Nova edició de la Tardor Solidària a la Universitat de Barcelona
Un any més, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona posa en marxa una nova edició de la Tardor Solidària. En el marc dʼaquesta iniciativa, sʼhan programat un seguit dʼactivitats, com ara exposicions, conferències, debats i projeccions, que sʼallargaran fins al gener en diferents espais de la Universitat. La crisi dels refugiats sirians, el paper de les dones en els processos de recuperació de memòria històrica, el franquisme o lʼEbola són alguns dels temes que sʼhi tractaran. Lʼobjectiu és promoure en el si de la comunitat universitària valors relacionats amb la solidaritat, la lluita contra la pobresa i lʼexclusió social, la cooperació per al desenvolupament o la protecció dels drets humans. La majoria de les activitats són gratuïtes i obertes al públic.
Un any més, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona posa en marxa una nova edició de la Tardor Solidària. En el marc dʼaquesta iniciativa, sʼhan programat un seguit dʼactivitats, com ara exposicions, conferències, debats i projeccions, que sʼallargaran fins al gener en diferents espais de la Universitat. La crisi dels refugiats sirians, el paper de les dones en els processos de recuperació de memòria històrica, el franquisme o lʼEbola són alguns dels temes que sʼhi tractaran. Lʼobjectiu és promoure en el si de la comunitat universitària valors relacionats amb la solidaritat, la lluita contra la pobresa i lʼexclusió social, la cooperació per al desenvolupament o la protecció dels drets humans. La majoria de les activitats són gratuïtes i obertes al públic.
La crisi dels refugiats sirians
Lʼacte central de lʼedició dʼenguany serà lʼexposició «Síria, la paraula de lʼexili», que es podrà visitar del 17 al 26 de novembre a lʼEdifici Històric. La mostra porta a la Universitat catorze imatges del fotoperiodista David González, que va visitar Jordània lʼestiu del 2014 i va copsar les imatges i veus de la realitat dels sirians refugiats. El fil argumental que acompanya les fotografies és el relat dʼuna refugiada siriana de vint-i-un anys que viu als camps de refugiats de Jordània i que va escriure les seves vivències i pensaments sobre la difícil situació del seu país. Lʼexposició es completa amb una taula rodona per acostar-nos una crisi humanitària sense precedents, desencadenada per una guerra civil que fa més de quatre anys que dura i que ha obligat dotze milions de sirians a fugir de casa seva.
Dones i memòria històrica
Dʼaltra banda, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació acollirà la jornada «Dones i memòria», que abordarà el paper de les dones en els processos de recuperació de la memòria històrica i democràtica, fent una menció especial a les dones gitanes. La jornada tindrà lloc el divendres 6 de novembre, a les 11 h, a lʼAula Valverde. Organitzada per lʼObservatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, hi participen lʼIG Kultur Österreich i la Federació dʼAssociacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), amb una representació de dones gitanes dʼÀustria i Catalunya. També hi intervindrà Núria Ricart, professora de la Facultat de Belles Arts, que explicarà el procés participatiu impulsat des de la Universitat per recuperar la memòria de lʼantiga Presó de Dones de les Corts.
Durant la jornada es presentarà lʼexposició «Porrajmos, el genocidi del poble gitano», que es podrà veure a la mateixa Facultat del 4 al 27 de novembre. La mostra parla del genocidi de les comunitats europees de gitanos per lʼAlemanya nazi.
Víctimes de la repressió franquista
Del 3 de novembre al 8 de gener es podrà visitar al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet lʼexposició «Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República en una fossa comuna de Burgos». La mostra fotogràfica reconstrueix la història del mestre català Antoni Benaiges, assassinat lʼany 1936, a partir de lʼexhumació, lʼestiu del 2010, de la fossa de La Pedraja (Burgos), on va ser enterrat amb 103 persones més afusellades pel bàndol feixista.
Lʼexposició forma part del projecte dʼinvestigació Desenterrant el silenci, dut a terme pel geògraf i fotògraf barceloní Sergi Bernal. La seva recerca també ha donat fruit al documental El retratista (Alberto Bougleux i Sergi Bernal, 2013). Precisament, aquest documental es projectarà al campus el dia 10 de novembre en el marc de la taula rodona «Els alumnes que volien veure el mar. La repressió franquista contra la llibertat educativa», en què participarà el mateix Sergi Bernal.
Dʼaltra banda, el teatre de campus de Mundet acollirà el dia 23 de novembre, a les 18.30 h, la representació de Camins de nit. Infants perduts en els exilis, a càrrec de lʼalumnat de 1r dʼESO de lʼInstitut Lluís Vives. Lʼobra de teatre forma part del projecte pedagògic Donar veu a la memòria desenvolupat per aquest institut de secundària. Lʼobra reflexiona sobre la marxa de nens a causa de la Guerra Civil espanyola, i que van emprendre tres camins: els que van ser enviats a colònies escolars i ciutats allunyades del front, els que van marxar a altres països com Mèxic o França, i finalment lʼexili interior dʼaquells nens que es van quedar i van viure un canvi radical en les seves vides, explicat a través del canvi de lʼescola republicana a la franquista.
Post Ebola
Lʼ«Ebola, més enllà de lʼEbola» és el títol de lʼexposició fotogràfica que es podrà veure a la Facultat de Medicina del 14 de desembre al 31 de gener. Durant el 2014 i 2015, Sierra Leone afrontava el brot més important dʼEbola de tota la història. Després de milers de víctimes, la malaltia ha quedat superada. Però, i ara què? El fotoperiodista Alfons Rodríguez ens trasllada al continent africà per explicar-nos en trenta imatges les conseqüències de l'Ebola, que ha sumit el país en un retrocés de dècades.
La mostra sʼinaugurarà el dia 15 de desembre amb una taula rodona en què participaran el mateix Alfons Rodríguez i Antoni Trilla, professor del Departament de Salut Pública de la Universitat i director de la Unitat dʼAvaluació, Suport i Prevenció de lʼHospital Clínic.
Lʼempobriment alimentari
Una altra de les activitats emmarcades dins de la Tardor Solidària és el curs Dret a lʼalimentació: el menjar com a debat en període de crisi, que es farà del 16 al 30 de novembre a lʼAula de Drets Humans de lʼHospitalet de Llobregat. El curs, adreçat a tots els públics, abordarà la crisi alimentària que es pateix a diversos llocs del planeta i també a Catalunya. Per tractar aquest tema, se centrarà en els models de producció agrícola, el fenomen global de malbaratament dʼaliments, la pobresa alimentària i el paper de les institucions i entitats que lluiten contra ella.
Franco 40/40: el franquisme en quarentena
Per acabar, també sʼinclou dins de la Tardor Solidària la programació Franco 40/40: el franquisme en quarentena, que impulsa lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, amb el suport de lʼAjuntament de Barcelona i de la Comissió Europea. Es tracta dʼuna sèrie dʼactivitats culturals i divulgatives per revisitar els gairebé quaranta anys de règim franquista amb motiu del 40è aniversari de la mort del dictador. La programació Franco 40/40 sʼallargarà fins al desembre i culminarà amb lʼexposició, al Museu Marítim de Barcelona, de Síndrome de Guernica, una obra escultòrica de Fernando Sánchez Castillo elaborada amb el que va ser el vaixell de Franco, lʼAzor.
Podeu consultar la programació completa de Franco 40/40 al web de lʼEUROM.