Notícies

Inici  >  Notícies > Els inicis de Picasso a través de la caracterització material de sis retrats...

Els inicis de Picasso a través de la caracterització material de sis retrats de la primera època

L'investigador José F. García, de la Universitat de Barcelona, i Reyes Jiménez, del Museu Picasso de Barcelona.

L'investigador José F. García, de la Universitat de Barcelona, i Reyes Jiménez, del Museu Picasso de Barcelona.

Moment de l'acte.

Moment de l'acte.

José F. García, cap del Grup de Caracterització Material del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, ha liderat el projecte.

José F. García, cap del Grup de Caracterització Material del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, ha liderat el projecte.

23/11/2015

Recerca

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona i del Museu Picasso, en el marc del projecte europeu Infraestructures de Recerca Avançada sobre el Patrimoni Cultural (CHARISMA), ha permès descobrir composicions subjacents i caracteritzar els materials de sis obres de la primera època de Pablo Picasso, datades entre el 1895 i el 1900.

L’estudi ha contribuït a conèixer millor el procés de transició creativa de l’artista des dels seus primers anys a la Corunya fins a les seves primeres visites a Paris —on va viatjar per primera vegada el setembre del 1900—, passant per la seva relació amb els inquiets ambients culturals de la Barcelona finisecular.

El treball s'ha presentat avui en roda de premsa a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona i ha anat a càrrec de l'investigador José F. García, cap del Grup de Caracterització Material del Patrimoni, i de la conservadora Reyes Jiménez, del Departament de Conservació Preventiva del Museu Picasso de Barcelona. A l'acte hi han assistit també Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, i Lluís Bagunyà, responsable de Relacions Institucionals del Museu Picasso de Barcelona.

Les obres estudiades són sis retrats primerencs de l’artista que formen part del fons del Museu Picasso de Barcelona: Vell, Home amb boina, Carles Casagemas, Autoretrat amb perruca, Josep Cardona i Furró i Home a l’estil d’El Greco.

Més enllà del que és visible, s’ha aprofundit en les diferents estructures pictòriques tot travessant l’epidermis de les teles. Se n’han determinat els materials i revelat detalls de tècnica i composició, com en el cas de l’obra Vell, amb un Picasso encara nen que s’emmirallava en els mestres. A sota d’Home amb boina, s’hi ha descobert una altra composició, una pintura estretament lligada al seu pare l’autoria de la qual s’haurà d’estudiar. A Josep Cardona i Furró, una tela que Picasso va treballar tres vegades consecutives, hi ha quedat l’empremta del paisatge urbà de la Barcelona finisecular. Al quadre Home a l’estil d’El Greco, on aprofita un fragment d’exercici acadèmic que testimonia el seu pas per l’Escola de la Llotja, obre un camp de recerca per iniciar la cerca i classificació d’altres fragments desapareguts. A Carles Casagemas, a més de descobrir-hi una composició anterior, s’ha pogut esbrinar la causa específica de la degradació que afectava l’estabilitat de la pintura.

Finalment, a Autoretrat amb perruca, l’obra central i eix del projecte, es veu com la vitalitat creadora del mestre es manifesta en un joc de superposició d’imatges que reflecteixen la plena integració en la societat catalana i són el preàmbul del procés de metamorfosi que l’acompanyarà tota la vida.

Per dur a terme la recerca, s’ha fet servir el laboratori mòbil per a l’anàlisi in situ d’obres d’art MOLAB, desenvolupat pel Centre SMAArt de la Universitat de Perusa (Itàlia) en el marc del projecte europeu CHARISMA.

Aquest projecte s’emmarca en la línia del Museu Picasso dedicada a estudiar la col·lecció de la institució, la més completa que hi ha d’obres de joventut de Picasso. Així, l’any 2010, es va presentar en el marc de l’exposició «Ciència i Caritat al descobert», el resultat dels estudis radiogràfics, de reflectografia infraroja i d’analítica de pigments aplicats a l’obra més importants que s’havien fet fins llavors. Aquests estudis van revelar aspectes desconeguts sobre el procés de creació de Picasso. Més recentment, l’any 2013, es van exposar els resultats de l’estudi exhaustiu de la pintura Terrats de Barcelona (Barcelona, 1903), fet pel Museu amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. En aquest cas, es va posar de manifest l’estreta relació entre una imatge subjacent —que representa una parella nua— i altres dibuixos de la col·lecció del Museu que pertanyen al mateix període, així com les coincidències cromàtiques amb pintures de finals del 1901. Pel que fa a la representació de la parella, es tracta d’un tema recurrent en la producció de Picasso dels anys 1902 i 1903, que conclourà magistralment amb la gran obra La Vida, realitzada a Barcelona el 1903 i actualment una de les obres destacades del Museu d’Art de Cleveland. Aquest estudi es va presentar en forma d’exposició, d’on va sorgir la publicació Viatge a través del blau: La Vida.

