Lʼàliga perdiguera a Catalunya: de lʼamenaça a la conservació

Prop del 80 % de les poblacions europees de lʼàliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata) es troben al territori peninsular. Lʼespècie, que va ser descrita el 1822 pel naturalista Louis Jean Pierre Vieillot, també es coneix com a àliga de Bonelli en homenatge a lʼornitòleg Franco Andrea Bonelli, que la va documentar per primer cop el 1819. Lʼàliga perdiguera, que sol trobar-se en serralades, turons o congostos fluvials a lʼàrea mediterrània, està considerada com una espècie en perill al continent europeu.

Quan lʼhome transforma el paisatge natural

A Catalunya, fins a mitjan segle passat, hi havia una notable població dʼàligues perdigueres distribuïdes de nord a sud a través de les serralades litorals i el Prepirineu. No obstant això, durant la dècada dels noranta es va detectar un abandonament progressiu dels territoris ocupats tradicionalment per lʼespècie. Tot indicava que, en lʼentorn natural, el procés dʼelectrificació de zones rurals i la instal·lació de torres elèctriques podria estar relacionat amb lʼaugment dels casos dʼaccidentalitat per electrocució de les aus i, de retruc, amb la disminució de lʼespècie.

Per donar resposta a la problemàtica, lʼEquip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona —un grup de referència des del 1980 en la recerca de lʼecologia dʼaquesta espècie i en lʼaportació de solucions per millorar-ne la conservació— va establir diversos convenis amb entitats que han permès fer el seguiment científic de la població de lʼàliga perdiguera a Catalunya durant tres dècades i analitzar-ne els principals paràmetres demogràfics, la viabilitat de la població i els principals factors implicats en la conservació de lʼespècie.

Així doncs, la nova monografia exposa els principals resultats obtinguts del 1980 al 2014 pels convenis signats per lʼEquip de Biologia de la Conservació, la Diputació de Barcelona, la companyia Endesa i la Fundació Miquel Torres, i pels projectes finançats pels ministeris dʼEducació i de Ciència i Innovació.

Un protocol per evitar lʼelectrocució i millorar la supervivència de lʼàliga perdiguera a Europa

La nova publicació inclou aspectes de la biologia de lʼespècie, cens de la població en els darrers trenta anys i una anàlisi de la viabilitat dʼaquesta rapinyaire.

Una de les innovacions més remarcables de la recerca és el protocol per mitigar lʼelectrocució de les aus. Aquest protocol se centra a detectar les àrees de Catalunya on lʼelectrocució té més impacte, per focalitzar-se posteriorment en els territoris més perillosos fins a arribar als suports concrets (punts negres) que provoquen la majoria dʼelectrocucions. Per això, sʼutilitzen una aproximació progressiva i models predictors de les àrees i suports de més risc dʼelectrocució. Aquest procediment permet optimitzar en més dʼun 70 % els recursos dedicats a la correcció (diners i temps), i a la vegada tenir uns efectes molt positius sobre les àligues. La prova pionera que es va fer al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i rodalies ha permès reduir la mortalitat de les àligues dʼun 23 a un 0 % els darrers anys. Aquests resultats, molt rellevants en conservació, han estat publicats en revistes de prestigi internacional, com ara Journal of Wildlife Management (Estats Units) i Biological Conservation (Gran Bretanya).

En definitiva els gestors de lʼespècie i les companyies elèctriques ara disposen dʼun protocol molt eficient que podrien aplicar a la resta del territori i a moltes altres espècies afectades per lʼelectrocució.

Tal com explica el professor Joan Real, cap de lʼEquip de Biologia de la Conservació, «un dels grans valors dʼaquest protocol de mitigació és el treball sinèrgic i recíproc dut a terme pels responsables de la conservació (Diputació de Barcelona), la recerca (Universitat de Barcelona) i les companyies elèctriques (Endesa)».

«Aquesta aproximació multidisciplinària, a més de millorar els processos i coneixements de tots els interlocutors, sʼha demostrat molt eficient per resoldre el problema de lʼelectrocució, que ara mateix és una de les amenaces importants per conservar moltes espècies dʼaus amenaçades arreu del món». Amb tot, a gran part de Catalunya segueixen morint electrocutades tant àligues perdigueres com moltes altres espècies, per la qual cosa «seria bo poder aplicar urgentment aquest protocol, ja que la població catalana dʼàliga perdiguera no és autosostenible a causa de lʼexcessiva mortalitat per electrocució. Només que cada any sʼevités lʼelectrocució dʼentre 2 a 4 individus dʼàligues, la població seria autostenible i es refaria», subratlla Real.

Protegir les rapinyaires, protegir la biodiversitat

En lʼactualitat, la població dʼàliga perdiguera a Catalunya es manté estable i fins i tot està colonitzant nous territoris. Segons els autors, a la resta de la península Ibèrica, sʼhi ha produït un fort declivi durant les tres darreres dècades i al sector nord hi ha els nuclis poblacionals amb més risc de desaparèixer.

Tal com apunta Joan Real, «les aus són un dels representants més rellevants dels ecosistemes mediterranis, que es caracteritzen per un alt nivell de biodiversitat. Moltes espècies estan amenaçades per les noves activitats humanes que transformen els hàbitats i potencien la mortalitat de lʼavifauna». «Per això —conclou—, aplicar protocols que optimitzin la mitigació dels impactes provocats per lʼhome és fonamental per conservar les poblacions dʼaus. En el cas de lʼàliga perdiguera, una espècie emblemàtica en els ecosistemes mediterranis, la reducció dʼaquests impactes sobre lʼespècie té un efecte beneficiós per a tota la biodiversitat».