Notícies
Inici  >  Notícies > Un llibre del professor Juli Ponce suggereix com es pot regular la participació...

Un llibre del professor Juli Ponce suggereix com es pot regular la participació dels lobbis en l'elaboració de normes

Juli Ponce defensa que en el tema dels lobbies «el repte està en acceptar el seu paper però injectant transparència i formalització mitjançant una regulació adient».

Juli Ponce defensa que en el tema dels lobbies «el repte està en acceptar el seu paper però injectant transparència i formalització mitjançant una regulació adient».

17/02/2016

Acadèmic

La sola possibilitat de negociar reglaments i avantprojectes de llei amb actors privats —més coneguts com a lobbis—, pot despertar «(pre)judicis negatius» entre els lectors, reconeix el professor Juli Ponce en el primer capítol del seu treball Negociación de normas y lobbies (Thomson Reuters - Aranzadi).

L’estudi de Ponce, que és professor de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de Barcelona, es presentarà aquest divendres, 19 de febrer, a les 12 h, al Saló de Graus de la Facultat de Dret. El llibre planteja els aspectes positius de la freqüent i, sovint, desconeguda participació dels lobbis en la tasca normativa. Així mateix, també apunta fórmules per evitar les possibles conseqüències negatives d’aquestes intervencions, com ara que només es tingui en compte els grups amb més capacitat d’influir, i que reforcen les grans desigualtats existents en l’actualitat, o fins i tot que es pugui exercir una influència indeguda amb pràctiques que incorrin en corrupció, com ara el tràfic d’influències.

En la presentació de l’obra hi participaran el president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats i la professora de Ciència Política de la UB Laura Chaqués, en un debat moderat pel periodista David Bassa.

Juli Ponce defensa que en el tema dels lobbis, «el repte està a acceptar el paper que tenen però injectant transparència i formalització mitjançant una regulació adient». En les conclusions de l’obra assenyala que «la participació ciutadana es constitueix com un element de transparència, bon govern i bona administració, de manera que es potencia la qualitat normativa i l’objectivitat dels interessos considerats, alhora que es promou una major eficàcia normativa i menys litigiositat». Ara bé, s’afirma que en l’elaboració de normes per part del poder executiu «s’obren amb freqüència espais de negociació, informals i opacs, que potencien el risc de desequilibri en la participació a favor de lobbis potents, que poden generar conflictes d’interessos i, en darrera instància, generar corrupció».

El llibre estudia la situació europea i nord-americana, analitza diversos casos judicials sorgits sobre aquesta qüestió a casa nostra i proposa quins elements hauria de tenir en compte una futura normativa que regulés millor la participació dels grups d’interès en l’elaboració de normes, més enllà del registre obligatori imposat recentment per la llei catalana de transparència, accés a la informació i bon govern, tot just ara en fase de desplegament, per primera vegada a Espanya. Alguns d’aquests principis jurídics serien, entre d’altres, els de publicitat, transparència i confidencialitat; el principi de representativitat dels interessos presents en la negociació, on s’inclouria una tasca proactiva de l’administració per tal que tots els interessos rellevants estiguessin presents en la negociació i no se n’exclogués cap; o que les negociacions amb els lobbis segueixin el principi d’imparcialitat i neutralitat del responsable de dirigir les converses durant el procediment d’elaboració de la norma o mediador (en aquest sentit, es destaca que caldria formar empleats públics que puguin exercir aquesta tasca durant la presa de decisions normatives o bé encarregar-la a professionals aliens a l’administració actuant, però que reuneixin les condicions imprescindibles de capacitat tècnica i d’imparcialitat i objectivitat).

El llibre també aposta per la millor regulació de la petjada normativa obligatòria, és a dir, la constatació en document escrit dels contactes informals i dels documents que privats facin arribar als reguladors, per saber qui, quan i com ha influït durant el procés d’elaboració de normes.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona