La jornada «Víctimes i agressores» analitza a la Facultat de Filologia la novel·la criminal escrita per dones

La jornada inclourà dues taules rodones en què es recolliran els primers resultats del projecte i el balanç que es pot extreure del llibre de recent publicació Tras la pista. Narrativa criminal escrita por mujeres, el primer que es publica a Espanya sobre novel·la criminal des dʼuna perspectiva de gènere. Inauguraran la trobada Montserrat Gatell, presidenta de lʼInstitut Català de les Dones; Helena González Fernández, directora del Centre Dona i Literatura, i Elena Losada, coordinadora de la jornada.

 

El projecte MUNCE arrenca amb la creació dʼun web amb un doble objectiu: fer visible i consultable un catàleg modern i interactiu sobre novel·la negra escrita per dones, i oferir eines per a recerques posteriors, com per exemple, quin tipus de violència es reflecteix en aquestes novel·les, si es basa en violència contra les dones o si són les dones les que, en aquests textos, lʼexerceixen. El corpus sʼinicia amb Picadura mortal, publicada per Lourdes Ortiz lʼany 1979, i inclou fins a 130 textos, fonamentalment novel·les, però també contes i relats breus, dʼuna seixantena dʼautores.

 

Dʼaquesta tasca, les impulsores del projecte nʼhan extret resultats prou interessants. Elena Losada, coeditora del llibre Tras la pista, ens nʼexplica uns quants: «Allò que va sorgir per veure què trobàvem ha donat més fruits dels que ens pensàvem. Entre altres coses, que les mateixes autores han començat a aflorar. Escriptores, per exemple, que als anys vuitanta van publicar una novel·la que està completament descatalogada, ens la fan arribar». «En aquesta primera fase del projecte —afegeix— ens interessava veure quin tipus de crims es produeixen en aquestes novel·les, quin tractament seʼn fa, i com es tracta una víctima femenina. També hem volgut analitzar com conceben les autores dʼaquest gènere els personatges femenins amb poder (investigadores, detectives, comissàries, jutgesses, etc.), i per últim, i en conseqüència, abordar la qüestió del mal femení, un concepte que de vegades ha estat difícil dʼassumir per alguns sectors feministes».

 

La novel·la negra a Espanya en general té un recorregut més curt que lʼexperimentat en altres països. «No va existir com a tal durant el franquisme —puntualitza Elena Losada—, quan era impensable la figura dʼun policia bo, un personatge com el comissari Maigret, per exemple. Fins a Montalbán, pràcticament, no trobem res sistemàtic. Per això, vam fixar el període per analitzar a partir de lʼany 1975».

 

Actualment, el boom de la novel·la negra ha fet créixer en molts sentits aquest gènere literari, dʼuna banda amb la incorporació de la dona com a autora i protagonista de la trama, i de lʼaltra amb lʼeixamplament del territori tradicional dʼaquesta narrativa: «Les fronteres entre món urbà i món rural han desaparegut», explica Losada. «Des del moment en què tu, des dʼun poblet de Terol o de la Cerdanya, pots veure la mateixa programació de televisió i et pots connectar amb la mateixa facilitat a la xarxa que si et trobes en una gran ciutat, la diferència és només paisatgística», afirma. Nʼés una prova lʼèxit de la trilogia del Baztan de Dolores Redondo, o de lʼúltima novel·la de Rosa Ribas, El gran frío. «El gènere negre també es modifica, muta, es barreja amb altres gèneres literaris, dʼuna manera molt evident», explica Losada. «Es creua amb la novel·la històrica, amb la novel·la de violència urbana i, fins i tot, amb la novel·la de terror o de ciència-ficció, com és el cas dels llibres de la gran escriptora francesa Fred Vargas», conclou.