Experts de la UB participen en lʼinforme sobre el canvi climàtic en el medi marí espanyol

L’informe avalua les informacions sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí espanyol. Foto: Bernat Hereu, UB-IRBio
L’informe avalua les informacions sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí espanyol. Foto: Bernat Hereu, UB-IRBio
Recerca
(22/04/2016)

Els esculls de coral i els boscos de gorgònies a la Mediterrània, les praderies de fanerògames marines i els boscos de macroalgues atlàntiques són alguns dels ecosistemes oceànics més amenaçats pel canvi climàtic, segons revela el document Cambio climático en el medio marino español: impactos, vulnerabilidad y adaptación, un informe publicat pel Ministeri dʼAgricultura, Alimentació i Medi Ambient en el qual col·laboren els experts de la Universitat de Barcelona Miquel Canals (Dept. Dinàmica de la Terra i de lʼOceà), Bernat Hereu i Javier Romero (Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, IRBio) i Cristina Linares (Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals).

L’informe avalua les informacions sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí espanyol. Foto: Bernat Hereu, UB-IRBio
L’informe avalua les informacions sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí espanyol. Foto: Bernat Hereu, UB-IRBio
Recerca
22/04/2016

Els esculls de coral i els boscos de gorgònies a la Mediterrània, les praderies de fanerògames marines i els boscos de macroalgues atlàntiques són alguns dels ecosistemes oceànics més amenaçats pel canvi climàtic, segons revela el document Cambio climático en el medio marino español: impactos, vulnerabilidad y adaptación, un informe publicat pel Ministeri dʼAgricultura, Alimentació i Medi Ambient en el qual col·laboren els experts de la Universitat de Barcelona Miquel Canals (Dept. Dinàmica de la Terra i de lʼOceà), Bernat Hereu i Javier Romero (Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, IRBio) i Cristina Linares (Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals).

 

Lʼinforme, que té com a autor principal lʼexpert Diego K. Kersting, avalua les informacions sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí espanyol i les possibles mesures dʼadaptació, i inclou totes les regions marines i moltes variables biològiques, ecològiques i fisicoquímiques.

 

El document alerta de la gran vulnerabilitat del medi marí enfront al fenomen del canvi climàtic. Es basa en un total de 461 treballs publicats en revistes científiques, informes, tesis doctorals i comunicacions en congressos, revisats per un ampli equip dʼexperts dʼuniversitats i institucions de tot lʼEstat, com ara la Universitat de Barcelona, el CSIC i lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia, entre dʼaltres.

 

Uns mars cada cop més vulnerables

 

Lʼestudi constata que les temperatures i el nivell del mar van en augment i les aigües estan cada cop més acidificades per lʼincrement del diòxid de carboni atmosfèric. També hi ha canvis en la circulació oceànica, lʼestratificació de les masses dʼaigua, els afloraments dʼaigües fondes riques en nutrients i la intensitat de lʼonatge a les costes espanyoles, entre altres indicadors.

 

Fenòmens tan preocupants com són episodis de mortaldat massiva, declivi dʼespècies amb funció estructurant, disminució de la producció primària i pèrdua global de la biodiversitat també sʼassocien a lʼimpacte del canvi climàtic. Per exemple, a la Mediterrània sʼha disparat la taxa de mortalitat de molts invertebrats marins, i les praderies de la fanerògama Posidonia oceanica i els boscos de macroalgues atlàntiques estan en clara regressió, uns canvis que beneficien les espècies invasores. El canvi climàtic també afecta el creixement, reproducció i supervivència de molts organismes, i genera una important pèrdua de biodiversitat i diversitat genètica en el medi ambient marí.

 

Més temperatura i salinitat en el futur

 

Les previsions de lʼinforme alerten que durant el segle XXI hi haurà un escalfament progressiu de lʼaigua, tant a lʼAtlàntic com a la Mediterrània (entre 0,2 i 0,3 °C per dècada), i el mar pujarà de nivell (2-5 mm per any), fets que podrien originar més salinitat i estratificació de les masses dʼaigua, un fenomen que afecta la disponibilitat de nutrients.

 

En els ecosistemes marins, el canvi climàtic afectaria negativament, entre altres organismes, els que presenten esquelet carbonatat, les espècies dʼinterès comercial i les comunitats que formen el krill, principal aliment dʼalguns mamífers marins, entre altres organismes. En canvi, podria afavorir les poblacions dʼalguns eriçons marins, uns invertebrats que poden arribar a transformar els boscos dʼalgues en autèntics blancalls submarins.

 

Evitar un futur incert per als ecosistemes marins

 

Lʼinforme alerta que el desenvolupament de mesures dʼadaptació ha de ser una prioritat enfront lʼevidència creixent del canvi climàtic. Per evitar la pèrdua de biodiversitat i lʼempobriment general dels nostres mars en un futur, caldrà potenciar la conservació de les espècies i els hàbitats vulnerables, la protecció de zones específiques mitjançant àrees marines protegides, i la promoció de la sostenibilitat de lʼactivitat pesquera, a més de fomentar els estudis científics basats en sèries temporals, entre altres iniciatives.

 

Cambio climático en el medio marino español: impactos, vulnerabilidad y adaptación és un informe coordinat per Aída Velasco Munguira i José Ramón Picatoste, tècnics de lʼOficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri dʼAgricultura, Alimentació i Medi Ambient, dins del tercer programa de treball del Pla nacional dʼadaptació al canvi climàtic (PNACC).

 

Enllaç per consultar lʼinforme: