Un llibre del professor Juli Ponce suggereix com es pot regular la participació dels lobbis en l'elaboració de normes
La sola possibilitat de negociar reglaments i avantprojectes de llei amb actors privats —més coneguts com a lobbis—, pot despertar «(pre)judicis negatius» entre els lectors, reconeix el professor Juli Ponce en el primer capítol del seu treball Negociación de normas y lobbies (Thomson Reuters - Aranzadi).
Lʼestudi de Ponce, que és professor de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de Barcelona, es presentarà aquest divendres, 19 de febrer, a les 12 h, al Saló de Graus de la Facultat de Dret. El llibre planteja els aspectes positius de la freqüent i, sovint, desconeguda participació dels lobbis en la tasca normativa. Així mateix, també apunta fórmules per evitar les possibles conseqüències negatives dʼaquestes intervencions, com ara que només es tingui en compte els grups amb més capacitat dʼinfluir, i que reforcen les grans desigualtats existents en lʼactualitat, o fins i tot que es pugui exercir una influència indeguda amb pràctiques que incorrin en corrupció, com ara el tràfic dʼinfluències.
La sola possibilitat de negociar reglaments i avantprojectes de llei amb actors privats —més coneguts com a lobbis—, pot despertar «(pre)judicis negatius» entre els lectors, reconeix el professor Juli Ponce en el primer capítol del seu treball Negociación de normas y lobbies (Thomson Reuters - Aranzadi).
Lʼestudi de Ponce, que és professor de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de Barcelona, es presentarà aquest divendres, 19 de febrer, a les 12 h, al Saló de Graus de la Facultat de Dret. El llibre planteja els aspectes positius de la freqüent i, sovint, desconeguda participació dels lobbis en la tasca normativa. Així mateix, també apunta fórmules per evitar les possibles conseqüències negatives dʼaquestes intervencions, com ara que només es tingui en compte els grups amb més capacitat dʼinfluir, i que reforcen les grans desigualtats existents en lʼactualitat, o fins i tot que es pugui exercir una influència indeguda amb pràctiques que incorrin en corrupció, com ara el tràfic dʼinfluències.
En la presentació de lʼobra hi participaran el president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats i la professora de Ciència Política de la UB Laura Chaqués, en un debat moderat pel periodista David Bassa.
Juli Ponce defensa que en el tema dels lobbis, «el repte està a acceptar el paper que tenen però injectant transparència i formalització mitjançant una regulació adient». En les conclusions de lʼobra assenyala que «la participació ciutadana es constitueix com un element de transparència, bon govern i bona administració, de manera que es potencia la qualitat normativa i lʼobjectivitat dels interessos considerats, alhora que es promou una major eficàcia normativa i menys litigiositat». Ara bé, sʼafirma que en lʼelaboració de normes per part del poder executiu «sʼobren amb freqüència espais de negociació, informals i opacs, que potencien el risc de desequilibri en la participació a favor de lobbis potents, que poden generar conflictes dʼinteressos i, en darrera instància, generar corrupció».
El llibre estudia la situació europea i nord-americana, analitza diversos casos judicials sorgits sobre aquesta qüestió a casa nostra i proposa quins elements hauria de tenir en compte una futura normativa que regulés millor la participació dels grups dʼinterès en lʼelaboració de normes, més enllà del registre obligatori imposat recentment per la llei catalana de transparència, accés a la informació i bon govern, tot just ara en fase de desplegament, per primera vegada a Espanya. Alguns dʼaquests principis jurídics serien, entre dʼaltres, els de publicitat, transparència i confidencialitat; el principi de representativitat dels interessos presents en la negociació, on sʼinclouria una tasca proactiva de lʼadministració per tal que tots els interessos rellevants estiguessin presents en la negociació i no se nʼexclogués cap; o que les negociacions amb els lobbis segueixin el principi dʼimparcialitat i neutralitat del responsable de dirigir les converses durant el procediment dʼelaboració de la norma o mediador (en aquest sentit, es destaca que caldria formar empleats públics que puguin exercir aquesta tasca durant la presa de decisions normatives o bé encarregar-la a professionals aliens a lʼadministració actuant, però que reuneixin les condicions imprescindibles de capacitat tècnica i dʼimparcialitat i objectivitat).
El llibre també aposta per la millor regulació de la petjada normativa obligatòria, és a dir, la constatació en document escrit dels contactes informals i dels documents que privats facin arribar als reguladors, per saber qui, quan i com ha influït durant el procés dʼelaboració de normes.