Javier Martín Vide, director de l'Institut de l'Aigua: «El nostre institut de recerca és singular i estratègic»

Javier Martín Vide.
Javier Martín Vide.
Entrevistes
(15/09/2015)

El catedràtic de Geografia Física Javier Martín Vide és el nou director de lʼInstitut de lʼAigua de la UB, lʼany en què aquesta institució celebra el desè aniversari, després que el 2005 es transformés dʼobservatori en institut. Expert en climatologia, canvi climàtic, anàlisi de les precipitacions i riscos climàtics, Martín Vide ens explica en aquesta entrevista les seves directrius al capdavant de lʼinstitut i el context actual en què es duu a terme la recerca sobre lʼaigua.

Javier Martín Vide.
Javier Martín Vide.
Entrevistes
15/09/2015

El catedràtic de Geografia Física Javier Martín Vide és el nou director de lʼInstitut de lʼAigua de la UB, lʼany en què aquesta institució celebra el desè aniversari, després que el 2005 es transformés dʼobservatori en institut. Expert en climatologia, canvi climàtic, anàlisi de les precipitacions i riscos climàtics, Martín Vide ens explica en aquesta entrevista les seves directrius al capdavant de lʼinstitut i el context actual en què es duu a terme la recerca sobre lʼaigua.

Com concep lʼInstitut de lʼAigua?

LʼInstitut de lʼAigua és molt especial, probablement únic entre els catorze instituts de recerca de la UB, en el sentit que és un institut pluridisciplinari o multidisciplinari, en el qual convergeixen investigadors de branques molt diferents del coneixement. Des de lʼeconomia (economia de lʼaigua) fins al dret (hi ha una llei dʼaigües) o la biologia, la geologia, la química, la toxicologia, la climatologia... Fins i tot hi ha presència del món de lʼart. Precisament, fa poc sʼha incorporat a lʼinstitut un catedràtic que prové de la Facultat de Belles Arts, i que estudia les manifestacions artístiques centrades en lʼaigua. Hi ha un ventall molt gran dʼespecialitats. Tenim aquesta singularitat. Els altres instituts de la UB estan clarament concentrats en un àrea dʼinvestigació (biomedicina, cosmos, nutrició i seguretat alimentària, cognició, etc.).

Quina visió tinc de tot plegat? Hem de fer un pas més i convertir lʼinstitut en interdisciplinari. Faig una distinció entre multi o pluridisciplinari, dʼuna banda, i interdisciplinari, de lʼaltra. Multidisciplinari significa que convergim tots en un institut des de diferents àrees. Ara es tracta de fer un pas més: es tracta dʼintegrar-nos. Es tracta de buscar les interfícies, els punts de trobada. Sempre sʼha dit que la ciència avança per les fronteres; llavors, ajuntar un microbiòleg amb un climatòleg i amb un químic analític probablement permetrà avançar en el coneixement dʼaquestes fronteres que resulten marginals en cada disciplina però que poden representar unes àrees dʼinterès i una recerca de gran valor.

En conclusió, el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència, Jordi Alberch, ha comentat de vegades que considera que aquest és un institut estratègic. És un institut singular i estratègic.

Quin és el seu pla dʼacció com a director de la institució?

El meu pla dʼacció, en primer lloc —encara que això no sigui pròpiament recerca—, és donar visibilitat a lʼinstitut en la societat i els mitjans de comunicació. Que no sigui un institut concentrat en una o moltes àrees però sense cap repercussió social. A més, cada vegada es valora més la participació dels professors en els mitjans de comunicació. La segona acció és incorporar-hi les noves generacions perquè facin recerca sobre lʼaigua. Crec que, en aquests moments en què sʼhan retallat els recursos per a recerca al personal més jove, cal promoure en la mesura en què es pugui la incorporació a lʼinstitut de la gent que està fent la tesi doctoral amb cadascun dels grups de recerca. I si tenim recursos, donar suport a la presentació de pòsters i investigacions en congressos internacionals del més alt nivell.

Després ens hem de concentrar en la formalització de nous convenis, de projectes amb institucions i amb empreses, tant de caràcter pròpiament investigador com de caràcter professionalitzador. Relacionat amb això, volem liderar projectes compartits dʼàmbit internacional. Ens mourem perquè des de lʼinstitut sorgeixin propostes compartides per diversos grups i que la gent que ho vulgui i que estigui més ben situada pugui liderar-les a escala europea. Al nostre institut ja hi ha persones que tenen projectes europeus; però intentarem dur a terme projectes compartits, integrats, i intentarem liderar-los com a investigadors principals a escala internacional. I després engegar accions imaginatives al voltant de lʼaigua, que és el nostre nexe dʼunió.

Finalment, un altre objectiu important és posicionar-nos estratègicament en tots aquells fòrums nacionals i internacionals als quals de vegades la UB no arriba. Intentarem fer aquest salt.

Lʼaigua és un element cada vegada més central també en el món de la recerca?

