ʻNeuromitos en educaciónʼ, un llibre que qüestiona falses creences en educació
No és cert que només utilitzem un 10 % del cervell, ni que lʼexercici físic, les arts o el joc sʼhagin de relegar a un segon pla. Així ho explica el llibre Neuromitos en educación. El aprendizaje desde la neurociència (Plataforma Editorial), que posa en dubte, basant-se en els darrers avenços en neurociència, alguns dels mites o falses creences al voltant de lʼaprenentatge, presents encara en moltes praxis educatives, en propostes curriculars i fins i tot en lleis dʼeducació. La neurociència demostra que han quedat obsoletes moltes de les teories fins fa poc temps inqüestionables, com ara la vella pràctica del xarop de bastó. Ni lʼeducació demana només seriositat i estudiar de valent, ni tampoc és veritat que com més hores passin els alumnes a lʼaula, més aprendran. Així ho asseguren Anna Forés, coordinadora de lʼobra i professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, i els professors del postgrau de Neuroeducació de la UB Jesús C. Guillén, José Ramón Gamo, Teresa Hernández, Marta Ligioiz, Félix Pardo i Carme Trinidad, que han participat en la redacció del llibre.
No és cert que només utilitzem un 10 % del cervell, ni que lʼexercici físic, les arts o el joc sʼhagin de relegar a un segon pla. Així ho explica el llibre Neuromitos en educación. El aprendizaje desde la neurociència (Plataforma Editorial), que posa en dubte, basant-se en els darrers avenços en neurociència, alguns dels mites o falses creences al voltant de lʼaprenentatge, presents encara en moltes praxis educatives, en propostes curriculars i fins i tot en lleis dʼeducació. La neurociència demostra que han quedat obsoletes moltes de les teories fins fa poc temps inqüestionables, com ara la vella pràctica del xarop de bastó. Ni lʼeducació demana només seriositat i estudiar de valent, ni tampoc és veritat que com més hores passin els alumnes a lʼaula, més aprendran. Així ho asseguren Anna Forés, coordinadora de lʼobra i professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, i els professors del postgrau de Neuroeducació de la UB Jesús C. Guillén, José Ramón Gamo, Teresa Hernández, Marta Ligioiz, Félix Pardo i Carme Trinidad, que han participat en la redacció del llibre.
Està demostrat que lʼaprenentatge no es pot restringir a lʼadquisició dʼuna sèrie de conceptes i procediments lligats a matèries i assignatures que tradicionalment sʼhan considerat més importants. Segons recerques neurocientífiques recents, lʼexercici físic regular pot modificar lʼentorn químic i neuronal del nostre cervell i, així, facilitar lʼaprenentatge. Lʼexercici genera una sèrie de neurotransmissors, com ara la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que milloren lʼestat dʼalerta, lʼatenció i la motivació. Per tant, no és bona idea eradicar o reduir els horaris de les classes dʼeducació física. Hi ha estudis que suggereixen la necessitat de recórrer a descansos actius durant lʼhorari escolar, que permetin que els alumnes es moguin.
En aquesta mateixa línia, el llibre aposta clarament per un augment de lʼeducació artística i lʼeducació musical, en tant que «hi ha evidències empíriques que les classes de música poden millorar la capacitat intel·lectual, el rendiment acadèmic, la consciència fonològica i la descodificació de paraules». Així mateix, els autors de lʼobra destaquen els beneficis del joc o les arts escèniques en entorns escolars perquè permeten als alumnes convertir conceptes abstractes en concrets, millorar el seu vocabulari i augmentar lʼautoestima i lʼautocontrol, entre dʼaltres, i perquè les regles del joc els doten de disciplina.
Lʼobra insta els mestres i professors a suscitar la curiositat entre els alumnes perquè així sʼactiven circuits emocionals del cervell que ens permeten estar atents i faciliten lʼaprenentatge. Cal dissenyar activitats variades fent ús de recursos variats, plantejant dinàmiques participatives i lúdiques per aconseguir que les classes siguin més atractives i motivadores. Ara bé, sʼadverteix que és important que els mestres, lluny de sobrecarregar els alumnes de novetats i estímuls, exerceixin el paper de facilitadors i acompanyants de lʼaventura de descobrir, sense estimular en excés, per tal que els escolars adquireixin i mantinguin la capacitat de sorprendreʼs i sentir curiositat, que tants adults semblen haver perdut.
