Robert Pinsky: «La cultura que es basi en la dignitat de lʼindividu i en la igualtat alimentarà la democràcia»

El poeta nord-americà Robert Pinsky.
El poeta nord-americà Robert Pinsky.
Entrevistes
(27/03/2015)

El 9 de març passat, el poeta nord-americà Robert Pinsky va fer una xerrada a la Facultat de Filologia convidat pel Consolat General dels Estats Units a Barcelona i pel Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UB. Robert Pinsky (Nova Jersey, 1940) és un dels poetes i crítics literaris actuals més estimats i reconeguts als Estats Units; prova de la seva popularitat és la seva aparició en un dels episodis de la 13a temporada de la sèrie The Simpsons, en què va posar veu al seu propi personatge. 

El poeta nord-americà Robert Pinsky.
El poeta nord-americà Robert Pinsky.
Entrevistes
27/03/2015

El 9 de març passat, el poeta nord-americà Robert Pinsky va fer una xerrada a la Facultat de Filologia convidat pel Consolat General dels Estats Units a Barcelona i pel Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UB. Robert Pinsky (Nova Jersey, 1940) és un dels poetes i crítics literaris actuals més estimats i reconeguts als Estats Units; prova de la seva popularitat és la seva aparició en un dels episodis de la 13a temporada de la sèrie The Simpsons, en què va posar veu al seu propi personatge. 

Pinsky és autor de més de vint llibres de poesia i assaig, editor de col·leccions de poemes i traductor dʼobres com ara Lʼinfern, de Dante. El seu últim llibre, Ginza Samba (Vaso Roto Poesía, 2014), és una edició bilingüe en anglès i castellà de poemes escollits. Guardonat amb els premis literaris més destacats del seu país —entre els quals hi ha el Lifetime Achievement Award del centre nord-americà del PEN Club i el Poet Laureate durant tres anys consecutius (1997-2000)—, és fundador del programa The Favorite Poem , adreçat a fomentar el paper de la poesia en la vida quotidiana dels nord-americans.

Amb Robert Pinsky i amb la seva amfitriona, la professora del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la UB Cristina Alsina, vam poder parlar una estona de poesia, cultura, societat i democràcia.

 

Robert Pinsky

Com a fundador del projecte The Favourite Poem, quina importància té la poesia en la vida de les persones? És especialment important en temps de crisi?

Disposem de mitjans electrònics meravellosos que ens permeten fer coses que no podríem fer de cap altra manera. Mʼencanta poder gravar un vídeo, veure una pel·lícula antiga o escoltar la música que més mʼagrada on jo vulgui. Els ordinadors ens permeten fer realitat pràcticament totes les nostres idees i somnis. Tot això és meravellós i important des dʼun punt de vista cultural. Tanmateix, cal tenir en compte ─i no com un menyspreu o com una cosa negativa─ que tot això passa a escala massiva: en un sol instant podem enviar un milió de còpies dʼaquella cançó, imatge o vídeo a qualsevol part del món.

Personalment, considero que el poema és la veu dʼuna persona. Així ho demostren els vídeos del projecte The Favorite Poem. Si vas a favouritepoem.org, pots veure un treballador de la construcció que parla sobre Whitman. Posa la veu a Whitman. No és actor; no és Whitman. Passa el mateix en el vídeo de lʼimmigrant jamaicà. Diu: «Sóc immigrant, no sóc ric; Sylvia Plath no era immigrant i venia dʼuna família benestant; tenim religions diferents, però ella em parla» i, a continuació, recita el poema de Plath amb la seva veu. La naturalesa del poema fa que el mitjà sigui inherent a lʼescala humana, lʼescala dʼuna persona. Per tant, si parlem dʼuna crisi personal, dʼuna crisi social i una crisi econòmica, la dignitat de la persona és un element clau. I és per això que valorem les coses fetes a mà o el contacte directe amb les persones. La dignitat de lʼindividu, al meu parer, és crucial, especialment en relació amb la democràcia.  

 

Parlem, doncs, de democràcia. Com la cultura alimenta la democràcia?

Al llarg de la història, la cultura no sempre ha alimentat la democràcia. Totes les dictadures (Stalin, Franco, Mussolini, Hitler) han tingut un aparell cultural, sovint molt poderós i efectiu. Podríem dir que la mateixa definició de feixisme inclou un determinat poder cultural, és la seva part glamurosa. Per tant, no crec que puguem afirmar que la cultura nodreix la democràcia. La cultura que es basi en la dignitat de lʼindividu i en la igualtat sí que alimentarà la democràcia.