La campanya d’anàlisi del projecte, titulat «Early stages of Picasso through material characterization of different portraits», es va fer al Museu Picasso el juliol de 2013, i l’estudi dels resultats obtinguts s’ha desenvolupat al llarg del període 2014-2015. Els sis retrats seleccionats pel Museu van ser pintats entre el 1895 i el 1900 i formen part del seu fons. Amb això, el Museu Picasso de Barcelona es reafirma com a referència mundial per a l’estudi de l’artista.

 

Caracterització de les obres

Les obres d’art en general, i les pintures en particular, es poden considerar registres arqueològics del moment en què van ser creades, ja que no només incorporen la capacitat de l’artista que les va fer, sinó que també integren el context cultural i material de la societat on van ser produïdes. L’estudi de la composició material d’una l’obra ajuda a entendre tots aquests aspectes en la mesura que permet definir els compostos emprats i la forma en què van ser organitzats.

La informació obtinguda en la caracterització de les obres d’art és útil per conèixer els processos creatius seguits pels artistes, per situar les obres en una època o context geogràfic i també per establir l’estat de conservació o els processos de restauració aplicats o que seria necessari aplicar en el futur.

La complexitat i singularitat de les obres fan que només siguin aplicables procediments d’anàlisi que no en comprometin la integritat física ni n’afectin la llegibilitat. Per aquest motiu, la major part de les tècniques aplicades en aquest camp són no invasives, o ho són mínimament.

De fet, encara que la Universitat de Barcelona disposa de la major part de les tècniques no destructives que requereix l’estudi d’obres d’art, en molts casos els instruments comercialitzats estan dissenyats de manera que no permeten el posicionament d’objectes de gran format com són les pintures.

La instrumentació inclosa al MOLAB per desenvolupar aquest projecte ha inclòs tant tècniques d’anàlisi global (reflectografia d’infraroig, SMIRR) com tècniques d’anàlisi puntual (fluorescència de raigs X, espectroscòpia d’infraroig mig i proper, espectroscòpia ultraviolat-visible i espectroscòpia Raman).

Un primer examen de les obres es realitza mitjançant tècniques d’anàlisi global que permeten l’observació conjunta de l’estructura de la pintura. L’estudi es realitza a partir de les imatges obtingudes amb tècniques com la reflectografia de infraroig i la radiografia  (documentació prèvia del Museu). Les dues tècniques permeten adquirir imatges com a conseqüència de la interacció selectiva de la radiació de diferents longituds d’ona amb els diversos materials constituents de la pintura.

Les imatges de les reflectografies d’infraroig proper (NIR) han permès ratificar i complementar la presència de composicions subjacents, diferents de les que s’observen en superfície, en totes les obres. Entre aquestes es podria assenyalar, com a menys coneguda, la que inclou l’obra Vell i, com a més desenvolupada, la corresponent a l’obra Autoretrat amb perruca, que presenta una estructura complexa de capes superposades on s’han pogut apreciar tres composicions: les més conegudes Home amb barret i Autoretrat, i una d’intermèdia del jove Picasso sense perruca.

Les tècniques d’anàlisi puntual proporcionen informació sobre la composició molecular i elemental dels materials emprats en els diferents punts analitzats de les obres.

La fluorescència de raigs X permet l’anàlisi elemental in situ. Els resultats obtinguts van possibilitar la creació de mapes de composició per a cada element al llarg de la superfície de cada obra. Aquests mapes, interpretats de manera conjunta amb les imatges de reflectografia d’infraroig, van contribuir a identificar, en alguns casos, la composició de les capes subjacents. Entre els resultats obtinguts, resulta especialment interessant la identificació del zinc i la seva distribució. Aquest element, probablement associat a la utilització de blanc de zinc, és especialment significatiu en les obres més properes a 1900. La presència d’aquest pigment pot ajudar a conèixer millor el context en què les obres van ser realitzades.

Les espectroscòpies d’infraroig mig (Mid-) i proper (NIR) són tècniques d’anàlisi molecular basades en l’absorció de determinades freqüències de l’infraroig per part dels enllaços dels diferents compostos constituents de les obres. Aquestes absorcions són característiques i permeten identificar els compostos.

L’aplicació de l’espectroscòpia d’infraroig ha permès establir la presència de negre d’ossos i blau de prússia com a pigments constitutius de les parts fosques de nombroses obres. Aquesta barreja sembla ser un tret característic en les seves primeres obres com ha estat prèviament determinat en el treball Primera comunió.

L’espectroscòpia Raman es basa en fenòmens de dispersió inelàstica de la radiació visible, de l’infraroig proper, o de l’ultraviolat proper. Aquesta tècnica ha permès confirmar la presència de vermelló a diferents àrees com els llavis de l’Autoretrat amb perruca.

En el treball hi han participat també els investigadors Clarimma Sessa (Universitat de Barcelona), Francesca Rosi (Universitat de Perusa, Itàlia) i Raffaela Fontana (Institut Nacional d’Òptica, CNR-INO, Itàlia). L’estudi es presentarà el divendres 27 de novembre durant el Simposi Internacional «Early Picasso: the development of the artist through his palette», que tindrà lloc a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de: Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona