El professor Esteve Valls guanya la V Beca Joan Veny amb un projecte sobre lʼevolució del català a la frontera catalanoaragonesa
El dijous 28 de gener, el Govern aragonès aprovava la restitució dels noms aragonès i català per designar les llengües minoritàries parlades a lʼAragó, que lʼany 2010, el mateix Govern —aleshores presidit per una coalició del Partit Popular i el Partit Aragonès— va denominar, també per llei, LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca), en el cas de lʼaragonès, i LAPAO (llengua aragonesa pròpia de lʼAragó oriental), en el cas del català. Amb aquesta nova llei, el currículum educatiu autonòmic podrà tornar a incloure lʼestudi dʼaquestes llengües, així com les mesures de normalització del professorat que les imparteixin en lʼeducació infantil, primària i secundària. Igualment, ja sʼhan recuperat els Premis de Literatura Aragonesa en Català i Aragonès. Segons manifestava a un mitjà de comunicació dʼabast estatal el director general de Política Lingüística del Govern aragonès, Ignacio López Susín, «sʼestà treballant en lʼelaboració dʼun nou marc jurídic que afavoreixi dʼuna manera eficaç la dignificació, promoció i difusió dʼaquestes llengües i els seus parlants».
El dijous 28 de gener, el Govern aragonès aprovava la restitució dels noms aragonès i català per designar les llengües minoritàries parlades a lʼAragó, que lʼany 2010, el mateix Govern —aleshores presidit per una coalició del Partit Popular i el Partit Aragonès— va denominar, també per llei, LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca), en el cas de lʼaragonès, i LAPAO (llengua aragonesa pròpia de lʼAragó oriental), en el cas del català. Amb aquesta nova llei, el currículum educatiu autonòmic podrà tornar a incloure lʼestudi dʼaquestes llengües, així com les mesures de normalització del professorat que les imparteixin en lʼeducació infantil, primària i secundària. Igualment, ja sʼhan recuperat els Premis de Literatura Aragonesa en Català i Aragonès. Segons manifestava a un mitjà de comunicació dʼabast estatal el director general de Política Lingüística del Govern aragonès, Ignacio López Susín, «sʼestà treballant en lʼelaboració dʼun nou marc jurídic que afavoreixi dʼuna manera eficaç la dignificació, promoció i difusió dʼaquestes llengües i els seus parlants».
Tan sols una setmana abans, el professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Esteve Valls guanyava la V Beca Joan Veny de lʼInstitut Ramon Muntaner pel seu projecte per estudiar lʼevolució del català a la frontera catalanoaragonesa. Segons Valls, «la manca dʼuna política lingüística activa favorable al català de la Franja està provocant que aquestes varietats, patrimoni de milers de parlants, es trobin en desigualtat de condicions respecte a la llengua castellana, i això fa que siguin més permeables a les influències dʼaquesta llengua».
El projecte de Valls arrenca de la tesi que va defensar lʼany 2013 i en què parteix dʼuna hipòtesi: els canvis que estan experimentant les varietats lingüístiques de lʼAragó no es produeixen per la pressió del català estàndard, sinó per una influència molt clara de la llengua castellana. «Són canvis superficials —explica Valls— que afecten el lèxic, però també nʼhi ha de més profunds, que afecten lʼestructura de la llengua. Alguns dʼaquests canvis són, per exemple, el tancament de les vocals obertes, lʼextensió dels trets apitxats cap al sud (dir ditxous en comptes de dijous), la despalatalització del so de la xeix (dir cuisa en comptes de cuixa) o lʼadopció de formes flexives pròpies del castellà (dir sirvo en lloc de servisco). Tots aquests canvis es produeixen especialment en les àrees en què la vitalitat etnolingüística del català és més feble i actuen en una mateixa direcció: sʼadopten formes pròpies de la llengua castellana en detriment de les solucions autòctones, de manera que les varietats de la Franja cada cop sʼacosten més a les de la llengua castellana.
El projecte de Valls incideix directament en el pes creixent de lʼanomenat efecte frontera. Lʼanàlisi del parlar de centenars dʼenquestats (alguns procedents dʼun banc dʼenquestes anterior a les de Valls) exemplifica que, «mentre fa cent anys, dos avis, lʼun de Lleida i lʼaltre de Fraga, parlaven igual, ara els seus néts i besnéts respectius parlen cada cop més diferent, els uns decantats cap al català estàndard del Principat i els altres perdent trets propis del parlar a favor del castellà».
Esteve Valls utilitza en lʼelaboració del seu projecte dos tipus de mètodes: «El qualitatiu, que analitza les dades de manera molt detallada, com si féssim servir una lupa; i el quantitatiu, que abasta quatre franges dʼedat per localitat i dues localitats per comarca (la ciutat més gran i una de les poblacions més petites), amb lʼobjectiu de veure els diferents ritmes del canvi lingüístic des dʼuna òptica més global», explica. «El qüestionari —detalla— és comú per a tots els informants i se sotmet a un tractament dialectomètric que és capaç de mesurar sobre la base de corpus immensos la distància lingüística entre dues localitats o entre totes les localitats, amb un molt detallat i exemplificador sistema de visualització sobre mapes».
És precisament la metodologia seguida per Valls un dels aspectes que més ha pesat en la decisió del jurat de la V Beca Joan Veny, el qual també ha valorat especialment el fet que els resultats del projecte contribuiran a remarcar la unitat de la llengua catalana. «Amb aquesta recerca —diu Valls— vull saber què passa amb la llengua viva, amb allò que afecta milers de persones que la parlen ara mateix. Crec que pot incidir en la planificació lingüística a lʼAragó, un territori que fins ara més aviat ha estat immers en una etapa de contraplanificació lingüística, però també a Catalunya, perquè aquí també estem perdent molta variació dialectal, i potser no caldria».
La Beca Joan Veny, destinada a treballs de recerca sobre la variació lingüística del català, la convoca lʼInstitut Ramon Muntaner (IRMU) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i està dotada amb 6.000 euros. El projecte guanyador té un termini de realització de dos anys.