Els inicis de Picasso a través de la caracterització material de sis retrats de la primera època

Lʼestudi ha contribuït a conèixer millor el procés de transició creativa de lʼartista des dels seus primers anys a la Corunya fins a les seves primeres visites a Paris —on va viatjar per primera vegada el setembre del 1900—, passant per la seva relació amb els inquiets ambients culturals de la Barcelona finisecular.

El treball s'ha presentat avui en roda de premsa a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona i ha anat a càrrec de l'investigador José F. García, cap del Grup de Caracterització Material del Patrimoni, i de la conservadora Reyes Jiménez, del Departament de Conservació Preventiva del Museu Picasso de Barcelona. A l'acte hi han assistit també Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, i Lluís Bagunyà, responsable de Relacions Institucionals del Museu Picasso de Barcelona.

Les obres estudiades són sis retrats primerencs de lʼartista que formen part del fons del Museu Picasso de Barcelona: Vell, Home amb boina, Carles Casagemas, Autoretrat amb perruca, Josep Cardona i Furró i Home a lʼestil dʼEl Greco.

Més enllà del que és visible, sʼha aprofundit en les diferents estructures pictòriques tot travessant lʼepidermis de les teles. Se nʼhan determinat els materials i revelat detalls de tècnica i composició, com en el cas de lʼobra Vell, amb un Picasso encara nen que sʼemmirallava en els mestres. A sota dʼHome amb boina, sʼhi ha descobert una altra composició, una pintura estretament lligada al seu pare lʼautoria de la qual sʼhaurà dʼestudiar. A Josep Cardona i Furró, una tela que Picasso va treballar tres vegades consecutives, hi ha quedat lʼempremta del paisatge urbà de la Barcelona finisecular. Al quadre Home a lʼestil dʼEl Greco, on aprofita un fragment dʼexercici acadèmic que testimonia el seu pas per lʼEscola de la Llotja, obre un camp de recerca per iniciar la cerca i classificació dʼaltres fragments desapareguts. A Carles Casagemas, a més de descobrir-hi una composició anterior, sʼha pogut esbrinar la causa específica de la degradació que afectava lʼestabilitat de la pintura.

Finalment, a Autoretrat amb perruca, lʼobra central i eix del projecte, es veu com la vitalitat creadora del mestre es manifesta en un joc de superposició dʼimatges que reflecteixen la plena integració en la societat catalana i són el preàmbul del procés de metamorfosi que lʼacompanyarà tota la vida.

Per dur a terme la recerca, sʼha fet servir el laboratori mòbil per a lʼanàlisi in situ dʼobres dʼart MOLAB, desenvolupat pel Centre SMAArt de la Universitat de Perusa (Itàlia) en el marc del projecte europeu CHARISMA.

Aquest projecte sʼemmarca en la línia del Museu Picasso dedicada a estudiar la col·lecció de la institució, la més completa que hi ha dʼobres de joventut de Picasso. Així, lʼany 2010, es va presentar en el marc de lʼexposició «Ciència i Caritat al descobert», el resultat dels estudis radiogràfics, de reflectografia infraroja i dʼanalítica de pigments aplicats a lʼobra més importants que sʼhavien fet fins llavors. Aquests estudis van revelar aspectes desconeguts sobre el procés de creació de Picasso. Més recentment, lʼany 2013, es van exposar els resultats de lʼestudi exhaustiu de la pintura Terrats de Barcelona (Barcelona, 1903), fet pel Museu amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. En aquest cas, es va posar de manifest lʼestreta relació entre una imatge subjacent —que representa una parella nua— i altres dibuixos de la col·lecció del Museu que pertanyen al mateix període, així com les coincidències cromàtiques amb pintures de finals del 1901. Pel que fa a la representació de la parella, es tracta dʼun tema recurrent en la producció de Picasso dels anys 1902 i 1903, que conclourà magistralment amb la gran obra La Vida, realitzada a Barcelona el 1903 i actualment una de les obres destacades del Museu dʼArt de Cleveland. Aquest estudi es va presentar en forma dʼexposició, dʼon va sorgir la publicació Viatge a través del blau: La Vida.

La campanya dʼanàlisi del projecte, titulat «Early stages of Picasso through material characterization of different portraits», es va fer al Museu Picasso el juliol de 2013, i lʼestudi dels resultats obtinguts sʼha desenvolupat al llarg del període 2014-2015. Els sis retrats seleccionats pel Museu van ser pintats entre el 1895 i el 1900 i formen part del seu fons. Amb això, el Museu Picasso de Barcelona es reafirma com a referència mundial per a lʼestudi de lʼartista.

Caracterització de les obres

Les obres dʼart en general, i les pintures en particular, es poden considerar registres arqueològics del moment en què van ser creades, ja que no només incorporen la capacitat de lʼartista que les va fer, sinó que també integren el context cultural i material de la societat on van ser produïdes. Lʼestudi de la composició material dʼuna lʼobra ajuda a entendre tots aquests aspectes en la mesura que permet definir els compostos emprats i la forma en què van ser organitzats.

La informació obtinguda en la caracterització de les obres dʼart és útil per conèixer els processos creatius seguits pels artistes, per situar les obres en una època o context geogràfic i també per establir lʼestat de conservació o els processos de restauració aplicats o que seria necessari aplicar en el futur.

La complexitat i singularitat de les obres fan que només siguin aplicables procediments dʼanàlisi que no en comprometin la integritat física ni nʼafectin la llegibilitat. Per aquest motiu, la major part de les tècniques aplicades en aquest camp són no invasives, o ho són mínimament.

De fet, encara que la Universitat de Barcelona disposa de la major part de les tècniques no destructives que requereix lʼestudi dʼobres dʼart, en molts casos els instruments comercialitzats estan dissenyats de manera que no permeten el posicionament dʼobjectes de gran format com són les pintures.

La instrumentació inclosa al MOLAB per desenvolupar aquest projecte ha inclòs tant tècniques dʼanàlisi global (reflectografia dʼinfraroig, SMIRR) com tècniques dʼanàlisi puntual (fluorescència de raigs X, espectroscòpia dʼinfraroig mig i proper, espectroscòpia ultraviolat-visible i espectroscòpia Raman).

Un primer examen de les obres es realitza mitjançant tècniques dʼanàlisi global que permeten lʼobservació conjunta de lʼestructura de la pintura. Lʼestudi es realitza a partir de les imatges obtingudes amb tècniques com la reflectografia de infraroig i la radiografia  (documentació prèvia del Museu). Les dues tècniques permeten adquirir imatges com a conseqüència de la interacció selectiva de la radiació de diferents longituds dʼona amb els diversos materials constituents de la pintura.

Les imatges de les reflectografies dʼinfraroig proper (NIR) han permès ratificar i complementar la presència de composicions subjacents, diferents de les que sʼobserven en superfície, en totes les obres. Entre aquestes es podria assenyalar, com a menys coneguda, la que inclou lʼobra Vell i, com a més desenvolupada, la corresponent a lʼobra Autoretrat amb perruca, que presenta una estructura complexa de capes superposades on sʼhan pogut apreciar tres composicions: les més conegudes Home amb barret i Autoretrat, i una dʼintermèdia del jove Picasso sense perruca.

Les tècniques dʼanàlisi puntual proporcionen informació sobre la composició molecular i elemental dels materials emprats en els diferents punts analitzats de les obres.

La fluorescència de raigs X permet lʼanàlisi elemental in situ. Els resultats obtinguts van possibilitar la creació de mapes de composició per a cada element al llarg de la superfície de cada obra. Aquests mapes, interpretats de manera conjunta amb les imatges de reflectografia dʼinfraroig, van contribuir a identificar, en alguns casos, la composició de les capes subjacents. Entre els resultats obtinguts, resulta especialment interessant la identificació del zinc i la seva distribució. Aquest element, probablement associat a la utilització de blanc de zinc, és especialment significatiu en les obres més properes a 1900. La presència dʼaquest pigment pot ajudar a conèixer millor el context en què les obres van ser realitzades.

Les espectroscòpies dʼinfraroig mig (Mid-) i proper (NIR) són tècniques dʼanàlisi molecular basades en lʼabsorció de determinades freqüències de lʼinfraroig per part dels enllaços dels diferents compostos constituents de les obres. Aquestes absorcions són característiques i permeten identificar els compostos.

Lʼaplicació de lʼespectroscòpia dʼinfraroig ha permès establir la presència de negre dʼossos i blau de prússia com a pigments constitutius de les parts fosques de nombroses obres. Aquesta barreja sembla ser un tret característic en les seves primeres obres com ha estat prèviament determinat en el treball Primera comunió.

Lʼespectroscòpia Raman es basa en fenòmens de dispersió inelàstica de la radiació visible, de lʼinfraroig proper, o de lʼultraviolat proper. Aquesta tècnica ha permès confirmar la presència de vermelló a diferents àrees com els llavis de lʼAutoretrat amb perruca.

En el treball hi han participat també els investigadors Clarimma Sessa (Universitat de Barcelona), Francesca Rosi (Universitat de Perusa, Itàlia) i Raffaela Fontana (Institut Nacional dʼÒptica, CNR-INO, Itàlia). Lʼestudi es presentarà el divendres 27 de novembre durant el Simposi Internacional «Early Picasso: the development of the artist through his palette», que tindrà lloc a lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).