La Universitat de Barcelona és la primera de lʼEstat en nombre dʼincunables

Sʼanomenen incunables tots els exemplars sortits de la impremta des de la seva invenció, el 1453, fins al 1500. En el cas de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva sʼencarrega dʼallotjar la col·lecció dʼincunables. Es tracta dʼuna de les biblioteques més importants de lʼEstat: no només és la primera en nombre dʼedicions i dʼexemplars de les universitats espanyoles, sinó que també és la tercera en el conjunt de les biblioteques estatals, després de la Biblioteca Nacional dʼEspanya i de la Biblioteca Colombina de Sevilla. Tots els incunables estan catalogats al catàleg en línia de la Universitat de Barcelona i, paulatinament, es va portant a terme una revisió dels registres per tal dʼincorporar-hi més explícitament totes les dades de cada exemplar.

És una col·lecció valuosa, no solament pel nombre, sinó també per la qualitat dels exemplars. La majoria procedeixen dels convents expropiats arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835. Això explica lʼexistència de fins a 200 duplicats dʼalgunes de les obres, ja que les nombroses biblioteques conventuals sovint custodiaven les mateixes edicions. Tot i el predomini del llibre de caràcter religiós, també hi ha obres dʼaltres temàtiques, com ara la filosofia, la filologia, les ciències, la història, la geografia, la medicina i el dret. Una particularitat més de la col·lecció és que hi estan molt ben representades la impremta de Barcelona, la dʼaltres llocs de Catalunya i de la resta dʼEspanya, i lʼeuropea.

Gairebé un centenar dʼaquests incunables no es troben en cap altra biblioteca de lʼEstat espanyol i alguns són exemplars únics: Auctores octo, Conceptus et insolubilia magistri Petri de Alyaco, Postilla super epistolas et evangelia, Soliloquio de Sant Buenauentura i Liber aggregationis; De mirabilibus mundi. Són diversos els que estan il·lustrats amb gravats xilogràfics, o bé il·luminats amb caplletres, orles i escuts dels antics propietaris. Més dʼuna seixantena mostra relligadures artístiques i els estils més representats són el mudèjar, el gòtic i el renaixentista.

Lʼincunable més antic de la col·lecció de la Universitat és lʼOrator, de Ciceró, el primer llibre imprès a Itàlia (el 1465) i fora dʼAlemanya. També en destaquen la primera edició en català del Llibre dels àngels, de Francesc Eiximenis, imprès a Barcelona el 1494, i el diccionari de llatí Comprehensorium, de Johannes Gramaticus, imprès a València el 1475, primer incunable espanyol amb colofó datat. El fons de la Universitat de Barcelona conté altres peces singulars, com ara lʼúnica edició incunable en castellà —i sembla que és un exemplar únic al món— del Soliloquio de Sant Buenauentura (imprès a Sevilla, el 1497); o la Gramatica sobre la lengua castellana, dʼAntonio de Nebrija (imprès a Salamanca el 1492), que és el primer tractat gramatical en llengua vulgar. També insòlit és lʼOpera, de Publi Virgili Maró (imprès a Venècia, el 1470), segona edició de Les bucòliques, Les Geòrgiques i LʼEneida, i primera obra impresa per Vindelinus de Spira, després de la mort del seu germà, Johannes, introductor de la impremta a Venècia. A Espanya només seʼn conserva un altre exemplar a la Biblioteca dʼEl Escorial.

Antics posseïdors

El CRAI Biblioteca de Reserva ha estat una de les pioneres a treballar en profunditat i en lʼàmbit estatal el tema dels antics posseïdors, tant en el seu catàleg com en la creació i manteniment de la base de dades Antics posseïdors. A part dʼanalitzar-ne la tipologia, lʼèpoca i el lloc, també sʼestudia lʼús dels diferents tipus de marques de propietat. «Hem creat una base de dades vinculada al nostre catàleg. Això ens permet recompondre com eren les biblioteques originalment i reunir-ne les col·leccions de manera virtual», explica Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva.

