Homenatge a Maria Salvo, expresa política del franquisme, el 14 dʼabril a lʼantiga Presó de Dones de les Corts

Maria Salvo (Sabadell, 1920) va ser empresonada durant disset anys pel règim franquista.
Maria Salvo (Sabadell, 1920) va ser empresonada durant disset anys pel règim franquista.
Institucional
(13/04/2016)

El Grup Promotor de lʼAntiga Presó de Dones de les Corts commemorarà el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República amb un homenatge a lʼexpresa política Maria Salvo Iborra. Lʼacte, organitzat per lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM), de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i el Centre de Recerca Polis, de la Facultat de Belles Arts de la mateixa Universitat, tindrà lloc dijous, 14 dʼabril, de 18 a 19 h. Hi intervindran la vicerectora dʼAdministració i Organització de la Universitat de Barcelona, Carme Panchón; la consellera del districte de les Corts Laura Cañadas, i lʼescriptora Montserrat Llor, que glossarà la figura de Maria Salvo. També hi participaran representants de les diferents entitats que formen part del grup promotor: Enric Pubill (Associació dʼExpresos Polítics de Catalunya), Llum Ventura (exmembre de Dones del 36), Adela Agelet (Associació de Veïns i Veïnes de les Corts) i Marta Mas (Comissió Gènere i Memòria), entre dʼaltres. Lʼacte dʼhomenatge inclourà un recorregut pels senyals que actualment recorden lʼantiga Presó de Dones de les Corts. Un servei dʼautocar portarà a lʼacte un grup de veïnes de Sant Martí i Nou Barris implicades en processos participatius relacionats amb la memòria democràtica als seus barris.

Maria Salvo (Sabadell, 1920) va ser empresonada durant disset anys pel règim franquista.
Maria Salvo (Sabadell, 1920) va ser empresonada durant disset anys pel règim franquista.
Institucional
13/04/2016

El Grup Promotor de lʼAntiga Presó de Dones de les Corts commemorarà el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República amb un homenatge a lʼexpresa política Maria Salvo Iborra. Lʼacte, organitzat per lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM), de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i el Centre de Recerca Polis, de la Facultat de Belles Arts de la mateixa Universitat, tindrà lloc dijous, 14 dʼabril, de 18 a 19 h. Hi intervindran la vicerectora dʼAdministració i Organització de la Universitat de Barcelona, Carme Panchón; la consellera del districte de les Corts Laura Cañadas, i lʼescriptora Montserrat Llor, que glossarà la figura de Maria Salvo. També hi participaran representants de les diferents entitats que formen part del grup promotor: Enric Pubill (Associació dʼExpresos Polítics de Catalunya), Llum Ventura (exmembre de Dones del 36), Adela Agelet (Associació de Veïns i Veïnes de les Corts) i Marta Mas (Comissió Gènere i Memòria), entre dʼaltres. Lʼacte dʼhomenatge inclourà un recorregut pels senyals que actualment recorden lʼantiga Presó de Dones de les Corts. Un servei dʼautocar portarà a lʼacte un grup de veïnes de Sant Martí i Nou Barris implicades en processos participatius relacionats amb la memòria democràtica als seus barris.

Amb 96 anys, Maria Salvo Iborra, que va passar disset anys de la seva vida a diverses presons franquistes, segueix lluitant per les llibertats, els drets de les dones i la memòria democràtica. Recentment sʼha sumat al procés participatiu per reivindicar un memorial a lʼespai que ocupava la Presó de Dones de les Corts, on va estar reclosa entre els anys 1941 i 1943. «Ha estat una presó ignorada, molt poc coneguda pels ciutadans, però les persones que hi vam estar recloses no lʼhem oblidat mai», va declarar en una entrevista concedida el novembre passat a la Universitat de Barcelona.

Maria Salvo va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) amb 16 anys, el 1936. Amb la caiguda de Catalunya es va exiliar a França, on va passar per diversos camps de refugiats, fins a ser repatriada a Espanya el novembre del 1939. El 1941, quan feia dʼenllaç per a la resistència antifranquista a Madrid, va ser arrestada i, després de ser brutalment interrogada al Comandament Superior de Policia de Madrid —on va patir tortures que li impedirien ser mare—, la van traslladar a la Presó de Las Ventas, i dʼallà a les Corts. Després dʼun temps a les Corts la van enviar novament a Las Ventas. Jutjada i condemnada a trenta anys de presó, va passar també per les presons de Segòvia i Alcalá de Henares, dʼon va sortir desterrada lʼany 1957.

La Presó de les Corts

Del 1936 al 1955, el recinte de lʼasil del Bon Consell, al barri de les Corts, es va convertir en una presó de dones. Durant la dictadura franquista, el centre va presentar les pitjors condicions de repressió i massificació. Lʼany 2012, un grup dʼentitats, familiars i amics dʼexpreses van engegar un procés ciutadà per reivindicar un memorial a lʼespai ocupat per lʼantiga Presó de Dones de les Corts.

Actualment, a la cantonada dels carrers dʼEuropa i Joan Güell, un monument efímer dissenyat pels estudiants del màster de Disseny Urbà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona explica la història de la presó. A més, un senyal situat a la cantonada del carrer de Joan Güell amb lʼavinguda Diagonal relaciona lʼespai amb el Camp de la Bota, on onze preses de les Corts van ser afusellades entre els anys 1939 i 1940.

Enllaç al programa de lʼhomenatge

Enllaç a lʼentrevista a Maria Salvo (20 de novembre de 2015)