Noves perspectives sobre les causes del col·lapse ecològic i cultural de lʼilla de Pasqua fa mil anys
La hipòtesi dominant suggereix que la desforestació total i abrupta de lʼilla de Pasqua (Xile) fa uns mil anys va ser deguda a una sobreexplotació dels recursos naturals per part dels humans que hi vivien, la qual cosa va causar el col·lapse de la seva civilització ancestral. Un equip de recerca replanteja ara les causes del canvi ecològic i cultural que hi va haver a lʼilla de Pasqua, segons un article científic publicat a la revista Frontiers in Ecology and Evolution en què han participat Núria Cañellas, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Alberto Sáez, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.
La hipòtesi dominant suggereix que la desforestació total i abrupta de lʼilla de Pasqua (Xile) fa uns mil anys va ser deguda a una sobreexplotació dels recursos naturals per part dels humans que hi vivien, la qual cosa va causar el col·lapse de la seva civilització ancestral. Un equip de recerca replanteja ara les causes del canvi ecològic i cultural que hi va haver a lʼilla de Pasqua, segons un article científic publicat a la revista Frontiers in Ecology and Evolution en què han participat Núria Cañellas, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Alberto Sáez, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.
Les conclusions de lʼarticle apunten al fet que la desforestació que va patir lʼilla de Pasqua va ser gradual i no només atribuïble a la pressió humana. En el treball també hi han participat Valentí Rull i Santiago Giralt (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, ICTJA-CSIC), i Olga Margalef i Sergi Pla (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF).
Un procés gradual en el temps
Els científics que estudien els canvis ambientals en el passat utilitzen sovint els registres dels llacs. Perforant i analitzant els sediments lacustres acumulats durant anys al fons dels llacs seʼn pot conèixer, per exemple, la composició química o el contingut en pol·len. Dʼaquesta manera, es poden inferir les condicions del paisatge en el moment en què es van dipositar els sediments.
Lʼarticle revela que, fins ara, les hipòtesis sobre el col·lapse ecològic i cultural es basaven en anàlisis de pol·len de registres lacustres incomplets, en els quals sʼobservava la substitució sobtada de boscos de palmeres per praderies de gramínies uns segles abans de lʼarribada dels europeus, el 1722.
Els autors de lʼestudi subratllen que, a través de les seves noves investigacions, han aconseguit reconstruir el que ha passat a lʼilla durant els últims 3.000 anys sense interrupcions en la línia temporal. Dʼaquesta manera, han pogut constatar que la desforestació no va ser sobtada, sinó gradual, i que no va passar a tota lʼilla al mateix temps.
A més, les noves evidències trobades permeten constatar que en aquella època també es van produir canvis climàtics rellevants en forma de sequeres pronunciades, que podrien haver tingut un paper important en la desforestació i en la societat insular.
Canvis climàtics, ecològics i culturals
Per explicar els canvis que hi va haver a lʼilla, caldria tenir-ne una visió sintètica que consideri de manera conjunta els aspectes climàtics, ecològics i culturals, i no només la sobreexplotació dels recursos que en van fer els humans. «Això qüestiona les interpretacions clàssiques de degradació ecològica i cultural causada únicament per causes humanes», assegura Valentí Rull, investigador de lʼICTJA-CSIC i primer autor de lʼestudi. Segons Rull, aquestes troballes recents qüestionen les hipòtesis tradicionals sobre la història de lʼilla de Pasqua, en particular lʼexistència dʼun col·lapse ecològic i cultural sobtat provocat per la societat ancestral de lʼilla.
Article de referència:
Rull, V.; Cañellas Boltà, N.; Margalef, O.; Pla Rabés, S.; Sáez, A., i Giralt, S. «Three millennia of climatic, ecological and cultural change on Easter Island: an integrative overview», Frontiers in Ecology and Evolution, març de 2016. DOI: 10.3389/fevo.2016.00029