La recerca en neurociència demostra que el procés dʼaprenentatge és molt més efectiu i ric quan es combina la calidesa humana, elements de sorpresa i cooperació. Les emocions, diuen els experts, són essencials. El desenvolupament de la intel·ligència emocional ha estat clau en lʼàmbit educatiu. Sʼha comprovat que un aprenentatge neutre, sense emocions, esdevé poc durador i superficial. Segons estudis recents, la serotonina està relacionada amb lʼestat dʼànim i lʼactivitat cortical. Quan ens sentim bé, som persones més efectives, cooperants, empàtiques, resolutives i un llarg etcètera, perquè la diversió encoratja la motivació i el rendiment de molts alumnes. Quan ens sentim alegres, disminueix la por i som més flexibles i creatius.
El llibre també avala els beneficis del son. «La incidència del son sobre lʼatenció i la memòria és inqüestionable», diuen els autors. Està demostrat que, quan dormim, la capacitat per respondre als estímuls exteriors es veu minvada; això no obstant, el nostre cervell segueix estant actiu. Els estudis posen de manifest que, mitjançant el son, es millora la integració i consolidació de la memòria implícita o procedimental, la que fa referència als records inconscients, que és la que utilitzem, per exemple, per memoritzar les normes ortogràfiques o les operacions aritmètiques. Diverses recerques confirmen la importància del son després de lʼaprenentatge, però sʼha demostrat, també, que és imprescindible haver dormit bé amb anterioritat a lʼestudi, perquè el son reparador prepara el cervell per a un aprenentatge òptim.
Lʼobra desmenteix que la pràctica de moviments corporals simples que promouen la gimnàstica cerebral (brain gym) millori lʼaprenentatge, o que escoltar Mozart ens faci més intel·ligents. Posen també en dubte que lʼalumne aprengui millor quan la informació que rep sʼadapta al seu estil dʼaprenentatge preferit: auditiu, visual o cenestèsic. Asseguren que no es tracta de detectar la modalitat sensorial que sʼadapti més bé a lʼaprenentatge de lʼalumne, sinó que cal recórrer als millors materials de què disposem per a cada matèria. De manera que serà més efectiu combinar estils i estratègies pedagògiques en què intervinguin diferents estímuls sensorials i que afavoreixin la interconnectivitat entre les diferents regions cerebrals.
També sʼhavia dit que cal ensenyar els nens segons el seu hemisferi cerebral predominant. El llibre posa en entredit que els dos hemisferis cerebrals treballin de manera independent i que els alumnes es puguin classificar en funció dʼaixò. Els autors són contundents: les activitats dʼaprenentatge a lʼaula requereixen la integració necessària dʼinformació entre lʼhemisferi esquerre i el dret, perquè els hemisferis no estan aïllats lʼun de lʼaltre. Tampoc és cert que tan sols emprem un 10 % del cervell. La neurociència ha demostrat que en la realització de tasques usem el 100 % de la capacitat cerebral.
En defensa del poder de la imaginació, els autors asseguren que és una eina valuosíssima, que genera canvis biològics, emocionals i conductuals en els alumnes. Des que naixem, la imaginació ens acompanya i ens ajuda a potenciar un bon desenvolupament de les nostres competències, la nostra qualitat de vida i el nostre aprenentatge. La creativitat necessita la inspiració de la imaginació. «La falta de creativitat crea rigidesa mental i inadaptació als canvis. És antievolutiu reprimir-la o ignorar-la. Lʼeducació ha dʼanar en aquesta línia, i no a lʼinrevés», asseguren els experts.
Anna Forés (Barcelona, 1966) és doctora en Filosofia i Ciències de lʼEducació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. És professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i ha estat delegada del rector per a les relacions universitat-societat de la Facultat dʼEducació i vicedegana de doctorat de la Facultat de Pedagogia, així com coordinadora del programa Educació i Societat de la Universitat de lʼExperiència. És membre del Grup de Recerca Consolidat dʼEntorns i Materials per a lʼAprenentatge de lʼInstitut de Ciències de lʼEducació, i del Grup dʼInnovació Docent Indagaʼt. Entre els seus llibres destaquen: Teatro de la mente y las metáforas educativas: la didáctica en la educación social, Didáctica universitaria en entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje, E-mociones: comunicar y educar a través de la red, La resiliencia: crecer desde la adversidad, La asertividad. Para gente extraordinaria, i Descubrir la neurodidáctica: aprender desde, en y para la vida.