Notícies
Inici  >  Notícies > Nova edició de ‘La paraula en el vent’, de Josep Carner, obra mestra...

Nova edició de ‘La paraula en el vent’, de Josep Carner, obra mestra de la poesia contemporània

Amb els tres volums d’aquesta obra se celebra el centenari d’un títol cabdal, una <i>vita nova</i> de la poesia catalana moderna, <i>La paraula en el vent </i>[PaV 1914].

Amb els tres volums d’aquesta obra se celebra el centenari d’un títol cabdal, una vita nova de la poesia catalana moderna, La paraula en el vent [PaV 1914].

27/10/2015

Cultura

El llibre de poesia La paraula en el vent, editat per primer cop el 1914, va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Josep Carner com el «príncep dels poetes». Ara, Publicacions i Edicions de la UB n'ha fet una nova edició, a cura del professor Jaume Coll, que es presentarà en el marc de les Jornades Carner a l'edifici Carner que organitza la Facultat de Filologia amb motiu del centenari de l'obra. L'acte de presentació tindrà lloc dimecres, 28, a les 13 h, i serà a càrrec dels professors Alberto Blecua i Albert Rossich. 

El títol La paraula en el vent evoca el vers de Petrarca «solco onde, e’n rena fondo, et scrivo in vento» («llauro a l’aigua [solco ones], construeixo a la sorra, i escric en el vent»), de manera que el poeta toscà esdevé un model llunyà, tant pel que fa en la cançó i en el sonet, com en el tema de l’amor que mou a compassió i al penediment.

Tal com explica el professor Jaume Coll, «hauríem de recular al segle XV per trobar en la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós d’una magnitud semblant». La paraula en el vent esbandeix «per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria».

El primer volum d’aquesta edició està format per l’edició facsímil d’un exemplar únic, utilitzat pel mateix Carner per revisar, de la seva mà, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena (1924), una vasta selecció de la seva poesia amorosa. En el facsímil, hi ha la sincronia del text de 1914 i la diacronia manuscrita de trànsit cap al text de 1924.

El segon volum proposa una edició dels seixanta-cinc poemes de La paraula en el vent, a les pàgines de l’esquerra, i, a les de la dreta, una edició de les formes finals dels poemes que, revisats, van passar a d’altres llibres: disset a La inútil ofrena, i trenta-nou a Poesia (1957). Es tracta, doncs, d’una edició tridimensional, una edició crítica, genètica i evolutiva, sinòptica i estereoscòpica. Al peu de l’aparat de cada composició, el lector hi trobarà una breu glossa que el situarà en els paràmetres essencials de cada poesia.

Finalment, el tercer volum, Paraula en prosa, està format per textos relacionats amb el llibre de poesia, primer amb articles sobre la recepció del text per part de la crítica el mateix 1914, i, després amb una tria d’articles i assaigs del poeta: d’història literària, de traducció de grans autors, de revisió de la seva obra, de teoria de la creació. El volum es completa amb un apèndix de dues imatges comentades i relacionades amb La paraula en el vent.

Jaume Coll Llinàs és professor de Literatura Catalana, de Crítica Textual, a la Universitat de Barcelona, i és marmessor del llegat literari de Carner, del qual ha editat, entre molts altres llibres, Poesia (Quaderns Crema, 1992), Nabí (Ed. 62, 1991, 1998; nova edició: labutxaca, 2012), Arbres (Ed. 62, 2006), L’oreig entre les canyes (Ed. 62, 2006). Ha escrit alguns llibres de gastronomia: A taula: Nando Jubany (Caves Mont-Ferrant, 1999), A taula: Fermí Puig (ib., 2000), A taula: Dues hores amb Sergi Arola (ib., 2002), Carme Ruscalleda, del plat a la vida (La Magrana, 2000), El capvespre de la becada (Montagut, 2004), El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica (Domeny, 2006) o El Bulli. Una passejada per la cuina adriànica (Universitat Politècnica de València, 2010).

Josep Carner (1884-1970) és un dels més grans poetes de Catalunya (anomenat príncep dels poetes catalans), renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa en llengua catalana. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica i va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República; un cop acabada la guerra, no va tornar a residir mai més a Catalunya.

Autor precoç, comença a publicar amb només dotze anys. Amb vint-i-sis, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Llibre dels poetas (1904) és el seu primer llibre de poesia, i al cap de deu anys publica el setè i el vuitè, dos llibres excepcionals: Auques i ventalls i La paraula en el vent (1914), que formen part de la primera dècada prodigiosa del poeta, tal com ho expressa Jaume Coll. En la segona dècada, als anys trenta, hi trobem títols tan singulars com El veire encantat (1933), La primavera al poblet (1935) o el mateix Nabí (1938), un artifici verbal meravellós (art, habilitat, enginy). I en la tercera, als anys cinquanta, amb Poesia (1957), gran síntesi de la seva trajectòria i un dels llibres més extraordinaris de la poesia europea del segle XX. La seva obra en prosa és igualment extraordinària, amb títols com Les bonhomies (1925). També ho és la seva obra de traductor, amb peces excepcionals com la traducció de Pickwick (1931), de Dickens.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona