Medalla dʼOr de la Universitat de Barcelona a Nicholas J. Mackintosh, expert en psicologia comparada

Mackintosh i seu llegat

Nicholas J. Mackintosh (9 de juliol de 1935 - 8 de febrer de 2015) era catedràtic emèrit del Departament de Psicologia de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i membre de la Royal Society des del 1987. La seva contribució a la psicologia experimental es concreta en tres eixos fonamentals:

En primer lloc, en lʼàmbit del condicionament i lʼaprenentatge associatiu. Mackintosh defineix el condicionament com el procés mitjançant el qual sʼexposa un animal a unes determinades relacions entre esdeveniments. Lʼanimal es forma unes representacions dʼaquests esdeveniments i estableix associacions entre elles, amb la conseqüència que la seva conducta canvia dʼuna manera força predictible. Hi ha dues modalitats bàsiques de condicionament: el clàssic (o de Pavlov), en el qual sʼestableixen associacions entre estímuls, i lʼinstrumental, en què sʼestableixen associacions entre les respostes de lʼanimal i els estímuls. El condicionament clàssic permet als animals comportar-se adequadament en anticipació a esdeveniments importants (com poden ser un perill o el menjar), però és el condicionament instrumental el que capacita lʼanimal per fer accions noves que puguin augmentar les oportunitats dʼaccés al menjar o de fugir dʼun perill. 

En segon lloc, Mackintosh va ajudar a descobrir molts dels mecanismes psicològics mitjançant els quals sʼexpressa la intel·ligència. La seva contribució en relació amb la mesura de la intel·ligència animal i humana va possibilitar que canviés la concepció al voltant de la naturalesa de la cognició, lʼaprenentatge i lʼintel·lecte. Mackintosh considerava que la psicologia comparada hauria dʼestudiar quines són les habilitats o processos cognitius concrets que diferencien les espècies animals, en comptes dʼintentar ordenar-los en una escala única dʼintel·ligència (que és la proposta tradicionalment dominant).

Per últim, en els darrers anys, va dur a terme una tasca important com a assessor del Govern britànic i la Royal Society, en què va liderar el mòdul 4 —Neurociència i llei— del projecte Ones cerebrals. Aquest projecte té com a objectiu entendre quines implicacions poden tenir els avenços en neurociència en la societat, i conscienciar-ne alguns col·lectius professionals i la societat en general. En concret, en el mòdul Neurociència i llei sʼanalitzen recerques que poden influir en les decisions dels tribunals de justícia i sʼintenta entendre com un mal funcionament del cervell podria donar lloc a un comportament il·legal. Alguns dels temes que ha abordat aquest mòdul són lʼedat de responsabilitat criminal, la influència de la genètica o de tumors específics en el comportament humà, la naturalesa del dolor, la mort cerebral i temes neuroètics, entre dʼaltres.

La relació de Mackintosh amb la Universitat de Barcelona

Els vincles de Mackintosh amb la Universitat de Barcelona es van iniciar en la dècada dels vuitanta del segle passat i van continuar fins a la seva defunció. Va treballar conjuntament amb el Grup de Recerca Consolidat dʼAprenentatge i Cognició: un Enfocament Comparat, coordinat per la Dra. Díez Chamizo. La psicologia comparada analitza, per exemple, si hi ha un paral·lelisme entre els humans i els animals en la manera en què homes i dones resolen tasques espacials. En general, tant els homes com les rates mascle són millors en lʼaprenentatge espacial, i són més propensos a utilitzar informació geomètrica per resoldre tasques espacials, que no pas les dones o les rates femella. Fruit dʼaquest treball conjunt, es va poder demostrar que el veritable aprenentatge espacial no és diferent i independent de lʼaprenentatge associatiu simple, tal com havien defensat els investigadors OʼKeefe i Nadel (1978) en el prestigiós llibre The hippocampus as a cognitive map. 

Lʼobra de Mackintosh i el reconeixement a la seva trajectòria investigadora

Lʼextens llegat de Mackintosh es concreta en la seva obra publicada: vuit llibres, cent cinquanta articles en revistes i quaranta capítols de llibre. Destaquen, entre dʼaltres, lʼarticle «Selective attention in animal discrimination learning», considerat com el text que va anunciar la revolució cognitiva de la psicologia animal; el llibre The psychology of animal learning, la revisió més completa que existeix sobre lʼaprenentatge animal, o lʼobra IQ and human intelligence, que integra la recerca de les proves del quocient dʼintel·ligència amb la psicologia cognitiva i amb la neurociència cognitiva, i va servir per reconèixer i fer front als problemes de baix rendiment de les escoles multiètniques del Regne Unit.

La seva mort sobtada no va permetre que prosperés la proposta dʼinvestir-lo doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, però com a conseqüència de les seves recerques va ser distingit amb la Biological Medal i el President's Award de la Societat Britànica de Psicologia, el 1984 i el 1986, respectivament. Així mateix, el 2004, la Societat Pavloviana nord-americana li va concedir la prestigiosa Medalla Horsley Gantt. La seva projecció internacional el va dur a les universitats de Pennsilvània, Berkeley Califòrnia, Hawaii, Nova Gal•les del Sud i Yale, com a professor visitant.

Personalitats destacades en lʼacte

A banda de la intervenció de Dra. Díez Chamizo, sʼha convidat a lʼhomenatge diversos psicòlegs experimentals i neurocientífics de prestigi que també van coincidir amb Mackintosh en el decurs de la seva trajectòria professional i que tenien una relació personal amb ell: John M. Pearce, de la Universitat de Cardiff, ha dedicat la seva recerca a la comprensió dels mecanismes fonamentals de la intel·ligència en els animals, amb un èmfasi especial en lʼaprenentatge i el paper que hi té lʼatenció; Anthony Dickinson, de la Universitat de Cambridge, està especialitzat en aprenentatge (fonamentalment, en condicionament instrumental), memòria, motivació i planificació futura, tant en humans como en animals; Ian P. L. McLaren, de la Universitat dʼExeter, és expert en neurociència cognitiva, aprenentatge i memòria, així com en models computacionals, i Kate Plaisted-Grant, també de la Universitat de Cambridge, que centra la seva recerca en els mecanismes de la percepció i lʼatenció que poden ser diferents en lʼautisme en comparació amb la resta dʼindividus.

Altres guardonats amb la Medalla dʼOr de la Universitat de Barcelona

La darrera Medalla dʼOr que va atorgar la Universitat de Barcelona va distingir la catedràtica de Geologia Carmina Virgili lʼany 2011. Amb anterioritat, lʼany 2009, van rebre la distinció el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi i lʼescriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El prestigiós metge i pacifista català Moisès Broggi, i la presidenta de lʼeditorial Vicens Vives Roser Rahola, també van ser guardonats amb la Medalla dʼOr lʼany 2008.