Una biòpsia permet diagnosticar el Parkinson de manera precoç en pacients amb trastorns del son
Un treball coordinat per Eduard Tolosa, catedràtic emèrit de Neurologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador de l'Hospital Clínic, ha demostrat per primera vegada que és possible diagnosticar el Parkinson a persones amb trastorns del son mitjançant una biòpsia. Aquesta prova es fa a la glàndula submandibular, situada a la part posterior de la boca, i permet detectar una proteïna —l'alfa-sinucleïna— que es troba a les neurones de les persones amb aquesta malaltia. L'estudi, publicat a la revista The Lancet Neurology, ha estat liderat per la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona juntament amb investigadors de l'IDIBAPS.
Un treball coordinat per Eduard Tolosa, catedràtic emèrit de Neurologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador de l'Hospital Clínic, ha demostrat per primera vegada que és possible diagnosticar el Parkinson a persones amb trastorns del son mitjançant una biòpsia. Aquesta prova es fa a la glàndula submandibular, situada a la part posterior de la boca, i permet detectar una proteïna —l'alfa-sinucleïna— que es troba a les neurones de les persones amb aquesta malaltia. L'estudi, publicat a la revista The Lancet Neurology, ha estat liderat per la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona juntament amb investigadors de l'IDIBAPS.
El Parkinson és una patologia crònica i neurodegenerativa que afecta les zones del cervell encarregades del control i la coordinació del moviment i de l'equilibri. Els pacients, a més, presenten diversos símptomes no motors, com ara pèrdua d'olfacte, deteriorament cognitiu o trastorns del son en fase REM, que poden aparèixer anys abans que es desenvolupi la malaltia. Aquests símptomes els provoca l'acumulació de la proteïna alfa-sinucleïna a les neurones, concretament en els que es coneixen com a cossos de Lewy. Detectar la presència d'aquesta proteïna de manera precoç permetria diagnosticar el Parkinson en una fase molt primerenca i començar a tractar-ne els símptomes des del principi.
En l'estudi, els investigadors van valorar si fer una biòpsia a la glàndula submandibular permet detectar agregats d'alfa-sinucleïna. Per això, es van fer biòpsies a vint persones sanes, vint-i-un pacients amb trastorns del son en fase REM i vint-i-quatre amb Parkinson. En prop d'un 90 % dels pacients amb trastorns del son i en un 70 % dels que tenien Parkinson, la biòpsia va permetre detectar la proteïna a la glàndula submandibular; mentre que no es va trobar alfa-sinucleïna en cap de les persones sanes. Segons Àlex Iranzo, coautor de l'estudi i investigador de l'IDIBAPS, «aquests resultats demostren que la biòpsia serveix com a prova confirmativa per diagnosticar el Parkinson a aquelles persones que encara no manifesten la malaltia». «A més, es tracta d'una prova poc invasiva i que es tolera bé», puntualitza l'especialista, que també és professor del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la UB i neuròleg de la Unitat Multidisciplinària de Trastorns del Son de l'Hospital Clínic.
El catedràtic Eduardo Tolosa, que és investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), assenyala que confirmar el diagnòstic de Parkinson identificant agregats de sinucleïna a la glàndula submandibular és «de gran utilitat en casos de diagnòstic incert». A més, «identificar les persones amb trastorns del son que tinguin aquests agregats podria servir per dissenyar estratègies terapèutiques que, per exemple, bloquegin la progressió d'aquesta proteïna cap al sistema nerviós central, on causen els símptomes clàssics del Parkinson», conclou.