Sóc beneficiari de lʼeducació pública dels Estats Units. Els meus pares no van anar a lʼinstitut ni a la universitat. Vaig estudiar en escoles públiques i vaig anar a una universitat estatal. Aquest sí que és un afer polític i social molt important. Actualment, els joves dels Estats Units no tenen les mateixes oportunitats que vaig tenir jo. Per una raó o altra, per raons polítiques i socials, lʼeducació pública és molt més cara del que ho havia estat. Avui en dia, les persones de la meva classe social, la classe treballadora o classe mitjana baixa, es graduen però a canvi dʼarrossegar uns deutes enormes, deutes que trigaran molts anys a pagar. Això és desastrós i contrari a la democràcia. El meu país està vivint una crisi cultural en relació amb la democràcia. Necessitem corregir aquest abandonament de lʼeducació pública. Potser la meva resposta ha estat més pràctica i específica del que vostè esperava, però crec que és un assumpte molt important.

 

Quin paper creu que té la universitat en la promoció de la poesia?

No mʼinteressa la promoció de la poesia. Crec que és un error de concepte, com si la poesia es tractés dʼuna marca de sabó, de betum per a les sabates o de xampú, i haguéssim de dir: «Poesia! Atreveix-tʼhi! És rara però és bona per a tu!». No, no ho crec. La poesia és com cantar o ballar, és com la gastronomia enfront de la nutrició, o fer lʼamor enfront del coit o la procreació. La poesia és plaer. És sentir quelcom de meravellós al teu alè. Per exemple, quan dic aquestes paraules de William Carlos Williams...

Now they are resting
in the fleckless light
separately in unison
like the sacks
of sifted stone stacked
regularly by twos
about the flat roof
ready after lunch
to be opened and strewn.

…estic gaudint amb les consonants i les vocals!

Les universitats ofereixen educació; la tasca de les universitats és mantenir lʼart i la cultura vius. Es tracta dʼaprendre la saviesa dels més grans i transmetre-la als joves. No cal promocionar lʼart. La promoció sembla una cosa omnipresent i crec que és un aspecte que fa molt mal. Són molts els negocis que queden malmesos quan el màrqueting sʼanteposa a lʼatenció al client. En la meva «indústria», i en la «indústria» de la meva companya Cristina, que és lʼeducació, seria molt perjudicial preocupar-nos més per la promoció que per lʼatenció al client. Els nostres clients inclouen persones que ja han mort. Tenim una obligació amb Quevedo, amb Cervantes, amb Shakespeare, i és la mateixa obligació que tenim amb els nostres néts. Tenim un deute amb els uns i amb els altres. Promoció? La poesia ja es cuida soleta, i ho fa molt bé.

 

Cristina Alsina

Per què cal llegir Robert Pinsky? Com seʼl pot definir?

Hi hauria moltes raons per llegir Pinsky a les aules universitàries. En la meva opinió, té una combinació molt peculiar i molt preuada: dʼuna banda, una musicalitat que lʼacosta al jazz i a les expressions podríem dir de cultura popular; de lʼaltra, una demanda de justícia social que convida a la reflexió crítica, al pensament crític. Aquesta combinació el fa molt proper i alhora ajuda els nostres estudiants a pensar; és fantàstica per transmetre la idea que la literatura és bellesa i gaudi, i al mateix temps, també protesta social.

 

Què és el més indispensable de Pinsky?

Per mi és el plaer. El plaer de la paraula, el plaer de la lectura, el plaer que mostra havent llegit els clàssics, havent llegit els mestres… Els homenatges que ret a tota la tradició literària dels Estats Units, i alhora la creació dʼuna veu molt personal, molt fàcilment reconeixible quan lʼhas començat a llegir. Tot allò de personal que té la seva obra no fa perdre de vista la construcció ─molt en la línia de Whitman, que ell també ha mencionat─ dʼun imaginari nacional multicultural, democràtic i lliure.

 

Quin paper té la poesia en una universitat on les humanitats estan en crisi?

Les humanitats no estan en crisi; la societat, sí. Crec que en una societat com la nostra en què no sabem apreciar el valor de les coses que no es poden quantificar, que no es poden convertir fàcilment en un nombre, en una xifra, mantenir-nos ferms en la lectura i en la poesia és una necessitat social. Perquè en la poesia hi trobem els valors intangibles dʼallò que ens fa humans i que no podrem convertir mai en un nombre que puguem quantificar com a part del PIB. Aquest és el valor que les humanitats aporten a la societat: el privilegi de tenir algú com Robert Pinsky a lʼaula permet que lʼalumnat pugui estar en contacte no només amb un creador, sinó també amb un crític literari, un traductor, un promotor de la literatura ─encara que no li agradi gaire la paraula promoció─, que acosta la poesia al poble, a tothom, que trenca idea que la poesia la fem només entre les parets de la universitat quatre persones erudites. Tenir algú així en una aula universitària ajuda els nostres alumnes a sortir després al món sabent que la poesia és bellesa i és lluita. Aquesta bellesa i aquesta lluita seran les que faran que la societat canviï des de les bases.