femenins amb poder (investigadores, detectives, comissàries, jutgesses, etc.), i per últim, i en conseqüència, abordar la qüestió del mal femení, un concepte que de vegades ha estat difícil d’assumir per alguns sectors feministes».
 
La novel·la negra a Espanya en general té un recorregut més curt que l’experimentat en altres països. «No va existir com a tal durant el franquisme —puntualitza Elena Losada—, quan era impensable la figura d’un policia bo, un personatge com el comissari Maigret, per exemple. Fins a Montalbán, pràcticament, no trobem res sistemàtic. Per això, vam fixar el període per analitzar a partir de l’any 1975».
 
Actualment, el boom de la novel·la negra ha fet créixer en molts sentits aquest gènere literari, d’una banda amb la incorporació de la dona com a autora i protagonista de la trama, i de l’altra amb l’eixamplament del territori tradicional d’aquesta narrativa: «Les fronteres entre món urbà i món rural han desaparegut», explica Losada. «Des del moment en què tu, des d’un poblet de Terol o de la Cerdanya, pots veure la mateixa programació de televisió i et pots connectar amb la mateixa facilitat a la xarxa que si et trobes en una gran ciutat, la diferència és només paisatgística», afirma. N’és una prova l’èxit de la trilogia del Baztan de Dolores Redondo, o de l’última novel·la de Rosa Ribas, El gran frío. «El gènere negre també es modifica, muta, es barreja amb altres gèneres literaris, d’una manera molt evident», explica Losada. «Es creua amb la novel·la històrica, amb la novel·la de violència urbana i, fins i tot, amb la novel·la de terror o de ciència-ficció, com és el cas dels llibres de la gran escriptora francesa Fred Vargas», conclou.
 
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona