Jaume Noguera, professor de la Facultat de Geografia i Història: «Una part important de la II Guerra Púnica es va decidir a lʼEbre»
Jaume Noguera és professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i estudia des de fa anys els conflictes bèl·lics que, a finals del segle III aC, van enfrontar romans, cartaginesos i els pobles ibers al nord-est de la península Ibèrica. La darrera troballa del seu equip ha estat un fossat ibèric que defensava pel nord la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, a sota de lʼ actual Valls (Alt Camp). En aquest descobriment, els estudiants del grau dʼArqueologia de la UB han tingut un paper clau. Durant les pràctiques de lʼassignatura Metodologia Arqueològica I, els alumnes van detectar una anomalia en el subsòl que va resultar ser un fossat. Aquesta mesura defensiva podria haver estat atacada pels romans durant la batalla de Cissis, que els va enfrontar amb els cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC).
Jaume Noguera és professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i estudia des de fa anys els conflictes bèl·lics que, a finals del segle III aC, van enfrontar romans, cartaginesos i els pobles ibers al nord-est de la península Ibèrica. La darrera troballa del seu equip ha estat un fossat ibèric que defensava pel nord la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, a sota de lʼ actual Valls (Alt Camp). En aquest descobriment, els estudiants del grau dʼArqueologia de la UB han tingut un paper clau. Durant les pràctiques de lʼassignatura Metodologia Arqueològica I, els alumnes van detectar una anomalia en el subsòl que va resultar ser un fossat. Aquesta mesura defensiva podria haver estat atacada pels romans durant la batalla de Cissis, que els va enfrontar amb els cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC).
Per què vau començar a excavar a Valls?
Sabíem que hi havia una presència anòmala de monedes cartagineses entre lʼEbre i els Pirineus arran dʼaltres campanyes que havíem fet en un campament romà a la Palma (Aldea, Baix Ebre) i també per indicis apareguts a articles antics i notícies numismàtiques disperses. En el cas de Valls, va ser un aficionat que ens va dir que havia trobat monedes cartagineses al costat de la ciutat. Quan vam començar a prospectar la zona vam veure que, a part de monedes cartagineses, també hi apareixien monedes de Massalia, lʼantiga Marsella (restes que coincideixen amb la cronologia), i glandes, projectils de plom per llançar amb les fones. El problema de prospectar Valls és que com que és un nucli modern hi trobem restes dels segles XVIII, XIX, XX…
Com vau detectar que potser es tractava dʼun campament cartaginès?
A la Palma vam trobar moneda cartaginesa, romana i també ceràmica romana, però a Valls només hi hem trobat restes cartagineses i això ens fa pensar que era un campament cartaginès. Això encara sʼha de demostrar, perquè sabem molt poca cosa dels campaments romans, però encara sabem menys dels campaments cartaginesos: ni tipus dʼestructura, ni composició, ni superfície… A més, els cartaginesos no eren un exèrcit estrictament púnic, sinó que eren un exèrcit de mercenaris format en gran part pels ibers. Llavors, la indumentària, la ceràmica, els petits objectes metàl·lics, lʼarmament... tot és ibèric. Quins són els elements que et permeten suposar que et trobes en un campament cartaginès o amb tropes a sou dels cartaginesos? Per exemple, molta moneda cartaginesa.
Com es pot identificar un campament després de tant anys?
És molt diferent de treballar en un jaciment ibèric, que té la seva muralla, les seves cases i on tot està molt delimitat. Treballes en extensions enormes i no trobes murs, però trobes piquetes de tendes de campanya i tatxes, que són uns reforços de ferro que els romans portaven sota les sandàlies. Concentracions importants són indicis de tropes.
Com va ser el treball amb els alumnes?
Els estudiants fan prospecció visual i amb detectors de metalls i prospecció geofísica amb els companys de la Facultat de Geologia. Així fan un curset accelerat de com es treballa en una prospecció. Els alumnes veuen que participen en un projecte real. De fet, els primers dos cursos vam fer les pràctiques en un jaciment on el nostre equip ja havia prospectat en campanyes anteriors. Em va sorprendre que els estudiants van trobar el mateix i amb la mateixa proporció que nosaltres. És una bona manera de comprovar que el mètode científic funciona.
