El rector anuncia lʼimpuls de les «prioritats socials», a lʼacte dʼinauguració del curs 2015-2016

Enguany, lʼencarregat de fer el discurs inaugural ha estat Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona, especialitzat en didàctica de la història, anàlisi dels sistemes educatius i història de les universitats. També han intervingut en lʼacte acadèmic Salvador Alemany, president del Consell Social de la Universitat, i Antoni Castellà, secretari dʼUniversitats i Recerca del Departament dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

En el seu parlament, el rector Ramírez ha recordat que «la ciutadania acaba dʼexpressar a les urnes les seves preferències sobre propostes que afecten el futur de Catalunya». «En la inauguració del curs acadèmic 2012-2013 —ha dit—, vaig manifestar el meu suport, com a rector, al dret a decidir del poble català. Val a dir que no he variat la meva opinió. Ahir, de manera coherent amb aquests antecedents, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va emetre un comunicat de suport al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i a la resta de membres del seu Govern, davant la seva imputació».

Ramírez també ha destacat que «la cohesió social constitueix un dels màxims triomfs col·lectius dels catalans i de les catalanes dels últims quaranta anys, i és un objectiu declaradament compartit per totes les forces polítiques». «Ens agradaria també que fos un objectiu comú la millora del finançament de les universitats», ha reblat.

«Hem estat tossuts en la defensa del nostre model cientificohumanista i en la prioritat del nostre personal. Alhora —ha precisat el rector—, hem insistit en la necessitat de bastir una universitat pública i de qualitat enmig de retallades i regressions. Hem atribuït a la universitat la consideració de qüestió dʼestat».

El rector ha reivindicat la cultura com «una eina de transformació social» i ha defensat les humanitats i les ciències socials. Abans dʼacabar el seu discurs ha volgut recordar que lʼany vinent es commemoren els cinquanta anys de la Caputxinada: «La història ja ha documentat el que va passar aquells dies, i lʼonada de solidaritat que va despertar en una ciutadania —la catalana— que no va defallir en la reivindicació d'un sistema democràtic. Porto el record dʼaquells fets avui per reclamar que no podem oblidar mai els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat que emanen dʼaquesta Universitat».

El president del Consell Social, Salvador Alemany, ha iniciat el seu parlament assenyalant la posició de lideratge de la Universitat de Barcelona en formació, recerca i transferència de coneixement, tal com posen de manifest els rànquings, fins i tot en moments no favorables com han estat els darrers anys. També ha destacat que, en la mesura que la situació del país ho permeti, «és el moment de deixar enrere sacrificis i renúncies». Ha assegurat, a més, que la Universitat de Barcelona està ara més reforçada i més ben preparada per aprofitar les oportunitats de futur. En aquest sentit, ha subratllat que el nou curs serà el de reforma de les estructures per aconseguir una institució més flexible i eficient. Ha conclòs que cal ser «una universitat compromesa amb un país que ara més que mai ha de creure en ell mateix i en el seu paper en el món».

Antoni Castellà també s'ha referit al fet que es ve de cinc anys molt complicats i durs per al país, però que comença a haver-hi una recuperació, i ha defensat que cal revertir les restriccions pressupostàries. Ha remarcat que la Universitat de Barcelona no només ha mantingut els seus estàndards malgrat les dificultats, sinó que els ha incrementat. També ha esmentat el procés de reforma de la Universitat de Barcelona i ha afirmat que «la universitat ha de poder decidir per ella mateixa com sʼestructura i es governa». Castellà ha acabat la seva intervenció amb una referència al moment polític i a la creació dʼun estat propi per a Catalunya. Ha afirmat que la universitat és necessària per fer possible una Catalunya «culta, equitativa, democràtica, i on la justícia social ho abraci tot».

Durant la lliçó inaugural, titulada «La crisi de lʼeducació no és tan sols una crisi de lʼeducació», el catedràtic Joaquim Prats, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials, ha explicat que la crisi dels sistemes educatius és un fenomen que té lloc en diversos països i que els canvis socials «han deixat obsolets molts dels plantejaments tradicionals de lʼeducació», en referència a les transformacions en lʼàmbit de la comunicació i la informació en un món globalitzat. Davant d'aquesta realitat de canvi, Prats ha estat crític amb «el soroll mediàtic quan es parla dʼeducació». Ha afirmat que, «en la major part de les ocasions, la manera dʼabordar les qüestions educatives no ajuda gaire a avançar», i ha advertit que «la fórmula dʼimportar models dʼaltres llocs no sol funcionar».

Joaquim Prats ha explicat també les cinc finalitats que ha de tenir segons ell un sistema educatiu socialment just i democràtic: ha de garantir el principi dʼigualtat dʼexpectatives; propiciar la cohesió social; promocionar el principi de solidaritat; ser un laboratori privilegiat per practicar la democràcia; i ser, per si mateix, una peça clau de progrés social i econòmic. Malgrat assenyalar les antinòmies que es donen en el sistema educatiu i les dificultats existents, Prats ha expressat «una profunda convicció en la capacitat regeneradora del sistema a pesar de les actuacions de les administracions». Ha assegurat que cal «repensar els problemes a la llum dels nous models dʼorganització social, dels nous sistemes de comunicació i informació, de lʼactual concepció i producció del coneixement i, evidentment, de les formes contemporànies dʼentendre els valors». Finalment, ha advertit contra lʼaplicació de les tendències neoliberals i ha assenyalat la necessitat de donar «un nou sentit a lʼeducació dins d'una concepció científica humanista de la realitat».

Joaquim Prats Cuevas és catedràtic de la Universitat de Barcelona, especialitzat en didàctica de la història, anàlisi dels sistemes educatius i història de les universitats. En lʼàmbit de la recerca, és director del programa de doctorat de Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats de l'Escola de Doctorat de la de la Universitat de Barcelona. També és director del Grup de Recerca de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCs), reconegut per la Generalitat de Catalunya. És autor de més de cent quaranta publicacions científiques o de divulgació acadèmica sobre didàctica de la història, sistema educatiu i història moderna. Ha format part de diversos grups de renovació pedagògica en el camp de lʼensenyament de la història (Germania 75, Història 13-16, Eidos: Didàctica de la Història de lʼArt, etc.). Entre altres càrrecs, ha estat president de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) des del 2008 fins al 2013, secretari dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i president del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.

En el transcurs de lʼacte, hi ha hagut actuacions del Cor de la Universitat, i la Dra. Isabel Miralles, secretària general de la Universitat, ha presentat la memòria del curs acadèmic 2014-2015. Així mateix, sʼhan lliurat els premis extraordinaris de llicenciatura i de grau i les medalles de la Universitat de Barcelona al professorat i al personal dʼadministració i serveis jubilat durant el curs 2014-2015.

Podeu accedir a una selecció de fotografies de la inauguració a través d'aquest enllaç.