El llibre ʻTopografías invisiblesʼ reflexiona sobre la relació entre art i territori
L'obra dirigida per Teresa Blanch Topografías invisibles. Estrategias críticas entre arte y geografía, publicada en una edició especialment cuidada amb profusió dʼimatges a tot color, tracta sobre les interaccions que es produeixen entre art i geografia a partir de les transformacions que lʼeconomia exerceix sobre el territori. En aquest àmbit, lʼart de les darreres dècades ha esdevingut motor dʼactuacions, registres i investigacions. El llibre s'inclou a la col·lecció Biblioteca Universitària de Publicacions i Edicions de la UB.
L'obra dirigida per Teresa Blanch Topografías invisibles. Estrategias críticas entre arte y geografía, publicada en una edició especialment cuidada amb profusió dʼimatges a tot color, tracta sobre les interaccions que es produeixen entre art i geografia a partir de les transformacions que lʼeconomia exerceix sobre el territori. En aquest àmbit, lʼart de les darreres dècades ha esdevingut motor dʼactuacions, registres i investigacions. El llibre s'inclou a la col·lecció Biblioteca Universitària de Publicacions i Edicions de la UB.
Aquesta obra, que es presentarà dimecres, 17 de febrer, a les 19.30 h, a la llibreria La Central (c. Mallorca, 237), amb la participació de Martí Peran, professor de Teoria de lʼArt de la Universitat de Barcelona, crític i curador dʼart, Àngels Viladomiu, professora dʼEscultura de la UB i artista, i la mateixa autora, és fruit del simposi «Topografías de lo invisible», celebrat a Barcelona el novembre del 2013. El treball recull les aportacions dʼartistes, arquitectes, geògrafs, historiadors i especialistes de rellevància internacional en aquest tema —com ara Lara Almarcegui, Marine Hugonnier, Xavier Ribas i Mike Rickkets—, les repercussions dels quals són avui centre dʼatenció des de camps dʼestudi tan diversos com la ciència política, la geografia, lʼurbanisme o lʼantropologia política. A partir de múltiples discursos crítics lligats al territori com a escenari de les tensions sociopolítiques actuals, Topografías invisibles teoritza sobre les diverses maneres en què les propostes artístiques reinterpreten i transgredeixen la relació amb el paisatge. Al mateix temps, posa en evidència qüestions com la fallida del progrés capitalista, la inestable noció de frontera, les limitacions de lʼurbanisme, el nou valor donat a la ruïna moderna i la consideració social i política del concepte de «lloc».
Lʼobra sʼestructura en quatre grans blocs temàtics: «Investigaciones experimentales del “lugar”: del registro al accionismo», introduït per Àngels Viladomiu; «Estrategias que ponen en duda la idea de progreso capitalista en el uso geofísico del territorio», per Teresa Blanch; «Representaciones alternativas de la realidad topográfica. Biopolíticas del espacio», per Eva Marín, i «Cuestionamientos prácticos del paisaje identitario y de frontera en la economía global homogeneizadora», per Patrícia Dauder.
Des de les fotografies sobre el treball en les explotacions mineres del salnitre al desert dʼAtacama, oblidades en arxius centenaris, fins a les pràctiques guerrilleres del maqui, enteses com una forma extrema de fugida i tornada a lʼagrest, que troben els seus ecos en formes de lluita actualment a Europa, passant per la urbanització difusa del territori fruit del boom immobiliari, els abandonaments i la degradació dels edificis fronterers a Europa després del Tractat de Schengen, o la «urbanalització» de ciutats com Barcelona a causa dʼuna simplificació excessiva de la seva identitat. Aquests són alguns dels temes que aborden els autors, en la mesura que són exemples de certes pràctiques artístiques que es comprometen a evidenciar les contradiccions del model econòmic imperant i les seves representacions territorials de poder.
Teresa Blanch (Barcelona, 1952) és historiadora de lʼart i comissària dʼexposicions dʼart contemporani. Doctora en Història de lʼArt i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona des de 1981, ha estat degana de la Facultat de Belles Arts del 2004 al 2008. Escriu articles per a revistes i assaigs per a catàlegs de museus; imparteix conferències, seminaris i participa com a membre de jurat en convocatòries de premis, beques i projectes artístics en lʼàmbit estatal; també és assessora en comitès dʼexperts dʼart contemporani. Ha estat responsable de la programació de la Sala Montcada de lʼObra Social la Caixa del 1989 al 1991. Des del 1986 ha dut a terme una intensa activitat com a comissària dʼexposicions concebudes per a museus: FRAC (Champagne Ardenne), Expor-Art (Bari), Reina Sofía (Madrid), IVAM (València), Kunsthalle (Mälmo), MACBA (Barcelona), Fundació Serralves (Porto), Whitechapel Art Gallery (Londres), Magasin (Grenoble), Rekalde (Bilbao), Fundació Gubelkian (Lisboa), Tecla Sala (lʼHospitalet de Llobregat), CAAC (Sevilla), Artium (Vitòria), Fundació Joan Miró (Barcelona). Des del 1987 ha organitzat tallers amb artistes internacionals, ha col·laborat en biennals dʼart i ha coordinat la producció dʼintervencions dʼ«art públic» en diferents ciutats dʼEspanya, Itàlia, Portugal i els Estats Units. El 1999 va organitzar lʼesdeveniment internacional «Dobles vides. Intervencions en 14 Museus Històrics» a lʼICUB de lʼAjuntament de Barcelona.