Carles Grau Fonollosa: «Els ordinadors arribaran a superar moltes de les capacitats humanes dʼaquí a pocs anys»

Tenint en compte que el món es transforma a un ritme vertiginós, resulta molt curiós que el cervell humà gairebé no hagi canviat gens respecte del que teníem fa 150.000 anys i que, en canvi, la potència dels ordinadors creixi de manera exponencial. Per què amb lʼHomo sapiens es va parar lʼevolució del nostre cervell?

Un dels motors de lʼevolució és que sobreviuen els individus que tenen característiques biològiques que els permeten adaptar-se a lʼambient. A partir del moment que els Homo sapiens van assolir un cervell amb gran capacitat per construir instruments, ja no els ha calgut modificar la seva biologia per sobreviure als canvis i lʼevolució sʼha estancat.

La relació del cervell humà amb lʼordinador ha passat de fer-se mitjançant activitats motores i sensorials a comunicar el cervell directament amb un ordinador o viceversa, un ordinador directament amb el cervell. És el que sʼanomena BCI i CBI. Pot explicar, a grans trets, en què consisteixen aquests processos?

Efectivament, en la primera etapa del diàleg entre humans i ordinadors la relació sʼha establert a través del sistema motor en la direcció cervell-ordinador (teclat), o dʼun sistema sensorial com el visual en la direcció ordinador-cervell (pantalla). En la segona etapa, en què ja hem entrat parcialment, la comunicació es pot establir de manera directa entre els cervells i els ordinadors, sense intervenció dels sistemes motors ni dels òrgans dels sentits. Aquesta comunicació directa es duu a terme mitjançant les anomenades interfícies (en anglès, interface), i dʼaquí procedeixen els noms de BCI (brain computer interface) i CBI (computer brain interface).

Sembla més fàcil entendre que un cervell pugui controlar una màquina, que no pas a lʼinrevés. A la conferència ha donat una pista sobre què ha de passar perquè les màquines arribin a sobrepassar la capacitat de processament dels cervells humans: només cal que les màquines aprenguin a aprendre. Això pot passar a curt termini?

Els cervells humans han deixat dʼevolucionar estructuralment i, com he dit, el nostre cervell es gairebé idèntic al dʼun Homo sapiens de fa 150.000 anys. En canvi, els ordinadors dupliquen la potència cada divuit mesos (llei de Moore), seguint una corba dʼaugment de tipus exponencial. Un ordinador, de moment, només és capaç de dur a terme més bé i més ràpidament algunes de les tasques que fa el cervell, com ara el càlcul, lʼorganització de tasques o el maneig dʼinformació gràfica. Tot i això, és raonable acceptar que els ordinadors superaran moltes de les capacitats humanes dʼaquí a pocs anys. Quan els ordinadors arribin a aprendre a aprendre de manera eficient hi haurà un salt, que alguns científics han anomenat singularitat, i han augurat que pot donar lloc a canvis excepcionals que actualment no som capaços de preveure.

Expliqui en què consisteix lʼanomenada telepatia digital.

La telepatia digital és la comunicació directa entre cervells a distància amb suport tecnològic. En una investigació recent, en què ha participat la Facultat de Psicologia de la UB, hem demostrat que és possible que els cervells es comuniquin a distàncies de milers de quilòmetres de manera directa, amb un subjecte emissor equipat amb un BCI i un subjecte receptor equipat amb un CBI.

Ens hauria de fer por que això es generalitzés?

Davant els avenços de la ciència i de la tecnologia crec que només hi ha una opció viable, que és assumir-ne els avantatges i lluitar enèrgicament per minimitzar-ne els inconvenients. La comunicació directa entre cervells, com molts altres avenços tecnològics que estan a punt dʼarribar, ens obligarà a elaborar noves respostes legislatives i criteris ètics dʼutilització.

De la seva conferència seʼn desprèn que, en un futur no gaire llunyà, lʼús generalitzat de les tecnologies de connexió entre cervells i ordinadors obrirà noves possibilitats a les interrelacions humanes. Creu que això podria suposar, per exemple, una oportunitat per millorar el tractament dʼalgunes malalties mentals o per reparar danys cerebrals?

Lʼopció de poder introduir informació en el cervell de manera directa ―sense passar pels òrgans dels sentits―, que està implícita en el concepte de CBI, obre les portes a poder intervenir sobre el cervell mitjançant un ordinador i sistemes dʼestimulació cerebral. Aquesta tecnologia tot just està a les beceroles, però té un gran potencial en diverses aplicacions, com la millora cognitiva i la modificació de patrons funcionals cerebrals alterats en trastorns com ara lʼepilèpsia, la depressió, lʼictus o el trastorn obsessivocompulsiu.