Totes les delícies dʼʻAlícia en el país de les meravellesʼ, concentrades en una jornada
Dijous a la tarda, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona semblava el país de les meravelles. Aliciòlegs, aliciòfils i aliciòfags es van reunir en una jornada per commemorar el 150è aniversari de la publicació dʼAlícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. Experts de tots els àmbits, i autèntics amants dʼaquesta obra i els seus personatges, van oferir ponències transversals i interdisciplinàries per tractar minuciosament aspectes lingüístics, semàntics, científics o artístics del text i les múltiples il·lustracions que lʼhan acompanyat en les incomptables edicions. Lʼimpulsor de lʼacte, organitzat amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, va ser el catedràtic emèrit de Química de la Universitat de Barcelona Claudi Mans, aliciòleg i divulgador científic. Mans té un blog titulat, precisament, Alícies, resultat del seu interès per aquest relat, «ple de citacions científiques, paradoxes i jocs de paraules magnífics», segons les seves pròpies paraules.
Dijous a la tarda, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona semblava el país de les meravelles. Aliciòlegs, aliciòfils i aliciòfags es van reunir en una jornada per commemorar el 150è aniversari de la publicació dʼAlícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. Experts de tots els àmbits, i autèntics amants dʼaquesta obra i els seus personatges, van oferir ponències transversals i interdisciplinàries per tractar minuciosament aspectes lingüístics, semàntics, científics o artístics del text i les múltiples il·lustracions que lʼhan acompanyat en les incomptables edicions. Lʼimpulsor de lʼacte, organitzat amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, va ser el catedràtic emèrit de Química de la Universitat de Barcelona Claudi Mans, aliciòleg i divulgador científic. Mans té un blog titulat, precisament, Alícies, resultat del seu interès per aquest relat, «ple de citacions científiques, paradoxes i jocs de paraules magnífics», segons les seves pròpies paraules.
La vicerectora Lourdes Cirlot, que va presidir l'acte, va donar el tret de sortida a la jornada posant en relleu la clara influència de Carroll en lʼobra de pintors com ara Dorothea Tanning, René Magritte o Salvador Dalí.
Jordi Quintana, professor de la Facultat dʼEducació i coorganitzador de la jornada, a més de col·leccionista de llibres dʼAlícia i estudiós de Lewis Carroll, va seduir el públic amb la xerrada «Alícia, una nena, uns contes i moltes curiositats», en què va fer una introducció a l'obra. Va revelar lʼorigen del pseudònim Lewis Carroll —el nom real és Charles Lutwidge Dodgson—, va explicar nombroses anècdotes com ara quan i com es van conèixer lʼautor i lʼAlícia, així com el procés de gestació de lʼobra, que va acabar el desembre del 1864, quan Carroll li regala el manuscrit a lʼAlícia, i moltes curiositats més. Abans de finalitzar, Quintana va tenir un record especial per a David Bowie, que va encarnar un dels personatges principals del film Labyrinth, dʼestil similar al llibre de Carroll, així com per a l'actor traspassat ahir mateix Alan Rickman, el Severus Snape de Harry Potter, «perquè, segurament, és una de les pel·lícules més alicíaques que hi ha».
Per la seva banda, Miquel Àngel Cuevas, catedràtic emèrit de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona, va centrar-se, en qualitat de cristal·lògraf, en el que ell anomena les «Alícies simètriques». Partint de la definició de simetria, «que significa 'la mateixa mesura', però que en realitat engloba molts més conceptes: proporció, harmonia, ordre, equilibri i fins i tot bellesa», va posar en relleu totes les simetries que ell ha detectat en lʼobra, tant en lʼespai com en el temps.
El professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona Josep Pla Carrera va començar la seva xerrada, titulada «Cantem una cançó: llenguatge i metallenguatge», amb una afirmació taxativa: «En matemàtiques, les coses no existeixen amb independència del seu nom». Va destacar la capacitat que tenen els matemàtics de posar nom a les coses i va reconèixer la capacitat que té el llenguatge per parlar tant de les coses que existeixen com de les que no. Va fer referència a la lògica binària i al problema que planteja el fet que la negació no significa sempre, necessàriament, el contrari dʼafirmar. Va posar lʼexemple del no-aniversari, que no és exactament el contrari de lʼaniversari, perquè dʼaniversari només nʼhi ha un a lʼany i el no-aniversari serien els 364 dies restants.