La temàtica de lʼaigua està cada vegada més present en un món canviant com el nostre, complex i imprevisible. En aquests moments, veig un canvi continu en el planeta, accelerat, complexíssim. Fa trenta anys sabíem que hi havia dos blocs i, o bé guerra freda, o bé la tercera guerra mundial. Avui en dia no: avui en dia un petit succés en un lloc llunyà del planeta té repercussió global. Doncs bé, moltes vegades lʼaigua està present en aquests conflictes. Lʼaigua adquireix cada vegada més importància en aquest món canviant. Puc posar lʼexemple —perquè tindrà lloc aviat— de la conferència de les parts (COP) sobre canvi climàtic que es reunirà a París dʼaquí a tres o quatre mesos, i que és decisiva. Sentirem a parlar molt de la reunió de París, en la qual sʼha dʼarribar a un acord polític internacional vinculant —si no és vinculant, és paper mullat— per reduir les emissions de gasos dʼefecte hivernacle, que causen lʼescalfament global. Doncs bé, en aquesta reunió de París es parlarà de canvi climàtic, i dins del canvi climàtic lʼaigua hi té un paper fonamental: el vapor dʼaigua és un gas dʼefecte hivernacle. Dʼaltra banda, sota les noves condicions de canvi climàtic, lʼaigua serà més escassa en els llocs on ja és escassa (per exemple, al món mediterrani), i serà probablement més abundant en aquelles regions del planeta on disposen de molts recursos hídrics. És a dir, que el canvi climàtic extremarà lʼabundància i lʼescassetat dʼaigua.

El món empresarial, el món de la recerca, cada vegada destina més esforços humans i materials a lʼaigua. Per exemple: ara, gràcies als controls i la capacitat analítica que tenen els nostres químics per detectar substàncies en lʼaigua, sʼha descobert un món inimaginable. En lʼaigua que consumim o que va a parar als rius, sʼhi detecta una gran quantitat dʼantibiòtics, corticoides o Viagra, entre altres substàncies. Sʼobren noves activitats, noves investigacions que són dʼinterès per a les empreses o que són dʼinterès general.

Vostè va impartir la conferència inaugural del projecte La ciència de lʼaigua, organitzat per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB. En aquella ocasió, per explicar la realitat actual de lʼaigua, va parlar de diferents tipus dʼaigua.

Des dʼun punt de vista geogràfic, i en una visió general, jo parlava, dʼuna banda, dʼuna aigua tranquil·la, que és la que reposa als llacs o que sʼacumula en un mantell de neu blanca. És un recurs que no genera cap pertorbació, cap perill, cap risc. Dʼaltra banda, parlava de lʼaigua turbulenta perquè, en la natura, lʼaigua gairebé sempre es manifesta dʼaquesta manera: un núvol és aigua i aquesta aigua és turbulenta; lʼaigua dʼun riu que circula sol ser turbulenta; la dʼuna cascada, encara més. En tercer lloc, vaig parlar de lʼaigua extrema, que és un concepte que va lligat al risc. En aquest cas, lʼaigua és un recurs i al mateix temps és un risc: és lʼaigua que acompanya un temporal marítim, una pluja torrencial, és lʼaigua dʼuna allau. En quart lloc, parlava de lʼaigua escassa, que no es veu en el paisatge, però que es nota. És el cas que sʼevidencia, per exemple, en llocs del sud-est de la península Ibèrica: una horta, alguns cultius, una taca de vegetació. Quan veiem vegetació sabem que hi ha aigua en el subsòl; però que no es manifesta: és lʼaigua gairebé invisible. I finalment, lʼaigua en canvi. Per què? Perquè dins del canvi climàtic, el cicle de lʼaigua sʼestà reforçant progressivament.

Hi ha motius per preocupar-se respecte al cicle de lʼaigua? Quina salut té?

No tinc arguments per ser optimista, però he de ser forçosament positiu. Positiu en el sentit de ser proactiu, dinàmic, dʼintentar treballar en la bona direcció. Sota el canvi climàtic, amb la pujada de la temperatura, el cicle de lʼaigua sʼestà reforçant. Què significa això? Que sʼevapora més aigua de la superfície perquè tenim un planeta més càlid (com quan en una cassola, mentre escalfem lʼaigua, aquesta es va evaporant). Però al mateix temps, si se nʼevapora més, com que no es pot acumular indefinidament a lʼatmosfera, ha de retornar a la terra. Sʼestà reforçant el cicle. Quines repercussions té això, positives o negatives? Depèn de cada regió del planeta.

En algunes regions, el retorn dʼaquesta aigua es pot produir dʼuna manera més compulsiva, amb pluja més intensa. En altres llocs hi pot haver un desajust entre el que sʼevapora i el que retorna. Potser sʼevapora més aigua de la que torna, i el terreny es desertitza. En el cas de la península Ibèrica, o en el cas del nostre àmbit del Mediterrani occidental, lʼaigua tendirà a ser més escassa, segons les projeccions dels models climàtics. Si agafem un observatori tan bo com lʼObservatori Fabra, que té més de cent anys de registres continus, observem que avui encara plou el mateix que fa un segle. Però els models climàtics, que són lʼeina més potent de què disposem per estudiar lʼevolució del clima, ens anuncien que la pluja en bona part de la Península i del Mediterrani tendirà a disminuir al llarg dʼaquest segle. I encara que no disminuís; com que molt probablement la temperatura seguirà augmentant, hi haurà menys recurs hídric, sʼevaporarà més aigua.