Trobat en ambre a Terol un nou tipus de ʻMantis religiosaʼ primitiva

La troballa científica se centra en la meitat anterior d'una nimfa que s'ha descrit com a <i>Aragonimantis aenigma</i>.
La troballa científica se centra en la meitat anterior d'una nimfa que s'ha descrit com a Aragonimantis aenigma.
Recerca
(04/03/2016)

La revista internacional Cretaceous Research ha publicat el descobriment de la primera Mantis religiosa fòssil trobada a Espanya i una de les més antigues que es coneixen al món, segons un article que té com a primer autor Xavier Delclòs, professor del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

La troballa científica se centra en la meitat anterior d'una nimfa que s'ha descrit com a <i>Aragonimantis aenigma</i>.
La troballa científica se centra en la meitat anterior d'una nimfa que s'ha descrit com a Aragonimantis aenigma.
Recerca
04/03/2016

La revista internacional Cretaceous Research ha publicat el descobriment de la primera Mantis religiosa fòssil trobada a Espanya i una de les més antigues que es coneixen al món, segons un article que té com a primer autor Xavier Delclòs, professor del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

El fòssil només conserva la part anterior del cos (el cap, les potes prensores per caçar, les potes mitjanes i altres parts del tòrax), però està perfectament conservat. En concret, la troballa se centra en la meitat anterior d'una nimfa que s'ha descrit com a Aragonimantis aenigma, i es tracta d'un pregadéu molt primitiu, per la qual cosa recorda molt els blatoïdeus (paneroles), grup del qual probablement va sorgir la Mantis religiosa al final del Juràssic. El fòssil prové del jaciment dʼambre de San Just, a Utrillas (Terol), amb una datació d'uns 105 milions d'anys (període Cretàcic).

 

Els pregadéus són molt escassos com a fòssils; ja que els insectes depredadors sempre són més escassos en els ecosistemes en comparació d'insectes que s'alimenten de productes vegetals. Aquests insectes són molt populars pel curiós comportament que tenen les femelles —d'algunes espècies—, que decapiten el mascle durant la còpula per devorar-lo, i d'aquesta manera aportar nutrients per a la formació de la posta.

 

El nou exemplar és el primer pregadéu fòssil trobat a Espanya, a part d'una possible ala sola trobada en roques del Montsec i que encara no sʼha investigat. L'escassetat de fòssils fa que tot exemplar trobat sigui molt important per reconstruir l'evolució d'aquest grup tan conegut d'insectes, ja que encara es desconeixen molts aspectes d'aquesta evolució. Es tracta, a més, d'un dels pregadéus més antics coneguts al món. Els més antics s'han trobat a Mongòlia i són uns 35 milions d'anys anteriors a l'exemplar de Terol.

 

En la recerca hi han participat investigadors de la UB, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i la Universitat Complutense de Madrid, juntament amb especialistes dels Estats Units, França, el Regne Unit i el Líban. L'exemplar de Terol es va trobar el 2010 durant una excavació paleontològica realitzada gràcies al finançament de la Diputació General d'Aragó i Caixa Rural de Terol, amb el suport de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol - Dinópolis, que és l'entitat que custodia la troballa paleontològica. L'estudi descriu aquest pregadéu i dos més que sʼhan trobat al Líban i a Myanmar, i ha estat desenvolupat en el marc del projecte espanyol AMBERIA del Ministeri d'Economia i Competitivitat.