Digitalització i incorporació dʼincunables a catàlegs internacionals

Perquè la societat tingui accés a aquest fons tan preuat, i es faciliti la tasca dels investigadors i bibliotecaris, la Universitat treballa, des de fa anys, en la digitalització dels incunables. Actualment, nʼhi ha 89 de digitalitzats i la xifra va en augment. Tots ells es poden consultar a la col·lecció digital de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i es comparteixen amb altres institucions europees, amb la voluntat de difondre i realçar aquesta col·lecció.

Dʼuna banda, 40 incunables del nostre fons han estat digitalitzats per donar accés a la seva versió digital íntegra en el Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW), el catàleg dʼincunables per excel·lència, el més antic i més important a escala internacional. Aquestes 40 obres formen part dʼun centenar de llibres proposat pel director del GW, Falk Eisermann. Es tracta dʼexemplars únics a lʼEstat, i dʼalgunes de les edicions, tan sols seʼn conserven entre dues i cinc còpies a tot el món.

Tot i que aquesta iniciativa sʼha originat al GW, té lloc en un període en què el CRAI Biblioteca de Reserva està concedint un interès especial a la seva col·lecció dʼincunables. «Estem molt satisfets de posar a lʼabast del públic general aquest grup dʼexemplars. La nostra intenció és que, en una segona fase, es digitalitzi la resta dʼedicions proposades pel director del GW», apunta Verger. Lʼescassedat de còpies disponibles, lʼexistència de variants bibliogràfiques o lʼestudi de les marques de procedència, ho fan necessari.

Dʼaltra banda, des de fa uns anys, les descripcions bibliogràfiques i dʼexemplar de cada una de les còpies sʼestan revisant, corregint i ampliant lentament, al mateix temps que sʼinclouen les dades específiques de procedència al projecte europeu Material Evidence in Incunabula (MEI), dins el Consorci de Biblioteques Europees de Recerca (CERL). Es tracta dʼuna base de dades que integra institucions dʼarreu del món que custodien incunables, i en què la Universitat de Barcelona participa des de lʼoctubre del 2012, per tal de dibuixar el mapa de la circulació dʼaquests impresos, des de la seva producció fins a la seva ubicació actual.

Per últim, també és habitual la cessió dʼexemplars dʼincunables per participar en exposicions externes a la Universitat.

Apadrina un document

Els incunables també són susceptibles de ser apadrinats en el marc dʼun programa de mecenatge engegat pel CRAI a finals del 2013. Lʼobjectiu de la iniciativa, anomenada Apadrina un document, és recollir aportacions, tant de particulars com institucionals, per poder restaurar obres en perill de conservació. «Són peces que necessiten molta dedicació; sʼhi ha dʼanar invertint sempre perquè són documents que han patit els efectes de la humitat, els fongs i els petits insectes del paper», explica la comissionada per a Sistemes dʼInformació i Documentació, Carina Rey.

Cosmographia, de Claudi Ptolemeu (imprès a Vicenza el 1475), ha estat el primer incunable apadrinat en el marc del projecte. Tres exemplars més esperen a les prestatgeries a la cerca dʼun padrí. Són Opus insigne de laudibus beate Marie virginis, alias Mariale appellatu[m], dʼAlbert Magne (imprès a Estrasburg el 1493); Speculum historiale, de Vincent de Beauvais (imprès a Venècia el 1494), i Aristeas ad Philocratem fratrem per Mathiam Palmeriu[m] Pisanu[m] e Greco in Latinu[m] co[n]uersus (imprès a Roma, el 1471). Però la llista de candidats a ser apadrinats no està tancada: «Les propostes es van oferint a mesura que apareixen nous padrins, o quan es considera necessari intervenir-hi per la vàlua de lʼexemplar i lʼestat de conservació que presenta actualment», conclou Verger.