Amadeu Viana, traductor de Carroll, lingüista i professor de la Universitat de Lleida, es va centrar en la «Literatura de disbarats». Va aprofundir en els múltiples jocs de paraules, expressions sense sentit, frases incomprensibles, ambigüitats i textos ininterpretables que apareixen a lʼobra. Va repassar exemples concrets del text i va concloure que «el llenguatge de lʼabsurd acaba generant sentit, perquè els disbarats ens fan explorar allò desconegut».
«La meva Alícia i la dels meus amics» és el títol que va triar lʼil·lustrador Ignasi Blanch per a la seva conferència, en què va explicar el procés de creació del seu llibre Alícia i el país de les meravelles, publicat el 2007 amb textos de lʼescriptor Àngel Burgàs. Va confessar petits secrets que amaguen les il·lustracions del seu llibre, així com alguna de les llicències artístiques que ell i lʼescriptor es van prendre a lʼhora de fer la seva particular adaptació de lʼAlícia. També va ensenyar algunes de les edicions estrangeres del llibre, que formen part de la seva col·lecció particular, per mostrar com sʼha representat el personatge en el decurs dels anys en diferents països i segons artistes diversos.
Gabriel López Guix, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductor de Carroll, va titular la seva ponència «El decimotercer capítulo de Alicia y sus secuelas», en què es va centrar en la segona traducció completa de lʼobra a lʼespanyol, publicada el 1952. «És tan completa que és, fins i tot, més completa que lʼoriginal», va dir irònicament. Resulta que en el text de Rafael Ballester Escalas hi ha un capítol inventat per ell. López Guix va analitzar aquest capítol i va destacar que lʼautor havia estat hàbil, i fins i tot havia deixat alguna paraula en anglès per donar autenticitat al text.
La professora de la Facultat de Psicologia de la URL Maria González Davies va dedicar la seva ponència a «Les Alícies en el marc de la literatura infantil dels segles XIX i XX». Va contextualitzar el text en lʼèpoca en què va ser escrit, va repassar el tipus de literatura infantil del moment i va analitzar els autors contemporanis a Carroll, especialment els que feien literatura fantàstica. «Penseu que lʼAlícia va ser el Harry Potter del seu temps, va tenir un èxit rotund», va concloure.
Per finalitzar, Xavier Laborda, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, va titular la seva intervenció «El joc de lʼil·lustrat i visionari», en què va parlar de la capacitat de Carroll de ser un visionari i del joc com a element central de l'obra. Carroll juga amb el llenguatge i «la raó de lʼèxit rau en el fet que un reconeix la veritat en les seves anècdotes».
Una mostra de llibres completa la celebració de lʼefemèride
En el decurs de la trobada, es van projectar fragments de pel·lícules i tràilers sobre lʼobra i es va inaugurar una exposició amb què es vol il·lustrar les múltiples perspectives que pot adoptar aquesta obra tan polièdrica. Es tracta dʼuna mostra de llibres dʼAlícia, de les col·leccions de Jordi Quintana, Adrià López i Claudi Mans, que es podrà visitar fins al 29 de febrer a les vitrines de dins i de fora del CRAI Biblioteca de Lletres de lʼEdifici Històric. Lʼexposició té el suport organitzatiu del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura i la col·laboració del CRAI Biblioteca de Lletres. A més, el 9 de febrer a les 18 h, hi haurà una visita guiada a lʼexposició de llibres, i una jornada de llibres oberts, en què el visitant podrà sol·licitar que li ensenyin un llibre en concret per fullejar-lo.
La jornada en una col·lecció de vídeos d'UBtv
Els organitzadors de la jornada, conjuntament amb el portal audiovisual de la Universitat de Barcelona UBtv, han elaborat una col·lecció de vídeos que recullen el més essencial de la jornada. La trobareu en aquest enllaç.