La Facultat de Dret s'ampliarà amb un edifici de 16.024 m2 de noves aules i despatxos, que inclourà una sala de simulació de judicis
Aquest matí, la Facultat de Dret ha col·locat la primera pedra dʼun nou edifici de 16.024 metres quadrats que sʼubicarà al solar de la Facultat actual, al costat de la seu que acull el centre des del 1958 i que és un premi FAD referent en lʼarquitectura de Barcelona. La nova infraestructura, amb equipaments com ara una vintena dʼaules petites per al treball en grups reduïts, una aula de mediació i una per a la simulació de judicis, permetrà traslladar a la Facultat lʼensenyament de Relacions Laborals, que actualment sʼimparteix al campus de Diagonal Sud. El centre comença les obres coincidint amb la culminació amb èxit del procés dʼacreditació de diversos ensenyaments de grau i màster a instàncies de lʼAgència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Lʼacte de col·locació de la primera pedra ha estat presidit pel rector, Dídac Ramírez, i hi han intervingut Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Enoch Albertí, degà de la Facultat de Dret; Jordi Puig, director de lʼÀrea dʼInfraestructures i Serveis Generals de la Universitat de Barcelona, Sebastià Espinet, conseller delegat dʼOperacions de Sorigué i lʼarquitecte Enric Sòria.
Aquest matí, la Facultat de Dret ha col·locat la primera pedra dʼun nou edifici de 16.024 metres quadrats que sʼubicarà al solar de la Facultat actual, al costat de la seu que acull el centre des del 1958 i que és un premi FAD referent en lʼarquitectura de Barcelona. La nova infraestructura, amb equipaments com ara una vintena dʼaules petites per al treball en grups reduïts, una aula de mediació i una per a la simulació de judicis, permetrà traslladar a la Facultat lʼensenyament de Relacions Laborals, que actualment sʼimparteix al campus de Diagonal Sud. El centre comença les obres coincidint amb la culminació amb èxit del procés dʼacreditació de diversos ensenyaments de grau i màster a instàncies de lʼAgència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Lʼacte de col·locació de la primera pedra ha estat presidit pel rector, Dídac Ramírez, i hi han intervingut Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Enoch Albertí, degà de la Facultat de Dret; Jordi Puig, director de lʼÀrea dʼInfraestructures i Serveis Generals de la Universitat de Barcelona, Sebastià Espinet, conseller delegat dʼOperacions de Sorigué i lʼarquitecte Enric Sòria.
El nou edifici, que construiran les empreses Acciona i Sorigué, constarà de quatre plantes i soterrani, i es preveu que estigui enllestit el curs 2017-2018. Entre altres instal·lacions, acollirà una vintena dʼaules petites, una aula de mediació, una per a la simulació de judicis, al voltant de 150 despatxos per a professorat, catorze aules grans, quatre aules dʼinformàtica, dotze sales de reunions, sis sales de treball, quatre despatxos per a associacions dʼestudiants i una sala de professors. També hi haurà sales per a lʼarxiu, el servei dʼaudiovisuals i un menjador per a estudiants. En total, lʼobra tindrà un cost de 44 milions dʼeuros i es finançarà mitjançant una col·laboració publicoprivada: la Universitat començarà a abonar la infraestructura un cop finalitzada mitjançant pagaments semestrals durant deu anys. El nou edifici és una primera fase del projecte dʼampliació de la Facultat. La mesa de contractació va estar presidida per la vicerectora d'Administració i Organització, Carme Panchón.
La Facultat ofereix actualment els graus de Dret, Relacions Laborals, Criminologia, Ciències Polítiques i de lʼAdministració i Gestió i Administració Pública. A més, té dos programes de doble titulació en Dret amb universitats dels Estats Units (Universitat de Puerto Rico i Nova Southeastern University) que permeten als estudiants que els segueixen presentar-se després a lʼanomenat Bar exam, que habilita per exercir dʼadvocat davant els tribunals dels Estats Units. També sʼhi imparteix el títol propi dʼInvestigació Privada i altres graus conjunts amb altres institucions. En lʼàmbit dels postgraus, el centre imparteix deu màsters oficials i cinquanta-un títols propis. En la major part de les titulacions de grau, incloent-hi els tres dobles itineraris, el curs 2015-2016 hi ha hagut més demanda en primera opció que no places disponibles. Lʼíndex per a Criminologia és de 2,18 (peticions en primera opció sobre cada plaça disponible) i a Dret és dʼ1,55.
Recentment, el centre ha culminat el procés dʼacreditació de les seves titulacions a instàncies de lʼAQU. Aquest procés, que ha implicat tots els col·lectius de la Facultat, ha abastat les cinc titulacions de grau que sʼimparteixen i cinc màsters. Tres de les titulacions han estat acreditades amb la qualificació dʼexcel·lència i la resta han obtingut la màxima puntuació en tres dels sis estàndards que sʼavaluen: qualitat del programa formatiu; pertinència de la informació pública; eficàcia del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat; adequació del professorat al programa formatiu; eficàcia dels sistemes de suport a lʼaprenentatge, i qualitat dels resultats dels programes formatius.
Les infraestructures que ara comencen a edificar-se han de permetre respondre a les noves necessitats docents i contribuir a aquesta tasca de qualitat de lʼactivitat acadèmica. Des de la Facultat, es valora com a satisfactoris els resultats de la implantació de lʼespai europeu dʼeducació superior, i més en concret, del sistema dʼavaluació continuada universal (la taxa de presentació oscil·la entre el 90 % i el 95 % en els cinc graus i la de rendiment va del 78 % al 89 %). El centre posa un èmfasi especial en lʼatenció als estudiants de nou accés, amb una tutoria prèvia a la matriculació, una tutoria grupal i una de personalitzada a lʼinici de la carrera, a més de les línies més específiques de tutoria per a esportistes dʼelit, de necessitats educatives especials, de mobilitat i per a estudiants excel·lents. Actualment, un de cada cinc estudiants que accedeixen al grau de Dret ho fa amb una qualificació de les proves dʼaccés a la universitat (PAU) superior a 10. El nou edifici que ara es construirà també ha de permetre que els quatre grups dʼinnovació docent que té el centre hi desenvolupin les seves iniciatives.
Val a dir que la Facultat també té en marxa tot un seguit dʼaccions per fomentar la inserció laboral dels alumnes. Cada any, més de mil estudiants fan pràctiques en més de mil cinc-centes entitats col·laboradores (empreses, despatxos professionals, administració pública, jutjats, etc.). També disposa dʼun programa dʼocupabilitat amb un fòrum anual dʼocupació i postgraus; jornades de sortides professionals, mentoratge, tallers sobre processos de selecció, currículum, simulacions dʼentrevistes de treball, tallers dʼanglès jurídic, etc.). Finalment, existeix un servei individualitzat dʼorientació professional que presta personal expert en recursos humans.
A més de lʼactivitat docent, el nou edifici també acollirà tasca de recerca. El centre, lʼúnic a Catalunya que figura entre els 150 millors del món en el rànquing QS específic de facultats de Dret, té actualment vint grups de recerca reconeguts per la Generalitat, un institut de recerca (TransJus) i quatre observatoris (de Bioètica i Dret, de la Globalització, lʼInstitut de Dret Públic i lʼObservatori del Sistema Penal i els Drets Humans). Juntament amb la càtedra i el projecte Jean Monnet, concedits el 2015, la Facultat disposa dʼuna càtedra UNESCO de Bioètica des del 2007 i dʼuna beca ICREA, entre altres projectes finançats. En lʼàmbit internacional, cada any gestiona més de dues-centes mobilitats internacionals dʼestudiants de grau i màster. Si bé la major part dʼintercanvis són amb centres europeus i americans, recentment sʼha firmat un acord amb la Universitat Normal de Pequín per permetre la mobilitat dʼestudiants i professors en les dues direccions. Pel que fa a les xarxes internacionals, la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), dins la qual la UB és lʼúnic centre de lʼEstat espanyol, ha creat un grup de treball per tractar els reptes específics de les facultats de Dret. Ja sʼha dissenyat un programa de mobilitat predoctoral dins de la LERU i sʼha creat el LERU Law Portal, que permet lʼaccés als dipòsits digitals de les universitats membres.