Per què penseu que lʼantic poblat iber a sota de Valls és Cissis?
Les fonts diuen que el 218 aC els romans surten de Tarragona i sʼinternen cap a lʼinterior de Catalunya a buscar els cartaginesos, els quals es troben al territori dels ilergets, els seus aliats ibers. La topada i la batalla té lloc al costat dʼun poblat ibèric, Cissis segons lʼhistoriador romà Livi, o Kissa segons lʼhistoriador Polibi. Per tant, aquesta batalla va passar en un punt entre Tarragona i Lleida. A Valls tenim un assentament ibèric molt antic, el Vilar de Valls, que cap al 200 aC sʼabandona de cop i de manera violenta. Hi ha mostres dʼenderroc i de destrucció, com ara parets caigudes, argila cremada… A més, sʼha trobat molta ceràmica sencera, que és un altre indici de destrucció sobtada, ja que no van tenir temps dʼemportar-se les seves pertinències. La combinació de les restes cartagineses trobades a lʼexterior de Valls, amb la destrucció al voltant del 200 aC, més el fossat que hem trobat ara, ens dóna indicis per plantejar seriosament la teoria que sigui Cissis. Ara caldrà confirmar que realment és així excavant la zona.
Encara queden aspectes per saber de la Segona Guerra Púnica?
Quan es parla dʼEscipió i Hanníbal tothom sap de qui parles, però en canvi, a nivell arqueològic, de la segona guerra púnica no hi ha gairebé res excavat. La Segona Guerra Púnica és una gran desconeguda, potser perquè a les fonts històriques està tot molt ben explicat. Malgrat això, cal tenir en compte que només tenim la part romana. La part cartaginesa ─també hi havia uns historiadors que acompanyaven Hanníbal─ ha desaparegut. Les fonts que ens han arribat són molt esbiaixades, és història nacionalista romana que parla de la creació del seu imperi. Per això té tant interès lʼarqueologia, per descobrir informació més enllà del que ens ha arribat per les fonts romanes.
Quina importància va tenir el front a Ibèria?
Sempre ha quedat com un front secundari que no va tenir gaire importància, quan és a lʼinrevés. Realment una part important de la Segona Guerra Púnica es va decidir aquí, perquè la presència romana a lʼEbre va fer que molts dels recursos que els cartaginesos podrien haver enviat a reforçar Hanníbal sʼhaguessin de quedar a reforçar aquest front. De fet, en un moment donat, quan Hanníbal ja era a la península Itàlica, lʼexercit cartaginès de la península Ibèrica també tenia previst anar-hi i, a més, un altre contingent de tropes cartagineses estava preparat a lʼÀfrica per desembarcar al sud dʼItàlia. Els romans sʼhaurien vist envaïts per tres exercits cartaginesos. Llavors, lʼany 217 aC, els cartaginesos van perdre una batalla al nord de Castelló que va destruir lʼexercit dʼIbèria i que va obligar lʼexercit de lʼÀfrica a reforçar aquest front en comptes dʼenvair Itàlia.
Quins són els següents passos en aquesta recerca?
Ara tractarem de confirmar en quin context va ser destruït el poblat ibèric de Vilar de Valls. Les nostres hipòtesis sobre això són dues: o bé el va destruir Hanníbal just després de passar lʼEbre, ja que les fonts indiquen que Hanníbal va tenir moltes baixes degudes a enfrontaments amb les tribus iberes durant els dos o tres mesos que va estar a la zona; o bé és producte de lʼenfrontament entre romans i cartaginesos a la batalla de Cissis. També podria donar-se el cas que fos una altra ciutat que no surt a les fonts. Ben aviat també prospectarem una zona entre Valls i Tarragona on hem trobat indicis per localitzar el lloc de la batalla entre els romans i els cartaginesos, que segurament va ser a tres o quatre quilòmetres del campament.