Un assaig del catedràtic Joan Solà sobre la constant cosmològica, guardonat per la Gravity Research Foundation

Joan Solà Peracaula, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Universitat de Barcelona.
Joan Solà Peracaula, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Universitat de Barcelona.
Recerca
(01/12/2015)

La interpretació de la constant cosmològica, un dels paràmetres que apareixen a les equacions dʼEinstein en la seva teoria general de la relativitat, és un element clau per descriure el comportament de lʼUnivers. De fet, el problema de la constant cosmològica es considera un dels enigmes fonamentals de la física teòrica. En un treball del catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Solà Peracaula, publicat recentment a la revista International Journal of Modern Physics, es considera aquesta constant com una descripció temporal dʼuna variable dinàmica que ha evolucionat de manera dràstica des de lʼera inflacionària —una de les etapes primerenques de lʼUnivers— fins a lʼactualitat. Aquest assaig li ha valgut a Joan Solà, investigador de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i professor del Departament dʼEstructura i Constituents de la Matèria, una Menció dʼHonor a la Competició dʼAssaigs de la Gravity Research Foundation. En aquesta competició hi participen físics teòrics de primera fila internacional, i és la tercera vegada consecutiva que Solà rep aquest reconeixement.

En el seu assaig, Solà proposa una imatge unificada de la història còsmica en la qual el problema de la constant cosmològica queda fixat en els moments inicials de lʼUnivers. Lʼarticle inclou els principals estadis de lʼevolució de lʼUnivers, des de la inflació i la fase de domini de la radiació, fins a les èpoques en què dominen lʼenergia i la matèria fosques. El treball proposa també que, com a resultat dʼaquesta hipòtesi, lʼenergia fosca que mesurem avui en dia —en la fase accelerada del nostre cosmos— hauria de ser conseqüència de la mateixa dinàmica de lʼenergia de buit en un espai-temps en expansió. Finalment, lliga aquesta dinàmica del buit amb el problema dʼentendre el valor enorme de lʼentropia de lʼUnivers en el moment actual, un fet que no explica el model estàndard cosmològic.

 

Referència de l'article:

Solà, J. «The cosmological constant and entropy problems. Mysteries of the present with profound roots in the past». International Journal of Modern Physics, novembre de 2015. DOI: 10.1142/S0218271815440277

 

Joan Solà Peracaula, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Universitat de Barcelona.
Joan Solà Peracaula, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Universitat de Barcelona.
Recerca
01/12/2015

La interpretació de la constant cosmològica, un dels paràmetres que apareixen a les equacions dʼEinstein en la seva teoria general de la relativitat, és un element clau per descriure el comportament de lʼUnivers. De fet, el problema de la constant cosmològica es considera un dels enigmes fonamentals de la física teòrica. En un treball del catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Solà Peracaula, publicat recentment a la revista International Journal of Modern Physics, es considera aquesta constant com una descripció temporal dʼuna variable dinàmica que ha evolucionat de manera dràstica des de lʼera inflacionària —una de les etapes primerenques de lʼUnivers— fins a lʼactualitat. Aquest assaig li ha valgut a Joan Solà, investigador de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i professor del Departament dʼEstructura i Constituents de la Matèria, una Menció dʼHonor a la Competició dʼAssaigs de la Gravity Research Foundation. En aquesta competició hi participen físics teòrics de primera fila internacional, i és la tercera vegada consecutiva que Solà rep aquest reconeixement.

En el seu assaig, Solà proposa una imatge unificada de la història còsmica en la qual el problema de la constant cosmològica queda fixat en els moments inicials de lʼUnivers. Lʼarticle inclou els principals estadis de lʼevolució de lʼUnivers, des de la inflació i la fase de domini de la radiació, fins a les èpoques en què dominen lʼenergia i la matèria fosques. El treball proposa també que, com a resultat dʼaquesta hipòtesi, lʼenergia fosca que mesurem avui en dia —en la fase accelerada del nostre cosmos— hauria de ser conseqüència de la mateixa dinàmica de lʼenergia de buit en un espai-temps en expansió. Finalment, lliga aquesta dinàmica del buit amb el problema dʼentendre el valor enorme de lʼentropia de lʼUnivers en el moment actual, un fet que no explica el model estàndard cosmològic.

 

Referència de l'article:

Solà, J. «The cosmological constant and entropy problems. Mysteries of the present with profound roots in the past». International Journal of Modern Physics, novembre de 2015. DOI: 10.1142/S0218271815440277